Va d'educació

Tothom té algun moment de la seva història personal que li queda ben gravat a la memòria. Un dels meus moments, anys (ja dècades!) endarrere, era quan la mare va fer una entrevista amb la meva tutora de quart d’ESO. En aquella reunió, la meva mare va sortir amb dos missatges ben clars: que «jo no era una nena amb un perfil de batxillerat» i que «em recomanaven fer cicles formatius». Mai he pogut entendre perquè la meva tutora va dir tot això (i per sort, els meus pares tampoc!), doncs jo era bona alumna, tenia bona actitud a classe i les meves notes sempre oscil·laven entre el notable i l’excel·lent. A més a més, a diferència dels meus companys i companyes, feia molts anys que tenia clar que volia estudiar Ciències Ambientals a la universitat. El que sí que recordo és que la meva tutora, era la professora de ciències socials i feia unes classes extremadament avorrides. Fins i tot algun dia m’havia adormit i potser això, em va acabar passant factura en aquella entrevista.

Per sort, els meus pares no van fer cas del seu consell perquè, curiosament, algunes històries es repeteixen. Aquest va ser el cas de la meva mare, a qui li van dir que «no era tan llesta com la seva germana i havia de fer el comerç», una formació que en aquella època era per les persones que no es consideraven aptes pel batxillerat. I els seus pares sí que van seguir els consells de la mestra i ella va haver de lluitar molt més per aconseguir estudiar i fer realitat el seu somni de ser infermera. Un somni que, per cert, va acabar arribant molt més lluny, ja que també va ser (i és) la primera infermera doctora de Catalunya i més tard, la primera catedràtica infermera de la Universitat de Barcelona.

Les experiències personals sempre ens marquen. I aquest comentari de la tutora sempre em retorna quan és el moment de l’avaluació, pel fet que és un moment de molta responsabilitat perquè amb les nostres paraules tant podem acompanyar i ajudar a tirar endavant a l’alumnat com tot el contrari.

I l’avaluació inicial és un moment especialment delicat perquè és la primera i perquè allò que es diu pot contribuir a un millor aprofitament del curs.

En els meus primers anys com a docent, recordo que l’avaluació inicial em va arribar com un gerro d’aigua freda, ja que havia de fer-la de quasi cent alumnes a qui tan sols veia durant dues hores per setmana. I jo em preguntava, «si he necessitat quasi dos mesos per aprendre’m els noms d’aquests alumnes, com podré arribar a conèixer amb profunditat el procés d’aprenentatge de cadascun d’ells si només han passat poques setmanes?». Certament, és impossible fer-ho sense programar un examen que ajudi a obtenir alguna informació (això si es presenten i el fan).

I és així com la major part del professorat de centres més tradicionals, quan arriba l’avaluació inicial necessiten programar exàmens per recollir aquestes evidències d’aprenentatge. I generalment, aquests exàmens acaben concentrats més o menys en una setmana de mitjans o finals d’octubre. I és aquesta informació, juntament amb les faltes de deures o la relació d’incidències, que es posa en comú amb la resta de professorat per elaborar l’informe d’avaluació inicial. Com a mare, he rebut aquesta mena d’informes i no acaben aportant una informació rellevant per fer l’acompanyament des de casa especialment, perquè tampoc no acostuma a haver-hi l’oportunitat de parlar-ne amb el tutor/a llevat que les coses realment vagin per molt mal camí.

En canvi, en altres centres que treballen de manera més globalitzada, com l’institut on treballo, el professorat tenim la sort de passar molt més temps amb el nostre alumnat, ja que tenim les assignatures agrupades per àmbits. Això ens permet conèixer el grup amb més profunditat i fer un seguiment més estret perquè tenim més temps per fer una avaluació basada en l’observació del treball a l’aula, en la recollida i feedback constant dels exercicis que fem a classe, podem afavorir més situacions de conversa que permeten conèixer millor l’alumnat i també fer activitats concretes d’avaluació. Totes aquestes activitats formen part del conjunt d’evidències que ens permeten elaborar una avaluació inicial més fonamentada.

Però aquí no acaba el nostre camí de l’avaluació inicial, ja que, tal com recomanen molts experts, també impliquem a l’alumnat a autoavaluar el seu propi procés d’aprenentatge i aquesta reflexió serà compartida amb el tutor/a de seguiment a través d’una entrevista personal. Finalment, tota aquesta informació es posa en comú amb la resta d’equip docent per acabar d’elaborar l’informe d’avaluació inicial que s’enviarà a les famílies i es comentarà en una entrevista a tres bandes.

En aquest context, les entrevistes amb les famílies ja no són tan unidireccionals sinó que esdevenen un moment de conversa molt interessant perquè tenim a les nostres mans un document (l’informe) que recull les visions de l’alumnat i el professorat i, el que més m’agrada, és que generalment les dues visions són molt coincidents.

Tot i que aquest procés d’avaluació és molt més llarg, també és immensament més satisfactori i sobretot, el professorat redueix molt les possibilitats de «posar la pota» i donar missatges erronis. És un procés d’avaluació més delicat, que cuida a les persones i que intenta recollir evidències diverses per acompanyar millor a cada persona en el seu procés d’aprenentatge i identificar més fàcilment, quins són els aspectes que cada persona pot millorar segons el seu punt de partida que poden ser de tipologia ben diversa. Per exemple: hi ha alumnat que necessita estar més atent quan es donen les indicacions de les tasques; n’hi ha que necessita anar a dormir abans i desconnectar-se de les pantalles perquè arriben massa adormits al matí; hi ha qui ha d’aprendre a organitzar millor el seu temps per fer els deures; hi ha qui haurà de llegir més cada dia; hi ha qui necessitarà algun suport extern per algun àmbit; d’altres que simplement necessiten identificar i escoltar coses positives d’ells i elles perquè no s’estimen prou, etc. I així, podríem dir una frase diferent per cada alumne.

I si fa uns anys, l’avaluació inicial era un moment temible que m’atropellava just en el moment que les classes em començaven a rutllar, ara l’avaluació inicial és un moment esperat perquè em permet conèixer millor els meus alumnes de seguiment (i que per sort, no superen la desena) i em permet acompanyar d’una manera més delicada i bonica en el seu camí de la secundària.