De tant en tant toca fer endreça dels papers que se n’han anat acumulant al llarg dels anys. Sempre em costa escollir quins llençar i quins conservar. Fa poc vaig tornar a fer una sessió de neteja i entre la pila de papers, hi vaig fer una troballa ben interessant: la meva memòria de les
El meu avi sempre parlava en català, però utilitzava una expressió ben curiosa en castellà quan es posava dret i començava a caminar. Deia: “marchando paso tortuga” tot fent una cantarella ben singular. La raó és que caminava molt lentament, a pas de tortuga, perquè era coix de la cama dreta degut a una artrosi
Fa sis anys que vaig a treballar a l’institut amb bicicleta, però en fa menys que soc conscient que la bicicleta és molt més que un mitjà de transport: és el meu moment d’agafar aire. El senzill exercici de sortir de casa amb prou temps per no haver de pedalar amb neguit, ha estat la
Dels meus primers dies de curs a primària, en recordo la il·lusió de la retrobada amb els companys i companyes i els dies previs, on preparava tot allò que caldria portar a la motxilla de l’escola. La bata escolar, ens la feia a mida una modista que vivia en una de les poques cases antigues
Quan era petita, passàvem bona part de les vacances d’estiu amb la família fent muntanya per diferents racons del Pirineu. Des de llavors no he deixat de fer-ne mai, ara també amb la meva família i amistats. Tornar a començar un curs nou em genera la mateixa sensació que pujar un cim. Noto que estic
Quan arriba l’estiu, cada any la societat ens recorda una vegada i una altra que el professorat tenim moltes vacances. Massa vacances. I nosaltres diem que sí, que tenim molta sort, que ens les mereixem, però no acostumem a explicar tot el que realment hi ha darrere. Ens deixem d’explicar que la majoria de les
L’any 1992 el recordem per les Olimpíades i molts de nosaltres també el recordem per la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro, un esdeveniment mundial sense precedents que posava sobre la taula la necessitat d’actuar conjuntament per aturar la degradació del planeta. Llavors jo cursava el darrer curs de l’educació primària (vuitè d’EGB) i
Diuen que els testos s’assemblen a les olles. Això ens agrada molt escoltar-ho especialment quan ens diuen coses boniques com ara «que sí el teu fill té els mateixos ulls que tu», «que sí és tant manetes com el seu pare». Però si poguéssiu treure el nas en una reunió de professorat, potser ja no
El tercer trimestre, per a mi, sempre ha fet aquella olor de colònies. A primària, quan anava de colònies, jo encara no sabia què significava exactament aquesta paraula i l’associava a les olors. Potser perquè quan era petita, pràcticament només em posava colònia quan marxàvem de colònies amb l’escola, ja que sempre hi constava a
Tinc la sort de conèixer una petita part de la meva història familiar, una història que ha estat transmesa oralment de generació en generació i que, gràcies a l’Arxiu Municipal de Sant Adrià del Besòs, he pogut contrastar i completar-ne alguns detalls. Amb el seu assessorament, vaig aconseguir localitzar els documents digitalitzats que m’interessaven i
Mentre el nostre entorn ens va recordant que tenim molta sort de tenir tantes vacances, només les i els docents sabem que quan arriben les vacances no sempre estem en el nostre millor moment perquè sovint acabem malaltes. Durant el trimestre, hem anat treballant a un ritme molt i molt intens- no sempre sent-ne prou
Just acabar la carrera, ja fa més de vint anys, vaig començar a buscar feina a través de la borsa de treball de la universitat. Vaig fer la primera entrevista en una entitat feminista molt coneguda de Barcelona. Era la primera vegada que m’aproximava en aquest món i per preparar-la em vaig començar a fer
El tema dels deures ha generat i genera força debat entre docents i famílies. Per una banda, hi ha docents que pensen que com més deures posem al nostre alumnat més i millor aprendran, ja que podran aplicar coneixements tractats a la classe, ampliar-los o acabar aquells exercicis iniciats a l’aula. Pensen també que els
Quan anava a l’escola, no era gens conscient que la societat just es despertava d’un malson de dictadura que havia durat massa temps. Vaig néixer el desembre del 1978, pocs dies després que s’aprovés la Constitució, un fet que els meus pares sempre em recordaven i que jo encara no sabia ben bé per què.
Sempre hem tingut molts llibres i contes. Cada nit n’explicàvem a l’hora d’anar a dormir o n’havíem gaudit mirant-los plegats. Sovint assistíem a sessions de conte-contes i sobretot, sempre hem tingut un llibre a la tauleta de nit. Les persones expertes afirmen que per afavorir que els fills i filles siguin lectors, és important que