Del “arriba España” al “a por todos”
En una vida anterior, en la de jove, vaig tindre una visió: l’infern devia ser com una nit eterna a la cova de la tasca l’Arc de Bocairent plena de personal ballant a espentes i puntellons.
En aquell temps sonava música com la d’aquesta gent, a qui un volantí ideològicament ultraconservador ha convertit en “banda terrorista”.
És un avís: pareu-vos a pensar què feu, no mogueu segons quines activitats que no ens agraden o tindreu problemes. O no penseu segons què, o no ho digueu, o…
La ultradreta amenaça (amb còmplices muts), ja fa temps, però ara també actua sense complexos ni vergonyes. No s’hi val a fer-se el sorprés, ni tan sols si en alguna ocasió els heu alçat el rabo. Hi ha qui es va apuntar al “a por ellos” sense voler creure que és una versió moderna del “arriba españa” en què tot lo món és sospitós per definició i culpable en potència.
Potser aquella visió anava molt desencaminada, i l’infern, en vida, siga una nit inacabable de marxes militars, bous institucionals i lengua compartida a garrotades.