No recordo l’entrada de la papereria, però sí tota mena de detalls de l’interior: el llarg taulell de fusta; les prestatgeries de la paret amb “carteres” escolars exposades; molts calaixets on es guardaven bolígrafs, cartes de totes mides, postals de Nadal; l’armari de les cartolines, el paper de seda i de xarol; el mostrari de
En algun moment del meu pas per l’institut vaig prendre consciència de l’horror dels camps de concentració i extermini del règim nazi. Recordo una conversa amb la meva àvia en què li vaig preguntar —amb un cert to de retret i certament amb molta ignorància per part meva— per què no havien pogut aturar tot
Crec que era l’hivern de 2021 quan el meu fill gran em va dir, mig misteriós: «Tinc un secret que tu no saps i no te’l diré». Feia referència a alguna cosa de l’institut, però no vaig descobrir de què es tractava fins uns dies més tard, quan al Telenotícies van parlar del ChatGPT i
Amb l’arribada del final de l’estiu i l’inici del curs escolar, noto el pas dels anys més que mai. Tots aquells senyals que havien anat apareixent en els darrers mesos —i que em resistia a acceptar— han encaixat com les peces d’un trencaclosques quan el meu fill petit s’ha afaitat el bigoti per primera vegada.
A principis de maig vaig començar a collir els primers nespres o micacos -com orgullosament els anomenen a Badalona- i no he deixat de fer-ho cada dia durant un mes. Els dos o tres quilograms de fruita que he agafat diàriament l’he anat repartit entre la família, el veïnat, les amistats i cada dia, n’he
Aquesta primavera he recollit llavors de Taraxacum per plantar-les a casa i a l’institut i poder gaudir del color de les seves flors i de les seves fulles, que sempre queden molt bé a les amanides. I ho he fet tenint presents els principis de la reciprocitat i d’agraïment, que he après del deliciós llibre
Per Sant Jordi he volgut fer-me un regal i he imprès un recull amb els articles que vaig penjar al bloc durant el curs 23-24. La versió en PDF es pot descarregar aquí: Articles_VadEducacio_compressed. La portada d’aquest treball conté una il·lustració preciosa feta per un exalumne del centre i que representa una mimosa que tenim
El riu Besòs, amb el que tinc un vincle especial, és un riu de poc cabal que flueix molt tranquil·lament fins al mar. En èpoques de fortes pluges pot augmentar de manera molt sobtada el seu cabal i convertir-se en un perillós curs fluvial capaç d’endur-se qualsevol cosa que trobi al seu pas, també els
Aquest curs és un regal per a mi. Mai havia experimentat aquesta sensació tan intensa i bonica de no voler que s’acabi el curs. No sé si és cosa dels nens i nenes que han arribat enguany a primer d’ESO i que han format un grup molt especial. No sé si és perquè m’he posat
De tant en tant toca fer endreça dels papers que se n’han anat acumulant al llarg dels anys. Sempre em costa escollir quins llençar i quins conservar. Fa poc vaig tornar a fer una sessió de neteja i entre la pila de papers, hi vaig fer una troballa ben interessant: la meva memòria de les
El meu avi sempre parlava en català, però utilitzava una expressió ben curiosa en castellà quan es posava dret i començava a caminar. Deia: “marchando paso tortuga” tot fent una cantarella ben singular. La raó és que caminava molt lentament, a pas de tortuga, perquè era coix de la cama dreta degut a una artrosi
Fa sis anys que vaig a treballar a l’institut amb bicicleta, però en fa menys que soc conscient que la bicicleta és molt més que un mitjà de transport: és el meu moment d’agafar aire. El senzill exercici de sortir de casa amb prou temps per no haver de pedalar amb neguit, ha estat la
Dels meus primers dies de curs a primària, en recordo la il·lusió de la retrobada amb els companys i companyes i els dies previs, on preparava tot allò que caldria portar a la motxilla de l’escola. La bata escolar, ens la feia a mida una modista que vivia en una de les poques cases antigues
Quan era petita, passàvem bona part de les vacances d’estiu amb la família fent muntanya per diferents racons del Pirineu. Des de llavors no he deixat de fer-ne mai, ara també amb la meva família i amistats. Tornar a començar un curs nou em genera la mateixa sensació que pujar un cim. Noto que estic
Quan arriba l’estiu, cada any la societat ens recorda una vegada i una altra que el professorat tenim moltes vacances. Massa vacances. I nosaltres diem que sí, que tenim molta sort, que ens les mereixem, però no acostumem a explicar tot el que realment hi ha darrere. Ens deixem d’explicar que la majoria de les