El tercer trimestre, per a mi, sempre ha fet aquella olor de colònies. A primària, quan anava de colònies, jo encara no sabia què significava exactament aquesta paraula i l’associava a les olors. Potser perquè quan era petita, pràcticament només em posava colònia quan marxàvem de colònies amb l’escola, ja que sempre hi constava a
Tinc la sort de conèixer una petita part de la meva història familiar, una història que ha estat transmesa oralment de generació en generació i que, gràcies a l’Arxiu Municipal de Sant Adrià del Besòs, he pogut contrastar i completar-ne alguns detalls. Amb el seu assessorament, vaig aconseguir localitzar els documents digitalitzats que m’interessaven i
Mentre el nostre entorn ens va recordant que tenim molta sort de tenir tantes vacances, només les i els docents sabem que quan arriben les vacances no sempre estem en el nostre millor moment perquè sovint acabem malaltes. Durant el trimestre, hem anat treballant a un ritme molt i molt intens- no sempre sent-ne prou
Just acabar la carrera, ja fa més de vint anys, vaig començar a buscar feina a través de la borsa de treball de la universitat. Vaig fer la primera entrevista en una entitat feminista molt coneguda de Barcelona. Era la primera vegada que m’aproximava en aquest món i per preparar-la em vaig començar a fer
El tema dels deures ha generat i genera força debat entre docents i famílies. Per una banda, hi ha docents que pensen que com més deures posem al nostre alumnat més i millor aprendran, ja que podran aplicar coneixements tractats a la classe, ampliar-los o acabar aquells exercicis iniciats a l’aula. Pensen també que els
Quan anava a l’escola, no era gens conscient que la societat just es despertava d’un malson de dictadura que havia durat massa temps. Vaig néixer el desembre del 1978, pocs dies després que s’aprovés la Constitució, un fet que els meus pares sempre em recordaven i que jo encara no sabia ben bé per què.
Sempre hem tingut molts llibres i contes. Cada nit n’explicàvem a l’hora d’anar a dormir o n’havíem gaudit mirant-los plegats. Sovint assistíem a sessions de conte-contes i sobretot, sempre hem tingut un llibre a la tauleta de nit. Les persones expertes afirmen que per afavorir que els fills i filles siguin lectors, és important que
Era un matí de confinament que els meus tres fills jugaven amb els clics. L’aire estava impregnat d’aquell moment màgic de joc, de plaer, de complicitat, de diàlegs increïbles entre els personatges, de concentració. En aquell instant vaig veure-ho ben clar: aquell possiblement seria el darrer moment que els veuria a tots tres jugant junts.
Sembla mentida que encara hi ha persones que es dediquen a la docència a secundària que diuen que els centres educatius ens hauríem de limitar a ensenyar, ja que educar és quelcom pertany a l’esfera familiar. I això ho he escoltat durant molts anys, tant de gent que porta molts cursos de bagatge professional com
Fa uns anys, la meva germana va “descobrir” una cosina de la meva àvia de la qual mai havia conegut la seva existència malgrat que les dues cosines encara es visitaven i telefonaven amb certa freqüència. Potser perquè es portaven onze anys de diferència i ja se sap que amb la diferència d’edat, els cosins
Els resultats de l’informe PISA han caigut com un gerro d’aigua freda a la societat i els centres educatius hem tornat a ser en el punt de mira. I és que sempre que es parla de nosaltres, és per comentar coses negatives, coses que no fem prou bé o per coses que no arribem a
Cadascú de nosaltres tenim una història personal amb la llengua que ha marcat la nostra identitat lingüística i la manera de relacionar-nos amb el català. Tot i que jo vaig viure la meva infantesa en un barri perifèric de Santa Coloma de Gramenet, el meu món era plenament en català per la família i perquè
Vaig aprendre a escriure bé la paraula «assemblea» de molt petita. D’això me’n vaig adonar a la universitat quan veia cartells amb faltes d’ortografia com per exemple, «assamblea» i «asemblea» o perquè és una d’aquelles paraules que abans d’escriure-les sempre hi havia qui preguntava «s’escriu així?». Vaig aprendre a escriure bé aquesta paraula perquè a
Tothom té algun moment de la seva història personal que li queda ben gravat a la memòria. Un dels meus moments, anys (ja dècades!) endarrere, era quan la mare va fer una entrevista amb la meva tutora de quart d’ESO. En aquella reunió, la meva mare va sortir amb dos missatges ben clars: que «jo
Era l’estiu del 2011 que per primera vegada anàvem amb el Programa Vacances en Família a un Alberg de Joventut. Compartir espais amb altres famílies és enriquidor per observar altres dinàmiques familiars i aprendre’n de l’experiència. Recordo especialment el moment dels àpats perquè el menjador era tot un mostrari de petits conflictes familiars i sobretot,