El convent
Església i convent als anys 60 del segle XX. (Fotografia: arxiu Col·lectiu l’Olla)
De xiquet m’estranyava que de l’església de la plaça del Convent, la gent gran en diguera ‘el convent’: “Anem a missa al convent”. “El bategen al convent”… Si allò era una església, pensava jo.
Que la plaça es diguera del convent tampoc no ho acabava d’entendre, però em sembla que no em preocupava tant.
Després, no puc recordar en quina etapa vital però supose que en una adolescència que començava, vaig saber que l’edifici contigu, antic i ocupat per la Guàrdia Civil, havia sigut un convent de frares i ja vaig lligar caps. L’església del convent es va quedar amb el nom de convent quan els dominics en van desaparéixer.
Ara ja no queda res de l’antic convent, en el solar del qual es va construir el Centre de Salut després d’un projecte fracassat (i gens encertat) de Casa de Cultura. L’església –i m’agrada dir-ne el convent– encara presideix la plaça –que reivindique dir-ne del Convent–; no de miracle, però sí que va estar a no res de convertir-se en record i nostàlgia. Hauria desaparegut una part irrecuperable del patrimoni, la història i la identitat de l’Olleria. Pensem que allà, la sagristia assenyala el lloc on el bou de la tradició s’agenollava i va descobrir la Mare de Déu Trobada que hui celebrem.
Encara recorde, als anys 60, el quarter de la GC i a la cantonada el cine d’estiu “el macetero”. També recorde el forn de Bala, que anava del carrer de l’església al carrer de baix, al costat de la plaça de l’Ajuntament, on muntaven el castell de fusta per la festa de Moros i Cristians. Tinc a la memòria la imatge del “llavaor”, al final del carrer Sant Roc, al costat del barranc, on ma tia Isabel Ferreres anava a llavar quan clarejava el dia. De xicoteta anava a carrejar aigua de la Font Vella, bé amb la botija o amb el cànter. Bonics records.
El castell de festes encara el posen davant de la Casa de la Vila. El llavador del barranc, al final del carrer de Sant Roc va desaparéixer, però queda el del costat, els cossis que en deien. La Font Vella es manté allà.