Diva. 30 minuts hip hop. Sopar xerrada. Concert.
“Semblava com si definitivament l’esperit tràgic de l’òpera m’haguera convertit en una heroïna destinada a enfrontar-se amb un destí sense misericòrdia. Els balls de màscares sempre acaben malament”. “Diva” de Pasqual Mas i Usó. Editorial Tàndem, 2004.
1.- Ahir, mentre veníem a València amb el metro, en la línia 1, d’agra memòria, acabàrem de llegir el llibre ressenyat a l’entradeta. Us en farem cinc cèntims.
La protagonista, Quitèria Hermínia Gómez, cantant d’òpera d’Almassora, ens conta el seu ascens en el món del bel canto i com podeu suposar, la seua caiguda. Ho fa emprant la forma de diari, però un diari una mica diferent. En primer lloc, no porta un ordre cronològic, i així, la història va fent salts endavant i enrere, cosa que al principi ens va incomodar una mica, però ella mateixa ens explica el perquè d’eixe anar i vindre, i acabem trobant-li gust. En segon lloc apareixen unes quantes cartes entremig que li donen un altre punt de vista. La protagonista sovint mescla les vides que interpreta a l’escenari amb la pròpia (a l’entradeta és veu clarament). Nosal3 no som devots de l’òpera, però les descripcions que fa de les històries i dels personatges des del punt de vista de qui els interpreta, fa que per als apassionats a l’òpera puga ser un estímul suficient per a llegir-se-la. També es pot llegir com un llibre de viatges, ja que les descripcions que fa de les ciutats per on actua o passa en el seu periple vital (El Caire, Venècia, Lisboa, Sintra, La Valleta a Malta…) són molt acurades i precises. Sí, pensem que podem recomanar la seua lectura. Per a més informació: http://dglb.cult.gva.es/revista-lletres/Numero14secciones/narrativa14_2005.pdf
2.- El proppassat diumenge, el programa 30 minuts (farà falta dir que de TV3?) va explicar el fenomen del hip hop. Ho va fer des de la perspectiva de què és una de les poques maneres que tenen d’eixir de la misèria els joves dels barris perifèrics i suburbials de les grans ciutats. Presentà a Ari, a Tremendo i al col·lectiu Mai. Curiosament, cap d’ells rapejava en català… és comprensible, o no; normalment la gent que viu als suburbis són emigrants de fora de Catalunya, encara que ja podrien fer una mica per aprendre el català. Va fer referència a les diferents expressions del hip hop: el rap, els graffitti. Els Mai van anar a Sete (i no Seta com repetiren dues o tres vegades parlant i per escrit – igual estic enganyat i eixe és el nom en català del poble, algú m’ho pot aclarir?- ) a França, prop de Montpeller. Allà, l’ajuntament havia habilitat un local per aplegar els joves, programant tallers de rap, de graffiti… Ens semblà fantàstic. A veure quan, per aci, es fa alguna cosa semblant. L’alcalde del poble va dir que preferia veure’ls allà fent alguna cosa que no bambant pel carrer.
3.- SOPAR I XERRADA DEL BLOC
Amb el sopar i xarrada que tindrem el proper divendres 6 de juny, a les
21.30 hores. Ana Aguado parlarà sobre 'Ciutadania femenina i feminisme al
segle XXI', al Casal del Bloc de Progrés Jaume I que es troba al carrer
del Calvari, 13, al costat de la plaça Tirant lo Blanc, on hi està la Casa
de la Cultura i les restes del convent. (Hem reproduït el correu que ens
han enviat des del Bloc jaume I i el fem extensiu a tothom que vulga vindre.
Ah!, són només 4 euros i l'entrepà se'l porteu. Ens veiem!
de dir on es fa el concert, no?), no sabem a quina hora, però suposem que
allà les 23 hores, a veure Shemekeia Copeland, Rithm’n’Blues & Soul. No sabem
qui és, però ens ho recomana i ens acompanya el company Òscar briz, així que haurà de ser bo (ell diu asgarraíssim), si no ens sentirà. Si aneu potser ens veiem.
He intentat enganxar fotos de nosal3 (d’uns quants), però no ens deixa,
ja que diu que és massa gran (la foto). Més endavant, doncs, ens donarem a conèixer a qui no ens coneix.
Finalment, molt gent entra (ja són gairbé cent) però no hi deixa la seua opinió. No us soliviante bastant? Fins la propera.