Entendre (per combatre) la mecànica del populisme del PP

Entendre (per combatre) com funciona la mecànica del populisme del PP a #Badalona… i respondre: amb receptes pròpies, amb polítiques estructurals… a peu de carrer. Tenim feina. Totes. Tots.


[Transcripció vídeo] Una reflexió al voltant de dues notícies. No són dues notícies qualsevol, de fet són les dues primeres accions que propicia el nou alcalde de la ciutat, Xavier Garcia Albiol, del Partit Popular, just ser escollit dimarts passat. La primera és una visita a l’agrupació de Càritas al barri de Bufalà i la segona no és tant una notícia com una declaració o un anunci, en la qual el polític populista comparteix que està sospesant recuperar la unitat omega, la unitat antidisturbis.

És una mica la política de l’aspirina, aquesta: actuar només sobre els símptomes i quedar-se tan ample. És fàcil confondre això amb una resposta eficient a les problemàtiques de la gent. Aquí, per cert, hi ha una primera nota a prendre des de les esquerres: que la reflexió més estructural i a les causes profundes d’allò que no funciona pot ser i ha de ser compatible amb les accions concretes.

Reprenc l’argument. Fixeu-vos com no només no va a l’arrel del problema, com si tot plegat es dongués per descomptat, com si la gent fos pobre per designi diví o la gent fos incívica senzillament perquè és mala persona, no per raons estructurals…, sinó que darrera planteja una agenda ideològica.

I des de les forces d’esquerra hem de recuperar les receptes pròpies.

Si parlem d’assistència, hem de parlar de renda de ciutadania, hem de parlar de drets i hem de parlar d’una bona política de serveis socials; serveis socials enfortits, serveis socials com a dret bàsic i no només com a assistència, i no només com a almoina. Com quan parlem de seguretat, hem de posar en valor, ens hem de creure que realment l’estratègia que també té a veure amb la prevenció o la mediació funciona; i que de fet funciona millor.

Més enllà de la política d’aparador, més enllà de la política aspirina d’actuar només sobre els símptomes, i fer-ho amb grans titulars, que només serveixen per introduir la cultura de la por, la cultura només de la caritat, passant per alt les raons estructurals… hi ha alternatives. Hi ha alternativa!