Hola de nou!
Hui ja ens hem pogut fer amb una altra connexió i anem a informar del que passa al marge del camí (si és que hi ha camí, que deia aquell). En primer lloc disculpar-nos per no poder (no voler, perquè ens hem d’enganyar) assistir a la manifa-casserolada del dissabte. Segons els organitzadors, unes 3.000 persones s’hi aproparen i més de quaranta associacions s’adheriren. Un petit extracte del Levante del diumenge (traduït, clar): En aquest acte es va llegir un manifiest amb deu punts, en el qual criticaren que “en la Comunitat Valenciana hi ha un circuit que podria adequar-se i millorar-se per a tindre un escenari permanent i de primer ordre per a la Fórmula 1”. I, d’entre altres qüestions assenyalaren que “la inversió de diners públics en un negoci privat como la Fórmula 1 és una decisió de les Administracions Valencianes que no respon a les prioritats socials dels barris de la ciutat”, i qualificaren el decret aprovat pel Consell que declara d’interès general la competició d'”estado d’excepció ambiental”.
La RTVV, fent honor al seu menyspreu per manifestacions que van contra “el progrés” de la ciutat i de la Comunitat (molt que els importa a ells la comunitat!), van utilitzar més de cinc minuts en el Noticies 9 a mostrar els seients que ja han arribat per a les 120.000 places que cabran per veure la cursa, i que això deixarà molts diners; el que no diuen és a qui els deixarà eixos diners. (als amiguets, per suposat). De la manifa ni esment (són quatre gats es diran entre ells).
Canviant de tema, el primer dia no se’ns passà pel cap parlar de la xerrada que tinguerem el passat dia 29 de maig al local del Bloc Jaume I de l’Alcúdia amb Ferran Torrent al voltant de la seua última novel·la “Només socis”. Des de les deu que començà fins a passades les dotze, estiguerem canviant opinions, escoltant com és el procés de creació d’una novel·la, i acabarem convocant un congrés per parlar de la figura de Joan Fuster, necessari i imprescindible. Ferran Torrent, en un moment de la seua intervenció, ens va recomanar una novel·la de Roberto Bolaño, titulada “Los detectives salvajes” (de què ens sonava eixe nom i eixe títol…. ah, sí, ho tornarem a mirar, al Babelia de “El País” de la setmana passada, en un article que parlava sobre George Perec -un altre dia parlarem d’aquest personatge, força interessant- i on deia que R. Bolaño havia recollit el guant del repte llençat per G. Perec a la seua metanovel·la “La vida, manual d’ús” i havia escrit aquesta. Hui hem anat a la llibreria i l’hem comprada, per deixar-la a la llista dels pendents. Ja us en farem cinc cèntims.
La forma polièdrica del jo fa que escriguem aquests comentaris en nom de nosal3, que som més de tres. En un primer moment havíem pensat fer un guió, escriureu a casa i després enganxar-ho, però després de discutir-ho molt, hem pensat escriure tal i com raja, en una sola sessió i directament, per això, hui com no tenim classe fins les 18 hores, podem perdre (no és la paraula) esmerçar alguna estona a escriure açò des dels ordinadors de l’escola de magisteri. Ben aviat tindrem una connexió més estable i des del poble i no haurem de dependre d’aquesta. S’acaba el curs i cal cercar noves maneres d’accedir-hi.
Ah, sí! Parlar-vos també de l’excursió que férem amb el Bloc Jaume I a la tinença de Benifassà, on ens va ploure d’aquella manera, però ho passarem molt bé (la foto no me la deixa enganxar, perquè diu que és massa gran). El cap de setmana següent ens n’anàrem a Novelda a conèixer aquesta ciutat. Els qui vulguen vindre estan convidats, consulteu, si encara no ho heu fet, la pàgina web del blocjaume.com on trobareu el que queda per fer aquest any (excursions a la muntanya poques, i sopars crec que en queda un encara. No hem feu cas, si esteu interessats, consulteu-ho.
Anem ja a deixar-ho ací, si podem tornarem demà amb més detalls de què anem llegint i què recomanem. De moment farem una llista del que portem entre mans: “Diva” de Pasqual Mas i Usó, “Esbós d’autoanàlisi” de Pierre Bourdieu, “Gramàtiques de la creació” de George Steiner (aquest ja el sabíeu)… bé ho deixem ací. Fins aviat!!!!
Be, sabem com pensem i no m’agradaria que un punt de vista distint de possiblement de la majoria , que en un futur no molt llunya, plorara a la hombra d’un dromedari escanyolit i asmatic de co2, estiga taxada de radicalisme, per la simple no comprencio del que passa al seu voltant i no vull dir que siguen “aveugles”(cegos) sino que simplement no s’han parat a pensar , que ja es prou fort, i si ho han fet no han utilitzat la seua veu en el moment i en el present (mai es tard) cal dir que la veu , la seua veu , a quedat perduda, enfangada, en el pou mes profund de la submisio i el cap cot.
No es un atac, lluny d’aixo es mes aviat una defensa de dir i poder pensar, que no en calia tan d’arros a la paella que no en som tants a menjar i que sempre hi ha gent que passa gana, per aixo dic amb tota naturalitat i llivertat NO al CIRCUIT, ni als camps de golf, ni al Camps tampoc, ni a la seva banda de bandoleros que no en saben res d’arrels per que les han assecat de no regar.
FINS AVIAT.