Va d'educació
Reflexions sobre vivències en el món educatiu. Bloc d'Alba Castelltort Valls
Cuidar més a les persones docents
Mentre el nostre entorn ens va recordant que tenim molta sort de tenir tantes vacances, només les i els docents sabem que quan arriben les vacances no sempre estem en el nostre millor moment perquè sovint acabem malaltes. Durant el trimestre, hem anat treballant a un ritme molt i molt intens- no sempre sent-ne prou conscients- i quan frenem, el nostre cos ens posa a lloc i ens obliga a fer dosis de llit i descans. Sovint no fem les vacances que voldríem perquè simplement estem «rebentats», «petats» o fins i tot ben enfebrats.
I és que la nostra feina és molt intensa. És una feina invisiblement intensa. Perquè no es tracta només de preparar una classe, fer-la i corregir quatre exercicis que serviran per a l’avaluació. Si no perquè es tracta d’acompanyar persones, d’acompanyar famílies, d’educar més enllà de la teva matèria i també de tenir els ulls i les orelles ben obertes per gestionar qualsevol cosa que pugui perjudicar a la convivència i l’ambient d’aprenentatge. Perquè es tracta de dissenyar processos d’ensenyament-aprenentatge enriquidors, que fomentin metodologies actives, que estiguin contextualitzats, d’obrir-se a l’entorn i a la comunitat i que siguin motivadors per l’alumnat. Es tracta d’atendre a tota la diversitat, d’acollir-la i estimar-la veritablement. I es tracta d’oferir vivències i experiències boniques i d’aprofitar tots els moments i tots els espais per a fer-los educatius, rics i estimulants. I fer tot això implica prendre centenars de decisions diferents cada dia sobre temes pedagògics, de gestió d’aula o sobre el seguiment de l’alumnat. I també implica realitzar cada dia una gran diversitat d’accions i tasques per fer-ho tot possible.
I una de les tasques que fem els i les docents, és cuidar al nostre alumnat. Cuidem estimulant les seves destreses i habilitats, però també acompanyant-los en les seves dificultats d’aprenentatge. Cuidem escoltant, transmetent respecte, posant límits, acompanyant-los quan se senten amb tristesa o davant del conflicte. Cuidem transmetent-los estimació i confiança en què podran donar el millor d’ells i d’elles.
I fer tot això, us ben asseguro que és preciós, però inclou molta i molta feina. I grans dosis de paciència.
Tenim la sort que molts alumnes es mostren agraïts a les nostres cures i ens transmeten molta energia i força per continuar donant-lo tot. Però de vegades, també ens trobem amb d’altres (per sort pocs) que ens posen les coses molt difícils, faltant-nos el respecte de manera infinitament injusta i sovint, amb unes famílies que tampoc ens hi acompanyen.
I malauradament això també té un cost per a la nostra salut perquè continuem amb poques mans a les aules, amb pocs recursos i també poc reconeixement social.
I per això, quan arriben les vacances és quan «petem».
I a nosaltres, qui ens cuida? A l’institut on treballo tenim la sort de cuidar-nos entre nosaltres, ja que hem après a compartir neguits, donant-nos suport i buscar solucions conjuntament. Això és imprescindible per tirar endavant en aquesta feina tan bonica i exigent, però no és suficient. També necessitem que l’administració ens cuidi i això implica que ens escolti, que ens pregunti què ens fa falta i ens ho faciliti, que tingui en compte la nostra experiència a l’hora de prendre decisions, que faci valdre la nostra feina, que ens doni més autonomia i ens imposi menys burocràcia, que no convoqui oposicions a mig curs i sobretot, que ens doni els recursos humans i econòmics que realment necessitem (i no els que algun gestor o polític ha calculat que necessitem).
Que l’administració ens cuidi també implica que les polítiques educatives no s’aturin per unes eleccions ni es depengui de pactes polítics impossibles per aprovar les partides econòmiques urgents com les que han de permetre desplegar les mesures per la millora educativa identificades per la comissió d’experts. L’administració ens ha de cuidar més i això només serà possible, si l’educació esdevé veritablement una prioritat política que superi els partidismes i tingui una projecció de futur més enllà de les legislatures.
I sobretot necessitem que el conjunt de la societat faci valdre la nostra tasca docent i ens cuidi. I per fer-ho també caldrà canviar el llenguatge i enviar-nos missatges que valorin la nostra feina. Nosaltres cuidem i eduquem els nostres infants i adolescents, però necessitem que la societat i l’administració també ens cuidi.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Enhorabona per més una contribució a donar visibilitat a processos fonamentals de curt, mig i llarg terminis. Tothom necessita reconeixent per l’esforç, feina i resultats d’allò que fa, tant si ho fa bé, com si fa falta millorar. I la feina de cada professora o professor impacta en centenars de vides.