Va d'educació
Reflexions sobre vivències en el món educatiu. Bloc d'Alba Castelltort Valls
Ensenyar o educar?
Sembla mentida que encara hi ha persones que es dediquen a la docència a secundària que diuen que els centres educatius ens hauríem de limitar a ensenyar, ja que educar és quelcom pertany a l’esfera familiar. I això ho he escoltat durant molts anys, tant de gent que porta molts cursos de bagatge professional com també de gent més jove que acaba de començar. I que perdurin aquestes dues visions no és estrany si tenim en compte que, segons el color polític de qui governa, el nostre departament hi posarà una mirada o una altra i s’anomenarà «Departament d’Ensenyament» o de «Departament d’Educació».
I d’aquí en sorgeix una pregunta: el nom fa la cosa o no?. Potser no m’equivocaré si afirmo que tingui el nom que tingui el departament, sempre hi haurà professionals que no voldran assumir més tasques que les que dicti el currículum de la seva matèria. Però a la vegada, també n’hi haurà que hi posaran tota l’energia per fer del seu centre, un espai educatiu on es cuidin a les persones, es transmetin valors i s’estimuli l’aprenentatge amb experiències riques i diverses, atenent així a la totalitat del currículum.
Els que es proposen a limitar la nostra tasca a ensenyar matèria sovint utilitzen els següents arguments: que si no tenim temps d’assumir el que hauria d’assumir la família o la societat, que si no tenim el suport del claustre o del departament per a fer-ho bé, que si no tenim prou formació ni eines per fer-ho possible. Segurament, aquests arguments (o excuses) responen a la por o a la inseguretat de no saber fer-ho bé. Potser també perquè educar a l’aula implicarà molta més feina que simplement limitar-se a ensenyar els continguts d’una matèria i prou. Però quan incorporem una mirada més global a tot allò que fem a l’aula, la feina és molt més gratificant i podem crear un ambient més respectuós i adequat per a l’aprenentatge.
Certament, la família té un paper clau en l’educació dels seus fills i filles, però els centres educatius i el personal docent també hi tenim un paper molt important. A l’escola i als instituts, els nois i noies hi passen unes 1057 hores durant un curs escolar, una dada que és molt superior a la mitjana europea. Això sense sumar-hi el menjador o les activitats extraescolars. Són moltes les hores de convivència amb els companys i companyes, de convivència amb uns espais, amb uns adults i tot allò que hi passi, tindrà un impacte en l’educació dels nois i noies.
Educar a l’aula és no deixar passar per alt problemes de convivència per poder avançar matèria. Educar a l’aula és parar les classes quan cal atendre a alguna situació que no contribueixi a un bon clima d’aprenentatge. També és fer valdre allò que aporta l’alumnat i les seves famílies, compartir emocions, promoure la participació, ocupar-se per aquell alumnat que intuïm que li passa alguna cosa i establir-hi vincles de comunicació. Educar a l’aula és preocupar-se pel benestar de l’alumnat i no només perquè escolti i faci la tasca que en aquell moment s’ha planificat fer. És tenir paciència, parlar amb respecte, ser un model i no alterar-se quan l’alumnat no respon com esperem. Educar a l’aula és més que fer la matèria de cultura i valors per fer arribar els nostres valors educatius del PEC a tots els racons i matèries del centre. Educar a l’aula és conèixer l’etapa de l’adolescència, és documentar-se i formar-se per acompanyar els nois i noies i també a les seves famílies. Educar a l’educació secundària és parlar molt entre el professorat sobre què volem que passi, com volem que passin les coses i sobretot per a què.
A l’institut on treballo som conscients que allò que es viu o passa en el centre té molt més impacte que allò que puguem explicar a les classes. Per això dediquem molt temps a coordinar propostes i iniciatives que afavoreixin un bon acompanyament de l’alumnat. I com ho fem? És difícil anomenar tot allò que fem dia a dia i que hem anat construint al llarg d’aquests anys de manera reflexionada i consentida amb tot el claustre. Algunes de les accions més importants que hem dut a terme que penso que han estat clau són les tutories individualitzades, l’estructura organitzativa del professorat i la reflexió pedagògica. Les tutories de seguiment individualitzades, implica que tot el professorat sigui tutor/a i això ens ajuda a establir vincles amb un nombre més reduït d’alumnat (màxim 10 alumnes per tutor) fet que ha permès millorar l’acompanyament i la coordinació amb les famílies. L’organització en equips de nivell que es reuneixen amb freqüència per dissenyar i planificar activitats conjuntament, ens ha ajudat a millorar el treball en equip i construir una mirada pedagògica compartida. Les bombolles de treball s’encarreguen de vetllar per la coherència educativa del centre (bombolla pedagògica, d’espais, participació, celebrem, coeducació, digital) i permeten, curs rere curs, anar consolidant propostes i millores educatives. També intentem vetllar per tenir uns entorns cuidats, nets, amb el material endreçat, amb unes taules agrupades en petits grups, amb unes parets amb materials bonics i treballs de l’alumnat que estan comunicant uns valors i una manera de fer que tindran un impacte educatiu. Sovint educa més allò que es viu o es veu que no pas allò que es diu. Cal ser molt curós en trobar una coherència entre allò que volem aconseguir i allò que fem realment, amb allò que prediquem i allò que es palpa en aquell entorn. I això és educar.
Els i les docents, tant si pensem que hem d’ensenyar o educar, a cada moment estem mostrant la nostra manera de fer, de conviure, de relacionar-nos i de veure el món. A cada moment estem educant perquè nosaltres som un model per a l’alumnat. Per això no té sentit que continuem preguntant-nos si hem d’ensenyar o educar per millorar els resultats educatius perquè, l’educació mai serà neutra i, vulguem o no, sempre estarem educant mentre fem la nostra tasca. Per això, valdrà la pena acceptar-ho i reflexionar sobre com volem educar i sota quins valors humans.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Totalment d’acord!
Gràcies un cop més per compartir les teves reflexions i encara més les accions que portes a terme tu sola o en equip!!! Són un bon referent sobre com fer millor les coses i una font d’inspiració!