Els comentaris que us prometíem ahir anem a deixar-los per a més endavant. Us recordem (veure post del 12 de juliol, on trobareu tota la informació) que hui anem de sopar amb Xúquer Viu i després actuaran “Tres fan Ball”.

Si no heu previst anar a sopar, sí que podeu passar-vos després i assistir al lliurament dels premis “Aigua Clara” i “Tarquim Pudent”, que a hores d’ara encara no sabem qui seran els guardonats. I després, si us agrada ballar, doncs “aire a la balladora” que diem per ací.

Esperem veure-vos!!!

No tenim gairebé temps , però ho havem de dir per si ens trobem allà…

Ara a les 20’30 eixim cap a Tavernes de la Valldigna al Pop al carrer. Anem de bòlit perquè encara hem de sopar. Demà comentarem el directe que veièrem al greenspace el dimecres: La Basque Dub Foundation i The Heptones: REGGAE NIT!!!, va estar espectacular!.

Bé us deixe que vaig a sopar de cuitacorrents i ens n’anem una cotxà (que diem per ací) cap allà. Si aneu potser ens trobem!

Fins demà!

Hui ens hem acabat el llibre “La lladre de llibres” de Marcus Zusak. També parlarem de quin possible futur ens espera, de moment a Catalunya…

Començarem parlant de nosal3 primer, que ja fa temps que no ens fem cap autoreferència i revisió de què fem i pensem.

Ja hem recollit els certificats de l’escola de magisteri i ens hem apuntat per internet a la borsa d’interins de Catalunya. (La del País Valencià i la de les Balears encara no s’han obert). També hem aprovat el grau superior de coneixements de valencià/català de la Universitat. Només ens queda enviar per correu certificat les fotocòpies dels certificats i… ja veurem on treballem el proper any. Hem triat, per proximitat, el servei territorial de les terres de l’Ebre: Sant Carles de la Ràpita, Amposta, Ulldecona… Estem molt il·lusionats i esperem poder acabar amb el treball d’ara a Correus abans que s’acabe el contracte que tenim signat (fins el 31 d’octubre, uf!).

Quant a la novel·la, la vam comprar perquè el títol ens va atraure, com pot atraure a qualsevol a qui agrade llegir, no per referències. Ningú m’havia parlat d’ell o de l’autor, jove de 33 anys nascut a Sydney i de pares alemanys. I va estar un encert molt gran. El narrador, millor dit, la narradora és la mort, que se’ns presenta de bon començament. L’acció es desenvolupa durant l’alemanya nazi a un poblet, Molching molt a prop de Munic i la protagonista, Liesel Meminger, una noieta de nou anys, va creixent i aprenent a llegir de la mà del seu pare adoptiu. Va robant llibres, el primer de damunt la neu, el segon d’un munt de cendres fumejant… i així ens va contant com es vivia a aquell lloc en aquell temps. És bastant sorprenent la forma de com ens ho conten, ja que després d’haver llegit bastant sobre els camps de concentració i de la guerra al front, ara se’ns presenta la vida del petit poble esmentat, amb les pors i amb les accions temeràries per intentar fer front a la barbàrie imperant. Molt recomanable.

   Ah!, se’ns oblidava, aquesta nit anem a veure “The Heptones” i la “Basque Dub Foundation” al greenspace, si aneu ens veurem!

Ens fem ressò de l’encertat cicle de cinema d’estiu que enceta la Universitat. Per més informació cliqueu Fullet de cicle “Nits de Cinema”.

Us recordem que hui és la convocatòria del Mulla’t a l’assut de Carcaixent ara a les 12. Per al proper dissabte s’està preparant un acte amb sopar, liurament de premis i actuació de… Tres fan ball!. Adjuntem el correu que ens han enviat i el cartell en format PDF.

– El dissabte 19 a les 22:00 SOPAR POPULAR I FESTA, a Albalat de la Ribera

T’adjuntem el cartell del Sopar per a que el pegues en el teu poble.

_________________________________

SOPAR POPULAR I FESTA 2008
Per la plena recuperació del Xúquer i l’Albufera

DISSABTE 19 DE JULIOL
ALBALAT DE LA RIBERA, C/CRIST DE LES CAMPANES

22:00 Sopar popular. Cal portar entrepà
Tiquets a 5 €:

– A l’Ajuntament (matins) i Biblioteca (vesprades) d’Albalat
– Reserva per correu electrònic: xuquerviu@hotmail.com
– Reserva telefònica: 655833540 (Roger) o 678461376 (Tomàs)

23:00 Lliurament del Guardons XÚQUER VIU
“AIGUA CLARA” i “TARQUIM PUDENT”

23:30 Actuació Musical: “TRES FAN BALL”

Organitza: XÚQUER

VIU

Col·laboren: Ajuntament d’Albalat de la Ribera

Comunitat de Regants de Sueca

ARA MÉS QUE MAI, XÚQUER VIU!

Ja n’hi ha prou de parlar del “Manifiesto”, què no veiéreu ahir “El intermedio”?.

Per fi, el comentari del darrer llibre que acabàrem el 9 de juliol.

Benvinguts, passeu, passeu…

Ahir a “El intermedio”, el Wyoming (llegir “Guajomin”) va fer referència al Manifiesto que està escarotant el galliner i ens adonàrem que no hi ha per tant. Quant més en parlem, més temps podran estar insistint-hi. Va dir que els que ho han muntat tot (Pedro J. El Mundo i la COPE), com que ja no els queden 11-M’s, ni conspiracions, i a més el darrer campionat d’això que anomenen esport (futbol) ha escalfat l’amor “patrio”, s’han inventat açò del Manifiesto per a això: que ens revoltem i ells tenir excuses per anar contra nosal3. També va fer referència a persones que de primeres es van adherir i quan s’han adonat del merder que està alçant, s’han esborrat de la llista (Antonio Gamoneda, darrer premi Cervantes de Literatura, Luz Casal…). Ja per acabar una enllaç amb un recull d’articles per si voleu indagar més: http://ginjol.blogspot.com/2008/07/compendi-de-textos-al-voltant-del.html
… i ja n’hi ha prou, d’aquest color!!!. No pensem fer cap més referència i preguem que no ho feu vosal3 tampoc.

Quant a la novel·la de Najat El Hachmi, “L’ultim patriarca”, premi Ramon Llull 2008, ens ha confirmat allò que sabíem d’algun que altre home marroquí.
La manera tan diferent d’entendre l’amor, el matrimoni, l’honor de la família, amb una lògica (il·lògica per a nosal3, no així per a ells) que pot arribar a fer riure dins de la gravetat del què suposen… Si tot allò que ens conta a la novel·la és autobiogràfic, cal felicitar-la per haver aguantat tant, i per haver pogut eixir-se’n del jou de “l’últim patriarca”. Recomanable per a aquest estiu.

Víctor Aleixandre ens ha remés al correu del Bloc Jaume I de l’Alcúdia l’incident que li va passar a Crevillent i que pensem que l’ha de llegir més gent per a assabentar-se de com les gasten els defensors del “Manifiesto por la lengua común”. No té desperdici.

Ens hem acabat “L’últim patriarca” de Najat el Hachmi, premi Ramon Llull 2008, el comentarem un altre dia, que es fa tard i açò ja és massa llarg. Passeu i llegiu…

   Persecució del castellà al País Valencià? Els del Manifiesto a favor del
castellà han passejat pels carrers de ciutats valencianes? Que ixquen de
Madrid i vinguen a València i que compren un periòdic en valencià, el
trobaran? O que escolten la ràdio, quantes hi ha en castellà i quantes en
valencià? O que busquen TV en valencià? Continuem?
Pel seu interés reproduim el text que ens ha enviat Víctor Alexandre, que
com sabeu va estar convidat per nosaltres l'any passat a un Sopar i
Xarrada.

11 de Juny de 2008.


      Incident lingüístic a Crevillent.

      El passat 30 de maig, convidat per la secció local d’Acció Cultural
del País Valencià, vaig ser a Crevillent, Baix Vinalopó, per
presentar el meu llibre “Nosaltres, els catalans”. Va ser un acte
exquisit, ple de gent hospitalària i encantadora, amb la immigració
com a eix central, durant el qual van sorgir les mateixes
preocupacions que sorgeixen arreu dels Països Catalans: la
necessitat de tenir un Estat propi com a única solució de
supervivència en un món globalitzat i la importància de la llengua
com a factor d’integració dels nouvinguts. L’endemà al matí vaig
baixar al bar de l’hotel a esmorzar abans que em vinguessin a
recollir per anar a Alacant i vaig demanar un cafè amb llet a
l’única cambrera que hi havia a la barra, una noia romanesa que,
segons vaig saber després, fa anys que viu a Crevillent:
      ---Un cafè amb llet, si us plau.
      ---¿Cómo?
      ---Un cafè amb llet.
      ---Será un café con leche –posant émfasi en les paraules ‘con leche’.
      ---És el que he dit: un cafè amb llet.
      ---A mi me habla en español.
      ---És una ordre?
      ---A mi me habla en español.
      ---No, jo parlo en català.
      ---No le entiendo y no tengo porque hablar catalán.
      ---Aleshores, si no m’entén, com és que respon tot el que dic?
      ---Usted tiene la obligación de hablar en español porque estamos en
España.
      Quan l’interlocutor diu aquesta frase –que és el recurs de la
impotència- és el moment de somriure i marxar, perquè ja hem
guanyat. Tot espanyolista la té sempre al cap, però la reserva fins
que se sent contra les cordes. Jo no vaig marxar perquè, tot i que
la meva interlocutora no va deixar de  desqualificar-me, em va
acabar servint el cafè amb llet. El problema és que en el bar –que
no és només per als clients de l’hotel- hi havia mitja dotzena de
persones més, entre les quals una parella de la Guàrdia Civil, i
totes es van revoltar contra mi. Primer ho va fer un home que hi
havia al meu costat dient-me que “Estamos en España” i que jo tenia
l’obligació de parlar en espanyol perquè el català, el basc i el
gallec només són oficials ‘en sus comunidades’. Vaig respondre-li
que érem a Crevillent i que, en parlar en valencià, estava parlant
la llengua de Crevillent. Aleshores es va veure obligat a recórrer
als despropòsits: que la llengua de Crevillent és l’espanyol, no pas
el valencià, que el valencià és una llengua diferent del català i
que el nom de Crevillent és Crevillente. Així és com consta, per
cert
      –Crevillente-, en els sobrets de xampú i gel de bany de l’hotel.
Hotel Las Palmeras, es diu.
      No hi ha dubte que va ser un cafè amb llet molt accidentat, el meu,
perquè la cambrera, cercant amb la mirada la complicitat dels
guàrdies civils, em deia que “hablar en español es una cuestión de
educación y usted no tiene educación”. Naturalment, vaig haver de
dir-li que l’única persona mancada d’educació era ella per negar-se
a entendre la llengua del país on viu des de fa anys. Aleshores,
abrandant-se per damunt de la barra, em va dir: “Váyase usted a la
mierda”. Per sort, els insults no em fan ni fred ni calor. Tant els
verbals com els escrits. Trobo que són l’expressió de la impotència.
Això no vol dir que no estigués nerviós, és clar que ho estava. El
meu tren cap a Barcelona sortia d’Alacant dintre d’una hora i mitja
i si els guàrdies civils volíem fer-me la guitza era eviden que el
perdria. Finalment, com no podia ser de cap altra manera, van
intervenir dient-me que tenia l’obligació de parlar en espanyol. Jo,
però, els vaig respondre que no, que no en tenia l’obligació perquè
era al meu país i perquè la llengua que parlava era oficial al País
Valencià. També els vaig recordar l’article 14 de la seva
Constitució, que diu que ningú no pot ser discriminat per raó de
naixença. Després s’hi va afegir el guàrdia jurat de l’hotel, que es
pensava que m’insultava dient-me “charnego” mitja dotzena de
vegades, cosa que em va obligar a respondre-li que les seves
paraules indicaven un alt nivell de racisme. Però no m’escoltava.
També s’hi va afegir el seu company, que em va dir que els racistes
érem els catalans. Arribats aquí, era evident que la discussió havia
entrat en un atzucac. Vaig tornar a la cambra, vaig agafar la maleta
i, quan van arribar els companys d’Acció Cultural, me’n vaig anar.
Va ser una situació molt desagradable, aquella, perquè res no hauria
passat si jo, en lloc de parlar en català, ho hagués fet en francès
o en alemany, per exemple. En aquest cas, la cambrera hauria fet
mans i mànigues per entendre el significat de ‘café au lait’
o‘kaffee mit Milch’. Però, acostumada com estava que els
catalanoparlants sempre demanem perdó per existir –talment com ho
faria un negre avergonyit de la seva pigmentació-, els racistes
espanyols es van revoltar contra mi i em van considerar un “negre”
insubmís. I tot per un simple cafè amb llet. Vull remarcar, per
altra banda, que vaig parlar en català en tot moment, cosa que
 demostra que m’entenien perfectament i que els guàrdies civils -fins i
tot quan els deia que era català, no pas espanyol- es van comportar amb
més correcció que la cambrera i que els guàrdies jurats. De fet, si vaig
sortir-ne ben parat, malgrat que eren sis contra un, va ser per la
serenitat que em donava creure fermament en el que deia. Ells odiaven el
meu país i la meva llengua, però jo em defensava amb tant convenciment
que es van desconcertar i es van amansir. Si, en canvi, m’hagués mostrat
vacil·lant o intimidat, ells s’haurien envalentit i aquesta seria ara la
crònica d’un fracàs. Per això els estic agraït, perquè em van ensenyar
que poques coses inspiren tant de respecte com el respecte que una
persona sent per ella mateixa.

      Víctor Alexandre

Com ja us anunciàvem, el proper dissabte 12 de juliol, Xúquer Viu ens proposa capbussar-nos al Xúquer.

És el que s’anomena “Big Jump”, que la majoria de llocs el feren el dissabte passat. Per cert, que a Zaragoza, si es volíeu capbussar, només podíeu fer-ho a la Expo i pagant. A qualsevol altre lloc no. Coses del màrqueting… Què fills…!

MULLA’T PEL XÚQUER

Dissabte 12 de juliol

12 del matí

Assut de Carcaixent

QUART DIA EUROPEU DE BANY EN EL RIUS

PER UN XÚQUER NET I VIU

El
proper dissabte 12 de juliol celebrem per quart any consecutiu el ?Dia
Europeu del Bany en els Rius?. Aquest dia milers de ciutadans i
ciutadanes europeus reivindicarem una millora de la qualitat de les
aigües dels rius, en el que es coneix com el ?Big Jump?

Volem
que es complisca la Directiva Marc de l?Aigua que contempla aconseguir
un bon estat ecològic dels rius i zones humides abans de 2015.

Les notícies que ens arribaven sobre el manifest aquest i a les quals, fins ara, no hi paràvem esment, estan posant-se calentes. Els de sempre es pensen que com ells han maltractat tant les llengües que no són la seua, ara en revenja, el castellà està “perseguido”. Per qui? Veuen fantasmes on no els hi ha. El castellà està tan arrelat que ni fent-ho aposta durant dos-cents anys el podríem eliminar, que no és ni de lluny la nostra intenció, que conste. Més avall un correu que ens han enviat que parla més sobre el tema…

La cadena de
televisió Telecinco s’ha adherit avui al Manifiesto por la lengua común, que el
passat 23 de juny va presentar un grup d’intel·lectuals a Madrid.

La
cadena comparteix les exigències d’aquest grup d’intel·lectuals, entre els quals
hi ha Mario Vargas Llosa, Fernando Savater o Álvaro Pombo, que demanen que el
parlament espanyol elabori una normativa per fixar que el castellà sigui la llengua oficial de tot el territori
i l’única ‘que pot ser-li suposada’ als seus ciutadans’.


Telecinco és la
primera televisió que s’adhereix a aquest manifest

A més, Telecinco ha
dit, a l’informatiu del migdia, que ‘posa a
disposició del col·lectiu que porta aquesta iniciativa el seu canal de televisió
per donar suport a aquest projecte’.

Si ells
s’adhereixen al manifest, nosaltres ens adherirem a una vaga que consisteix en
no mirar telecinco.
Això no és un boicot, sinó una vaga. Junts podrem!

Telecinco mai més!
Passa-ho.

PER
A QUI NO HO SÀPIGA TELECINCO ÉS LÍDER D’AUDIÈNCIA A CATALUNYA; ELLS A CANVI
D’AIXÒ S’ADHEREIXEN A 1 MANIFEST QUE PRETÈN QUE EL CATALÀ (ENTRE ALTRES
LLENGÜES) SIGUI RELEGAT I MENYSPREAT.
SI ELS CATALANS ENS UNÍSSIM PODRÍEM
ACONSEGUIR FER- NOS RESPECTAR; EN EL SEU DIA HO VAM ACONSEGUIR AMB LA
MARCA ‘PASCUAL’, ARA ÉS HORA D’IMPEDIR QUE AQUESTS FEIXISTES QUE NO ENTENEN
EL QUE SIGNIFICA EL RESPECTE A UNA LLLENGUA IGUAL DE VÀLIDA QUE LA
SEVA (AMB LA DIFERÈNCIA QUE ELLS ENS LA IMPOSEN A
NOSALTRES), NI CONTEMPLEN UNA DIVERSITAT CULTURAL, ENS SEGUEIXIN
PRENENT EL PÈL. JA ESTÀ BÉ QUE ENLLOC D’ESTAR- NOS AGRAÏTS, VAGIN EN CONTRA
NOSTRA.
ES CREUEN QUE PODEN TRACTAR- NOS AIXÍ I QUE DAVANT D’UN ATAC
CONTRA LA NOSTRA LLENGUA ENS QUEDAREM IGUAL?? DEMOSTREM- LOS QUE NO I QUE HAGIN
DE RECTIFICAR!!

A PARTIR D’AVUI
ESBORREM DE LA MEMORIA DELS NOSTRES APARELLS AQUEST CANAL, AIXI EVITAREM
TENTACIONS, I UN COP FET ESTARIA BE ENVIAR-LOS UN MAIL A TELECINCO DEIXANT
CONSTANCIA DE LA NOSTRA RESPOSTA.

DESPRÉS
DE PATIR DIA RERA DIA LES BARBARITATS DE LA COPE, ETC. A SOBRE AIXÒ?? JA N’HI HA
PROU! feu córrer aquest correu!

Comencem d’arrere a avant: dijous 3 al Greenspace: Willy deVille; ahir divendres a les 15 hores, nova avaria a la línia 1 dels FGV; per la nit, actuació de Lunfardo a les ruïnes del Convent de l’Alcúdia.

L’actuació de Willy deVille a València va estar correcta. Ens va repassar alguns dels seus temes (Cadillac Walk, Spanish Stroll, Savor faire) i algunes versions (Hey Joe, Demasiado corazón) amb correcció, però se’l veia empipat amb la calor que hi feia, i desprenia un aire de “diva” que el feia una mica superb i prepotent, deu ser que el r’n’r és així. Ni tan sols va presentar als components del seu grup, la Mink deVille Band, tot i que eren molt bons. Vam ballar amb la gran varietat de ritmes que va tocar, des del blues més sureny fins al tex-mex més engrescador.

En tornar de treballar el divendres amb el metro dels F.G.V., línia 1 i que agafem a l’estació de Jesús a les 15’08, un momentet abans de pujar se’ns comunica pels altaveus que tot aquell passatger que vulga anar més enllà de Torrent haurà de baixar a Picanya i agafar un autobús fins a Picassent, on tornaríem a pujar al trenet. En arribar a Picanya, haguèrem de discutir-nos una mica amb els treballadors de l’empresa, ja que no volien que hi anèssim drets a l’autobús, cosa impossible si volíem pujar tothom. Finalment ens deixaren pujar i cap a Picassent, on haguèrem d’esperar gairebé una hora a que vingués el trenet de Castelló de la Ribera. En acabant volen fer TAV per venir de Madrid en 20 minuts menys, i per anar de València a l’Alcúdia (30 kilòmetres de res) cal emprar una hora (si no ens en passa alguna com aquesta que us contem…). I això a pocs dies del segon aniversari del tràgic accident que s’emportà 47 víctimes i no ens deixà cap responsable. És emotiu baixar a l’estació i veure les flors que hi han posat en commemoració.

I per acabar, anit a les ruïnes del Convent de l’Alcúdia, l’ajuntament ens va oferir l’actuació del grup LUNFARDO, que ens va adelitar amb tangos i milongas , acompanyats en algun que altre número per una parella de balladors de tango. Aquesta actuació entra dintre del mini festival que fa tres anys es celebra al Convent, i que es diu FES MÓN, on també vindran altres grups que passem a enumerar:

* 11 de juliol, al Convent INNERLANDS, música celta feta per valencians.
* 12 de juliol, a la Casa de la Cultura: PK-ART, grup alcudienc de percussió.
* 18 de juliol, al Convent ABAKATE música i dansa brasilera.

Per a més inofrmació a la pàgina de l’Ajuntament: www.lalcudia.com

I encara ens falten les notes per poder inscriure’ns a la borsa de treball… quin pal!

“En el moment en què la Santa Verge apareix a les roques de Massabielha, cada ànima de Lourdes interpreta el prodigi segons les pròpies il·lusions i desitjos, segons els somnis i instints malsans…

… Bernardette i algunes àvies creuen de bona fe que es tracta d’una de les fades benefactores que, segons contaven les antigues llegendes, habitaven la tuta de Massabielha. Algunes devotes com la viuda Milhet i la modista Peyret, consternades encara per la mort de la jove Elisa, hi veuen el seu espectre, mentre que la majoria de les congregants no dubten ni de bon principi que es tracta realment de la Santa Verge. El doctor Duzous, com a home de ciència, assegura que són al·lucinacions d’una malalta del cap; el rector Peyramale i les germanes de l’hospici creuen que és obra del diable, els capcalents del Cafè Francès s’exciten imaginant la xocolatera dels seus somnis vestida amb roba interior… Tots giren l’aigua de la font de Massabielha cap al molí dels seus interessos, com va dir una vegada la tieta de Bernadette. Al capdavall , han estat els fondistes com ella i els comerciants de Lourdes qui de debò s’han emportat l’aigua miraculosa de la Santa Verge cap al molí dels seus negocis”.

Paraules textuals que ens eximeixen de fer-ne un resum més encertat, aquest és perfecte. A més, al final de la novel·la se’ns revel·len els tres secrets que Bernardeto (en patuès) se’n va endur a a la tomba. No anem a dir-los ací, compreu-lo o llegiu-lo!.

Ens fem ressó d’allò que ens sembla interessant i ens arriba per una banda o altra. La foto és el cartell del Pop al carrer que es fa a la platja de Tavernes el 18 i la resta és informació de Xúquer Viu per als propers dissabtes 12 i 19. Que us aprofite!

Amics i amigues de Xúquer Viu:

Per
aquest mes de juliol hem organitzat un parell d’activitats a les que us
convidem per mantindre forta la lluita per la recuperació del Xúquer.

1- El dissabte 19 de juliol hem organitzat el III SOPAR POPULAR I FESTA DE XÚQUER VIU per
commemorar el tercer aniversari de la històrica manifestació del 28 de
maig de 2005, quan 15.000 persones ens manifestàrem a Sueca contra el
transvasament projectat del Xúquer al Vinalopó i per continuar
reivindicant un Xúquer Viu.

El
sopar popular i festa tindrà lloc a la fresca, al carrer Crist de les
Campanes d’Albalat de la Ribera a partir de les 22:00 de la nit. A les
23:00 tindrà lloc el lliurament de la III edició dels Guardons de
Xúquer Viu: “Aigua Clara” i “Tarquim Pudent”: A les 23:30 gaudirem de
l’actuació del grup “Tres fan ball” que interpretaran música per fer
ball tradicional valencià.

El
preu del tiquet és de 5€, heu de portar l’entrepà, i podeu reservar-lo
cridant als telèfons 655833540 (Roger) o 678461376 (Tomàs). També per
correu electrònic a l’adreça xuquerviu@hotmail.com

2- El dissabte 12 de juliol hem organitzat el IV MULLA’T PEL XÚQUER amb el que celebrem el “Quart Dia Europeu del Bany en els Rius”. Aquest dia milers de ciutadans i ciutadanes europeus reivindicarem una millora de la qualitat de les aigües dels rius.

Nosaltres ens concentrarem el dia 12 a les 12:00 del matí a l’Assut de Carcaixent, en el terme de Càrcer, on procedirem
a llegir un manifest i a continuació ens banyarem en el Xúquer per tal
de reivindicar unes aigües netes que permeten el bany en tots els trams
del nostre riu. A la nostra plana web www.xuquerviu.org trobaràs, en pocs dies, indicacions i un plànol per arribar-hi.

També pots dinar amb nosaltres eixe dia, cridant al 655833540 abans del dia 11 de juliol.

XÚQUER VIU

   Demanem perdó per faltar a les promeses, ací va el brindis promés. I…

   Doncs sí, sembla que va ser ahir quan començarem i ja fa un mes… qui ho anava a dir! No feu comentaris, i no ens importa, ja que veient que sí que hi entreu, almenys alguna parrafada llegireu.

Bona vesprada des de la biblioteca de l’Alcúdia. Un dia més repassarem què hem fet i vist i escoltat i…

            El dissabte anàrem a Burjassot a Ca BASSOT, mític local de l’Associació del mateix nom que aviat canviarà d’adreça. Anàrem a veure i escoltar a Òscar Briz, qui actua acompanyat, com altres vegades, per Abraham als teclats i els vents. Llevat que el so era bastant deficient, l’ambient era de bon rotllo, l’espai i les persones que constitueixen aquest col·lectiu són l’hòstia. Qui no els conega que faça per coneixe’ls, paga la pena.

            Si algú segueix mínimament açò, cosa que dubte, però tant se’ns en dóna, s’haurà adonat que vam prometre que publicaríem el brindis del nostre besavi Bernat “l’Aiguader” i no ho fèrem. Resolts a esmenar l’incompliment, hui l’escrivim per escampar-lo pel món. Recorda una mica els cants del monjos goliards (els que inspiraren Carmina Burana a Carl Orff), ja veureu. L’hem escrit tal i com ens l’ha contat el nostre pare, i diu així:

            “És la sang de Jesucrist,

            que per tots s’ha derramat,

            tot cristià que no beu vi,

            a tot està condemnat,

            no tindrà un puesto en el cel,

            ni serà digne de perdó,

            si cada quart de rellotge

            de vi no se beu un porró.”

            Bó, eh? Conteu-lo a qualsevol sopar i veureu com triomfeu!. No sabem si seria invenció d’ell o rodava per ahí. Un altre posarem al dia les històries que ens ha contat el nostre pare i li’n traurem d’altres i intentarem fer-ne una biografia d’un home tan polifacètic. Ho prometem (ja sabeu que tard o d’hora les complim).

            Per cert, hui fa el blog un mes, i a hores d’ahir portàvem unes 525 visites… més de les que ens pensàvem que aconseguiríem! Ens felicitem i continuarem. Portem un total de 16 posts? Estem escrivint-ho al word, ja que moltes vegades se’ns ha esborrat i fa molta ràbia tornar a començar, per això no podem saber-ho encara, després ho comprovem…. a rellegir-nos. (per “a reveure’ns”).

Frédérick Beigbeder: “Auxili perdó” 
Edgar Morin: “Cultura i barbàrie d’Europa”.
Començat: Pep Coll. “Les senyoretes de Lourdes”

El trenet de la línia 1 dels F.G.V. és el nostre lloc de lectura preferit, i no som els únics, molta gent, sobretot dones, passen L’HORA que triga en arribar el trenet a Blavència llegint i així no es té la sensació d’estar perdent el temps. Moltes de les meues lectures les hem fet allà. Ara, com anem cada dia a treballar a Blavència, doncs tenim dues hores (anar i vindre) per omplir-les amb lectures que ens cauen a les ans o que anem selecionant.   

   Anem a informar-vos de les darreres lectures, ja que sinó se’ns aniran oblidant. Després de “Los detectives salvajes” de Bolaño, ens vam llegir d’Edgar Morin “Cultura i barbàrie d’Europa”, un assaig en la línia de Morin on analitza totes les barrabassades que s’han fet en nom de la cultura.

   Després ens vam llegir la novel·la “Auxili perdó” de Fredéreick Beigbeder, del qual ja havíem llegit “13’99 euros“, on arremet contra les agències de publicitat, cosa que va fer que despedirem del seu treball a una d’elles. Aquesta va sobre descobridors de talens (nosal3 diríem “assalta cunes” com diria Ferran Torrent) a la Rússia de Putin. No té desperdici, i el final arriba a sorprendre’ns de veritat.

   Hui em començat amb la novel·la de Pep Coll “Les senyoretes de Lourdes”. D’aquest home ens havíem llegit “L’abominable crim de l’Alsina Graells” i “El salvatge dels Pirineus”, tots dos molt divertits. Aquest d’ara no ho sembla tant.

   Més endavant tornarem a parlar, au!

De primeres anunciar-vos el festival d’ací al costat. Després una primera aproximació a la figura del nostre besavi Bernat “l’Aiguader”.

Adjuntem el
cartell del 3er Mésquerock per al proper dia 1 d’agost, encara que, vist el
cartell, no creiem que ens trobeu per allà, però ens ho han enviat per a que li
donem difussió, i així ho fem. Tenen página web: mesquerock.com per a més
informació.

Hui som a la
biblioteca de l’Alcúdia, què hi farem!. El darrer post el volíem posar des
d’ací, però quan ja el teníem redactat, es tallava, i a la segona vegada
desistirem. És per això que hui l’escrivim primer al Word i després el copiarem
al bloc.

El diumenge, anant
cap a Blavència a veure les exposicions, escoltàvem l’emissora “Ràdio 2
Clásica”, no sabem quin programa era (de nou a deu del diumenge matí), però es
van fer de recitar “coplas de cordel” que donava gust. Fins que vam escoltar
una que ens sonava d’haver-nos-la contat el nostre pare, que al seu torn
l’havia escoltat del seu avi i besavi nostre, Bernat “l’Aiguader”. Deia alguna
cosa així com “…de la disputa que tenían el 4 y el 3, para ver quien mejor
número hacia. Cuatro son los evangelios, cuatro las partes del mes,… el número
tres lo componen la Santísima Trinidad, treinta i tres años tenía Jesús al
morir en la cruz…”, no sé, coses així. En arribar a casa li ho vam comentar al
nostre pare i ens ho va confirmar fil per randa. Per Internet cercarem amb el
“Google” “Coplas de cordel” i ens va eixir a la primera un llibre de “Coplas de
ciego”, i l’encomanarem. Com que s’havia de lliurar de matí i treballem,
posàrem l’adreça de cals pares, i hui ha arribat. No està la disputa del quatre
i el tres, però el nostre pare en fer-li una ullada, s’ha emocionat, ja que són
molt semblants als verses i romanços que recitava el seu avi. Per cert, sí que
hi ha un brindis que feia el besavi i que els nostre pare encara se’l sap, el
proper post l’hi posarem, ho prometem!.

Estem venint
tots els dies a veure si ens posen les notes i podem tancar títol (així es diu
de demanar el paper que justifica que hem fet la carrera de mestre), i mentre
no ho fem no podem apuntar-nos a la borsa de treball de Mestres per a Catalunya.
Estem nerviosos i no sabem si aguantarem els nervis… Ho deixem escrit ací per
a qui no ho sàpiga i vulga apuntar-s’hi, no som cobejosos, compartim
l’informació, encara que quan més gent s’hi apunte menys possibilitats tindrem
d’obtenir una substitució, però… som solidaris. (També, la poca gent que hi veu
açò… d’ací uns dies farem un mes a l’espai virtual i esperem arribar a les mil
1.000 visites, ara per ara no arribem a cinc-centes, ja veurem!).

Ah!, se’ns oblidava, els proper dia 3 de juliol anem a veure l’incombustible (és un dir) Willie DeVille i la Mink DeVille Band al Greenspace, ja us ho comentarem.

Fins a la
propera!