Caixa de solidaritat, encara: Jové i Salvadó, dos servidors sota amenaça
En Josep Maria Jové i en Lluís Salvadó, acusats d’organitzar l’1O tenen 20 dies per pagar la fiança de més de 1.600.000€. Si no ho fan, els embargaran tots els seus béns. La seva repressió no s’atura, la nostra solidaritat tampoc! + caixadesolidaritat.cat/
La repressió política al nostre país no ha estat confinada en aquest temps d’emergència sanitària, més aviat ha estat tapada, dissimulada esperant el moment. I el moment ha arribat. No és cap sorpresa; a aquestes altures, a Catalunya, això ja no pot ser una sorpresa… senzillament és un recordatori més, que el càstig polític a una ideologia (disfressat de causa judicial) continua en marxa i que té víctimes. Algunes de molt ben identificades i conegudes: els presos i preses, els exiliats i les exiliades… però també altra gent, moltíssima altra gent, centenars de persones, de fet; potser no tan coneguda.
Avui en aquest diari de confinament em vull centrar en dues, dues que d’alguna manera també són exemple de tants altres servidors públics que en un moment determinat van obeir el mandat de la democràcia, van treballar perquè fos possible que aquest país, el nostre país, pogués decidir per ell mateix. Avui parlem d’en Josep Maria Jové i en Lluís Salvadó, dues persones de llarguíssima trajectòria d’esquerres i independentista, que a dia d’avui veuen el seu patrimoni i la seva llibertat amenaçats. Una amenaça que de nou es basa en calendaris impossibles, amb argumentacions que cauen pel seu propi pes i que tanmateix van prosperant.
Tanmateix en el context actual, i per escàndol reincident de tants i tants organismes internacionals la justícia espanyola, la, entre parèntesi, injustícia espanyola, continua fent de les seves. Avui parlem d’en Josep Maria i d’en Lluís com fa uns mesos parlavem de la Tamara o dels encausats del jutjat número 13… avui parlem d’ells perquè l’espasa de damocles la tenen damunt del seu cap, una fiança impossible de pagar que afecta el seu patrimoni.
Hi hem de ser. Ser-hi és un senyal que la lluita val la pena i que qui s’arrisca i qui es compromet no quedarà tirat al marge, no quedarà enrera. És un missatge de suport a en Lluís i a en Josep Maria, però sobretot un recordatori a tots plegats que les lluites polítiques que valen la pena són difícils i que tenen víctimes, amenaces i extorsions requereixen de tots plegats: SOLIDARITAT.