El riu Besòs, amb el que tinc un vincle especial, és un riu de poc cabal que flueix molt tranquil·lament fins al mar. En èpoques de fortes pluges pot augmentar de manera molt sobtada el seu cabal i convertir-se en un perillós curs fluvial capaç d’endur-se qualsevol cosa que trobi al seu pas, també els
Diuen que els testos s’assemblen a les olles. Això ens agrada molt escoltar-ho especialment quan ens diuen coses boniques com ara «que sí el teu fill té els mateixos ulls que tu», «que sí és tant manetes com el seu pare». Però si poguéssiu treure el nas en una reunió de professorat, potser ja no
Era un matí de confinament que els meus tres fills jugaven amb els clics. L’aire estava impregnat d’aquell moment màgic de joc, de plaer, de complicitat, de diàlegs increïbles entre els personatges, de concentració. En aquell instant vaig veure-ho ben clar: aquell possiblement seria el darrer moment que els veuria a tots tres jugant junts.