Connexions des de #Badalona

"Si jo hi sóc i tu també / la terra és meva i és teva." (Joan Argenté)

Publicat el 14 de maig de 2020

Torna el PP. Crítica i autocrítica i, malgrat tot, crida a l’acció

[Transcripció del vídeo] Torno amb el diari de confinament, un diari que cada vegada és més un comentari de l’actualitat, un seguiment del dia a dia de la ciutat de Badalona. Una ciutat que cada cop més va recuperant aquesta normalitat, com el país, però que a Badalona doblem l’aposta. A aquesta normalitat incerta, plena de perills, plena de reptes –potser també plena d’oportunitats–… però aquesta normalitat a Badalona és una mica més complicada. I ho és des de dimarts en què torna a l’alcaldia Xavier Garcia Albiol i un PP que ja va convertir la nostra ciutat en el laboratori del nou populisme i que ara té l’opotunitat, en aquest context de desigualtat creixent i de tantes crisis solapades, de reinventar aquella fórmula. Una fórmula que funciona electoralment –és evident–, però és una fórmula que no funciona per solucionar els problemes de la ciutadania.

Què va passar dimarts? Doncs dimarts vam viure en viu i en directe el fracàs de les esquerres. Fracàs compartit, fracàs que ens interpel·la a tots i a totes. S’ha dit molt i s’ha dit com un mantra interessat: la culpa és de Guanyem. I certament, la darrera decisió, per mi, personalment, i dit des del respecte i des del reconeixement, és equivocada. Però la responsabilitat no la podem fer recaure sobre una sola força. I per mi n’hi ha una, de força, que se n’està ensortint massa bé, d’aquesta. I es diu Partit Socialista. I és el PSC que fa dos anys feia una moció de censura amb C’s i PP, i que fa un any feia un xantatge per aconseguir arribar a l’alcaldia. Aquest partit avui demana el que no li vam demanar a ell quan va accedir a l’alcaldia. Aquest partit que tant diu que volia aturar l’Albiol, aquest partit al final no va fer el que vam fer la resta de forces de tradició republicana i democràtica el juny del 2019, que va ser votar Álex Pastor sense cap paper, sense cap garantia. Perquè nosaltres sí que vam complir amb el compromís d’afavorir com fos un govern de progrés. I ha forçat la negociació, i ha arribat fins a l’últim moment sense demanar excuses, sense reconèixer que no havia estat la força d’esquerres més votada en les darreres eleccions municipals. Sense reconèixer tot això, jugant al límit. La culpa, la responsabilitat és compartida. Però el PSC aquí hi té una part importantíssima. Importantíssima.

I a partir d’ara què? Doncs a partir d’ara recosir i reconstruir. I després tornar, com sempre ho hem fet, tornar-hi, revisar estratègies, actituds… a peu de carrer. Les confiances, les propostes, les estratègies, les tàctiques amb les forces del pol republicà, que compartim diagnòstic, que compartim bona part de les solucions… i ampliar això, però no en el sentit de fer front contra ningú sinó en el sentit de trobar, de remarcar, subratllar, totes aquelles solucions i propostes en les quals hi ha consens. Per tant, agenda compartida. No front contra, sinó propostes per a. Aquesta és la feina que tenim les esquerres i les forces de progrés, i des d’una perspectiva republicana també és la feina que, vull pensar, té ERC a Badalona.

D’altra banda, el president d’ERC Badalona ha fet aquest apunt al seu blog (no en comparteixo alguns dels seus plantejaments, paga la pena donar-hi un cop d’ull per complementar la visió que recull el meu vídeo).



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Badalona és un poble? | s'ha etiquetat en , , , per oriol_llado | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent