Dic això de l’ambigüitat perquè, tal com, segons en Cuminal, en Mas ho ha deixat anar, encara algú em podria dir: “Ep!, que en Mas asseguri que ell no plantejarà un referèndum no vol dir que s’hi posi de cul en cas que el plantegi algú altre!” Per exemple, les 220.000 persones que hagin signat per la IP? Com a ciutadà, i si no és demanar massa –com deien els versos d’en Martí i Pol–, m’agradaria saber si realment puc interpretar que CiU, quan es voti la IP al Parlament, votarà que no. Perquè votar que sí significaria, amb tota probabilitat i gràcies al vot també favorable d’Esquerra com a mínim, la convocatòria d’un referèndum que Artur Mas no vol perquè “el país no és prou ‘madur’ ni tampoc ‘té una majoria social clara per
fer una operació d’aquestes característiques’“
S’entén l’abast de la notícia? S’entén que tota persona que vulgui la independència i que voti CiU a les properes eleccions entra en una contradicció flagrant i absoluta perquè fa eutanàsia activa al referèndum que ho pot fer possible? S’entén que el Sr. López Tena rep una sonora patada al cul –així m’ho fan dir aquesta colla de desagraïts!– per part del candidat Artur Mas? Perquè, d’altra banda, si finalment Mas accedís a votar-hi favorablement, quin tipus de líder/candidat/president seria que promou allò en què no creu?
De veritat que tenim un problema ben gruixut. Des del meu punt de vista, i en els més de quatre anys que porto publicant aquest bloc, el més gruixut de tots. Alerta. Molt alerta.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La son no me l’ha tret, per que tot plegat és dins de les declaracions que en Mas ja ha fet molts cops. Això entra dins de la seva ambigüitat.
He mig seguit la DocSession (un nom molt poc català) i he plegat a mitges, quan a començat a parlar de la llista de coses que la Santa Constitución no ens pot prohibir. Això afegit a una diapositiva que projectaven sota el títol “El dret a decidir” i que es centrava en tres punts que no recordo exactament però que cap parlava del que hom entén per “Dret a Decidir”. El títol queda maco, oi?
Que el país ha acumulat massa derrotes és cert. Hi estic d’acord i tant de bo en alguna ocasió ens n’haguéssim sortit. Però la cosa bona que han tingut aquestes derrotes, és que els catalans no hem deixat de lluitar, no deixarem de fer-ho. Ja ho sabem que una derrota és possible (espero que no), però no per això renunciarem ni a un referèndum o plebiscit ni renunciarem a allò que desitgem: La independència de la nostra nació.
Hola, Xavier. Ahir vaig ser a l’acte “Les raons del SÍ” a la independència, a Mataró, que organitzaven conjuntament CiU, ERC i CUP. La d’ahir va ser una escenificació que hauria de ser transcendent: la transversalitat del moviment de consultes traslladada als partits polítics, l’aposta per la unitat imprescindible al voltant de la qüestió vital del país: la llibertat. El parlament de l’Àngel Colom va ser vibrant. Colom té el discurs, el to, l’energia, la convicció, el realisme, la claredat, les ganes i l’entrega que ha de tenir la persona que lideri políticament tot el que ara està creixent en l’àmbit del catalanisme. Però el seu partit no està a la seva alçada, i la coça al cul també se l’endú ell. És més que una llàstima: és desesperant, com tu dius. De tota manera, CiU haurà de canviar de plantejaments (i d’intencions) si la mobilització ciutadana de les consultes continua sent un èxit, si les seves bases municipals aposten públicament per la independència, si les firmes per la IP són legió, i si la sentència del TC és (que ho serà) destralera.
Si els politics no ens otorguen la possibilitat de votar per la independencia, caldra anar pensant en organitzar una estructura estatal paral.lela?
Hols Xavier,
és la primera vegada que escric al teu bloc.
La IP ja va neixer morta. Ep! que no es mal interpreti. de entrada la pregunta ja te una ambiguetat total i després per acabar-ho de adobar encara que recollissim les signatures i es debatés al parlament, tampoc prosperaria ja que el parlament espanyol ha de donar el vistiplau.
De3dieixo que la gent de ERC i CiU ens van fer passant amb juguesques per entretenir del veritable objectiu, la independència. No tenen el pebrots suficients de mullar-se i dir que proclamaran la independència de forma unilateral si les urnes els donen una majoria parlamentaria. No tenen els pebrots de sentar-se a dialogar amb altres grups i partits independentistes per dur a terme aquest objectiu aquesta legislatura.
Esquerra farà tot allò que pugui per evitar la desfeta i CiU ha d’anar a buscar vots al sector independentista per assegurar-se la majoria absoluta.
Quina llàstima! sempre jugant a favor dels partits i mai a favor del país.
Aquests son els nostres patriotes???
El que es mereixen és desapareixer del parlament i que entrin diputats preparats per afrontar amb valentia la feina que els encomanem. INDEPENDÈNCIA.
ROBERT BONET
Crec que els possibles votants de CiU ara ja ho tenen tot clar:
La gran proposta per la següent legislatura és embrancar-nos en una negociació sobre el concert que serà, com a mínim, igual d’extanuant i frustrant com la de l’Estatut.
Els votants de CiU en seran corresponsables.
“el país no està madur” pel procés d’autodeterminació. Em sembla que el què aconseguirien (si els deixem) el Sr. Mas i companyia és, enlloc de madurar-lo, macar-lo a base de negociacions frustrades i frustrants. I per cert quan les coses es maquen, enlloc de madurar, acte seguit es podreixen.
Anotació. macar (segons el diccionari): ” Danyar un ésser viu per mitjà de cops, trepitjades, etc. Ex: en travessar el conreu, les vaques van macar les plantes“
El que volen CiU no ho saben ni ells. Bé, si, mantenir-se en el poder com sigui. Això ho fan molt bé. Ho fan tan bé que hi han estat durant 23 anys ininterrumpudament. I ara ho tornen a intentar. L’estratègia: la indefinició com a ideologia. Aquest és l’ADN de CiU.
Es millor que desisteixis de canviar-los perquè no t’en sortiràs. I l’unic possibilitat porquè, a l’hora de la veritat, votin si a la IP seria si es presenten 1 milió de signatures al parlament. Si no, no. I ara surten amb la collonada del concert económic, més endavant potser amb les infraestuctures, els aeroports…..o potser diran que muntarán un referendum per decidir sobre el burca….o sobre qualsevol altre bestiessa. Aquesta gent no tenen solució.
Comptem amb ERC i també amb Reagrupament que està a punt de fer oficial el pacte amb Laporta. I ja està. No hi ha ningú més. Això és tot el que tenim. I caldrà que els diversos grups independentistes es mullin bé per Esquerra bé per Reagrupament.
Interessant vídeo, que tot i no venir del tot a to amb el post, sí que paga la pena fer-ne el visionat, difusió i votar-lo positivament. Anem picant, que a la fi farem forat!!
Salut!
Hola!
Només volia comentar que, malgrat el què diguem, a can CiU segueixen entossudits a dir que ara toca seny i no rauxa (via twitter).
El què no saben és que, a hores d’ara, la rauxa és voler seguir a Espanya i el seny, per contra, implica fotre el camp d’una vegada.
En fi, coincideixo amb algun dels comentaris anteriors en fer coresponsable al poble català que voti a CiU, PSC o altres regionalistes.
Em temo, però, que el fals pragmatisme comportarà un retrocés de la representació parlamentària de l’independentisme.
Al cap i a la fi, tenim el què ens mereixem.
Salut!
David
Xavier Vendrell (29 d’abril de 2010):
El director de campanya d’ERC, Xavier Vendrell, s’ha acomiadat aquest dijous del Parlament prometent que es ‘deixarà la pell’ en la campanya d’ERC. En roda de premsa al Parlament ha admès que creu que la pròxima legislatura ha de serà la del dret a decidir, peròdubta que sigui la de la independència, perquè encara no hi ha majoria social“.
… i mirem més enllà.
L’anàlisi que fa Mas, ens agradi o no, és la mateixa anàlisi que feia Vendrell fa només dos mesos. I, jo, personalment, coincideixo amb les anàlisi de Mas i Vendrell. No hi ha majoria social per guanyar un refrèndum.
Penseu que tan sols fa dos anys, 1.500.000 de catalans varen votar el PSOE. Se’m farà l’objecció, que en unes eleccions legislatives no es pregunta per la independència, sinó sobre quin partit ha de governar Espanya. Però això vol dir que racionalment es passa a actuar amb mentalitat de sobirania de poble espanyol. I si s’actua amb mentalitat de poble espanyol, no es pot actuar amb mentalitat de poble català.
Aleshores, la pregunta és:
1) Val la pena plantejar-lo si sabem que probablement el perdrem? Això sí s’aprova des d’aquí i Madrid (que no ho farà) ens deixa convocar-lo. Jo crec que sí paga la pena convocar-lo, ja que crea un precedent i demostra la voluntat del poble català. Però també cal dir que aquest és el camí que va seguir Ibarretxe i que resultà un fiasco i que ha acabat sense referèndum i amb PSOE i PP governant a Euskadi. És a dir, que així també podem perdre bous i esquelles.
2) Qui el convocarà des d’aquí? Dit d’una altra manera, quin govern el convocaria? En aquests moments, és clar que només hi ha tres possibles governs: tripartit, sociovergència o CiU+ERC. Quin d’aquests tres governs podria convocar un referèndum? És evident que una sociovergència no ho faria, així com tampoc un 3er tripartit, amb Montilla al capdavant. Només cal recordar les recents declaracions de Miquel Iceta, on es manifestava com el principal obstacle per la independència i mostrava la seva voluntat de combatre l’independentisme.
És innegable que, en tots els processos semblants, l’esquerra estatalista -tal i com diu Iceta- és el principal obstacle que s’aixeca contra els independentistes. A Europa hi ha tres exemples clars. A Bèlgica, el Partit Socialista való es presenta a si mateix com la garantia que els independentistes flamencs no podran aconseguir els seus objectius. Al Regne Unit, són els laboristes els que s’oposen frontalment als independentistes del SNP escocès. I al País Basc, els socialistes han fet aquesta mateixa funció, fins l’extrem d’aprofitar una llei que il·legalitza el 10 per cent dels vots per governar amb el PP (Salvador Cot a Nació Digital).
Per tant, només una majoria de CiU i ERC podria convocar aquest referèndum. Però, és això el que volen tan uns com els altres? La meva opinió és que no. Així, el que caldria es demanar a aquests dos partits si volen un pacte nacional que pugui convocar el referèndum o continuaran amb l’autonomisme de fets que han estat practicant ambdós. Perque si ERC o CiU accepten un pacte amb el PSC, renuncien clarament a avançar nacionalment.
Si no ho deixen clar, que no busquin el meu vot.