Sempre hem tingut molts llibres i contes. Cada nit n’explicàvem a l’hora d’anar a dormir o n’havíem gaudit mirant-los plegats. Sovint assistíem a sessions de conte-contes i sobretot, sempre hem tingut un llibre a la tauleta de nit. Les persones expertes afirmen que per afavorir que els fills i filles siguin lectors, és important que
Era un matí de confinament que els meus tres fills jugaven amb els clics. L’aire estava impregnat d’aquell moment màgic de joc, de plaer, de complicitat, de diàlegs increïbles entre els personatges, de concentració. En aquell instant vaig veure-ho ben clar: aquell possiblement seria el darrer moment que els veuria a tots tres jugant junts.
Sembla mentida que encara hi hagi persones que es dediquen a la docència a secundària que diuen que els centres educatius ens hauríem de limitar a ensenyar, ja que educar és quelcom pertany a l’esfera familiar. I això ho he escoltat durant molts anys, tant de gent que porta molts cursos de bagatge professional com
Fa uns anys, la meva germana va “descobrir” una cosina de la meva àvia de la qual mai havia conegut la seva existència malgrat que les dues cosines encara es visitaven i telefonaven amb certa freqüència. Potser perquè es portaven onze anys de diferència i ja se sap que amb la diferència d’edat, els cosins
Els resultats de l’informe PISA han caigut com un gerro d’aigua freda a la societat i els centres educatius hem tornat a ser en el punt de mira. I és que sempre que es parla de nosaltres, és per comentar coses negatives, coses que no fem prou bé o per coses que no arribem a
Cadascú de nosaltres tenim una història personal amb la llengua que ha marcat la nostra identitat lingüística i la manera de relacionar-nos amb el català. Tot i que jo vaig viure la meva infantesa en un barri perifèric de Santa Coloma de Gramenet, el meu món era plenament en català per la família i perquè
Vaig aprendre a escriure bé la paraula «assemblea» de molt petita. D’això me’n vaig adonar a la universitat quan veia cartells amb faltes d’ortografia com per exemple, «assamblea» i «asemblea» o perquè és una d’aquelles paraules que abans d’escriure-les sempre hi havia qui preguntava «s’escriu així?». Vaig aprendre a escriure bé aquesta paraula perquè a
Tothom té algun moment de la seva història personal que li queda ben gravat a la memòria. Un dels meus moments, anys (ja dècades!) endarrere, era quan la mare va fer una entrevista amb la meva tutora de quart d’ESO. En aquella reunió, la meva mare va sortir amb dos missatges ben clars: que «jo
Era l’estiu del 2011 que per primera vegada anàvem amb el Programa Vacances en Família a un Alberg de Joventut. Compartir espais amb altres famílies és enriquidor per observar altres dinàmiques familiars i aprendre’n de l’experiència. Recordo especialment el moment dels àpats perquè el menjador era tot un mostrari de petits conflictes familiars i sobretot,
Compartir és un goig, sí. També és difícil, certament. No sempre estem disposades a compartir, però quan ho fem, ens sentim plenes, podem sentir la felicitat de més a prop. Podem compartir infinitat de coses: compartir idees, somnis, emocions -siguin de tristesa o alegria-, decisions o compartir projectes -siguin de vida, de família, de feina,