La resurrecció d’un llibre

Foto: El llibre quan encara era de bolquers, amb alguns dels responsables del part

Fa una miqueta de respecte dir segons quines coses, perquè passa a voltes que en parlar d’algun projecte comença a complicar-se-li el futur.

Però em sembla que, tal i com l’hem deixada hui, la resurrecció del llibre ‘L’Olleria, Vila Reial’ és ja només una qüestió mecànica d’impressió. Molt possiblement, i després d’intents anteriors de reviscolar-lo, com que ara la cosa ja va de bo podrem reeditar -fins i tot amb un punt de masoquisme- la presentació del llibre original. Trenta anys després.

El Gran Germà no dina

Miraré de no exagerar, per això diré que no han tardat ni cinc minuts a fer-me arribar un missatge amb una proposta innecessària. Jo crec que han sigut encara més ràpids, que no s’han esperat ni dos minuts, però deixem-ho en cinc.

La qüestió és que encara no havien passat cinc minuts des que havia marcat el codi de la targeta de crèdit per a fer un pagament, que ja tenia al mòbil un missatge informant-me de la possibilitat d’ajornar o fraccionar l’import que acabava de liquidar. Amablement, amb una expressió que volia fer-me entendre que em feien un favor, m’oferien una opció que ni m’havia passat pel cap, que no la necessite. Si ho vull, ja ho demanaré. Però sobretot, el que més m’ha disgustat és comprovar -una volta més- que el Gran Germà no descansa, i això que era l’hora de dinar!

Ànims, sort, encerts i enhorabona!

Ha costat, però ja ho tenim ací. En no res es posen en marxa les emissions regulars de la nova televisió pública valenciana, una cosa que fa il·lusió després dels tants abusos patits per l’anterior que li provocaren (amb l’alegria d’alguns) la defunció no accidental.

Ara toca donar-li ànims i fer-li confiança. Ja vindran moments de fer-li retrets perquè cadascú és un món i a tohom li agrada veure les coses a la seua manera. Però de moment la cosa pinta bé. És la impressió que tinc, potser perquè per allà dins hi ha gent amb qui hem compartit trinxeres metafòriques, o les hem tingudes a prop, fa anys i més recentment.

Fa goig també que la veu que obrirà les emissions serà de casa. Adelaida Ferre condueix el noticiari amb què comença la tele nova, i això és una gràcia. Perquè és de la comarca -de Bocairent, concretament- i perquè va col·laborar uns mesos amb VilaWeb Ontinyent.

Ànims, sort, encerts, i enhorabona a tot el país.

Molts a zero, i ara ens torbarem amb maquinetes de joc

És això que al poble tenim ja tot de gimnasos i centres d’entrenament, a més del poliesportiu municipal i la piscina coberta. Hui m’ha semblat sentir a les notícies que 8 de cada 10 joves valencians fan alguna pràctica esportiva. Tot lliga. La llàstima és que això coincideix amb la notícia de la setmana passada sobre el descens de publicacions de llibres al País Valencià -amb un consum ínfim de lectura en valencià-, i coincideix amb el fet que a l’Olleria no hi haja cap de llibreria. Alguna papereria que ven llibres, una bona biblioteca municipal… però el marcador de culte al cos contra la lectura és de molts a zero.

Podria ser pitjor? Doncs sí. Perquè ara afegirem una sala de jocs (també a Albaida i a Ontinyent), en un temps on la ludopatia no és anecdòtica i en què sembla que es fomenta més l’afició al guany fàcil que no la reivindicació del dret a uns ingressos dignes.

Sant Ovidi: pensem en positiu

Tenim una gran tendència a queixar-nos del país. De la gent del país. De la falta de compromís de la nostra societat, i açò i allò. No diré que no en tinguem motius, però també tenim un punt d’exageració o de ganes de castigar-nos. També pot ser que resulta que hem assumit la propaganda incessant i interessada segons la qual els valencians som un poble meninfot i deixat i ja ens n’han convençut. Però també insisteixen per tots els mitjans possibles a fer-nos creure que som un país de corruptes –molts valencians s’ho estan creient–, i si ens parem a comparar …

Tot açò venia perquè dissabte vam viure un Sant Ovidi ple, amb tot de gent compromesa, animada, i amb la participació decidida de veus que en cap moment van dubtar a ser-hi. Fou un luxe. Jo no tenia la sort de conéixer Carmina Andrés, la filla d’Estellés, qui es va apuntar de seguida a l’aventura. De Paco Muñoz poca cosa nova puc dir. I de la immersió convençudíssima i impagable en aquest sarau o tuacte a què s’allistà Pau Benavent. I Pau Alabajos, qui féu tots els papers de l’auca.

Hem de canviar la manera de pensar: si no ho fem en positiu, els acabarem servint la derrota en safata. I ho hem de fer malgrat casos com els de l’amic Lluís Puig, a qui només vam poder veure en vídeo. Una alegria i un goig, la seua voluntat de ser-hi també, tot i que fóra d’una manera políticament reprimida.

De derrota a rendició?

Diu la notícia que l’altre dia va anar el president de les corts, Enric Morera, a Almansa, a presenciar la recreació històrica de la maleïda batalla i que, després del desplegament teatral, hi van escenificar un acte de ‘reconciliació’.

És un gest sense valor, però també em sembla de poca dignitat per la part valenciana. La reconciliació la signaven la segona autoritat del país amb el batle d’Almansa, molt respectable però d’una qualitat representativa molt inferior. Ni tan sols fou amb el president del parlament regional d’allà.

Però pitjor encara és que, de tot allò, ara és l’hora que esperem que es deroguen els Decrets de Nova Planta, demanen perdó per tota la repressió i deixen de tractar-nos com a terra conquerida. Això, més que una reconciliació em sembla un reconeixement de la derrota, no en la batalla, sinó en la història.

Sant Ovidi íntim, quotidià, d’anar per casa com Estellés

Actualització: per motius personals, Jana Montllor no podrà acompanyar-nos en la festa. Sí que ho farà Paco Muñoz, amic personal d’Ovidi Montllor i Vicent Andrés Estellés, qui participarà en la tertúlia amb Carmina Estellés.

2018: 25 aniversari de la mort d’Estellés. Com no lligar-ho amb Sant Ovidi? Amb una de les figures artístiques que més va ajudar a popularitzar els versos de la ploma quotidiana del poeta de Burjassot?

Decidit! Enguany el Sant Ovidi de VilaWeb Ontinyent a Ca les Senyoretes d’Otos el dediquem a Vicent Andrés Estellés, a la seua relació amb Ovidi Montllor. Ho farem fugint d’actes doctes sobre el poeta, que ja n’hi ha molts i de gran volada. Hem pensat una cosa més d’anar per casa, més ‘quotidiana’, diríem que més estellesiana.

Per això hem convidat a conversar sobre el poeta i sobre l’artista Carmina Andrés i Jana Montllor. La filla de l’escriptor i la de l’alcoià ens acompanyaran en una tertúlia oberta per conéixer-los tots dos d’una manera planera, familiar, d’anar per casa, amb la participació de tots vosaltres.

També Estellés coprotagonitzarà la nit, quan l’altre protagonista de la vetlada, Pau Alabajos, ens presentarà el seu nou treball discogràfic ‘Ciutat a cau d’orella’, un homenatge musical al poeta.

Programa per al 5 de maig:

19.30 Tertúlia amb l’excusa d’Estellés i l’Ovidi
21.30 Sopar
21.30 Actuació de Pau Alabajos

D’ací poc ampliarem la informació amb el menú del sopar i el preu. Però de moment ja podeu anar fent les reserves al 962358032.