Víctimes estilitzades
Ha corregut molt, i corre encara, aquesta imatge com a denúncia del drama actual que es viu a Palestina. Amb un text que parla de com es viuria ara Nadal, el naixement de Jesús, sota les bombes de Netanyahu. El missatge, simple, és clar i cert. Però de bon començament que m’ha esmussat una cosa: no trobeu que la imatge dels angoixats pares del monyicot és massa de pel·lícula?
M’ha recordat aquells westerns en què apareixia una índia que acabava enamorada d’un oficial ianqui, una dona que, per a no molestar sensibilitats, sempre interpretava alguna actriu amb trets occidentals i a qui, com a molt, “mascaraven” una miqueta la cara. No era mai una artista amb trets propis dels americans indígenes.
Doncs ací veig una cosa similar: un sant Josep i una Mare de Déu amb aires (trets facials, cossos, estètica…) hollywoodians o d’espot publicitari. No sé qui ha creat aquesta representació, però em sembla que s’ha deixat arrossegar per una convenció de models de paper cuixé, televisions i xarxes socials que molts critiquen i pocs combaten de bona gana.
Ben vist.
De trets semites, cap. Suposo que per la mateixa raó que ens indueixen a parlar castellà a Catalunya, perquè ens hi entenguem tothom en una llengua universal, que hi ha esdevingut per imposició colonial amb ínfules civilitzatòries.
No pateixi, senyor Albinyana, que Hollywood té una rècula de guionistes i tramoistes ben avesats que se saben la lliçó a ulls clucs. La saben tan llarga que ara estem vaccinats contra qualsevol imatge de mort i violència, i ja no reaccionem. Si un cas, avaluem abans si ell és ben plantat i ella també, per aixecar una veu de condol.