Com diu la cançó d’en Llach el meu país és petit, molt petit; és maltractat, espoliat, i l’estat sota el que de moment ens toca estar té com a objectiu fer desaparèixer la nostra llengua, sap que sense llengua catalana no hi ha problema amb Catalunya, tothom seria ràpidament assimilat i els nostres trets diferencials
I no ho saben, o si, però ho dissimulen molt bé. Em refereixo a Europa, que te a dintre seu un veritable monstre corrupte, prevaricador, autoritari, injust, balafiador, violent, torturador, que comet barbaritats de tota mena; aquest monstre no és altre que l’estat español. Per poc que agafem un per un els qualificatius del paràgraf
Han desaparegut. Ahir a la tarda van córrer per alguns mitjans, dos vídeos esgarrifosos, monstruosos, vergonyosos, inhumans; dues dones basques, detingudes en el seu moment per aquell cos que té com a sobrenom “la benemèrita”(?) on hi expliquen davant del jutge les vexacions i tortures sofertes a mans d’aquell benemèrit personal en unes actuacions, si
Aquest matí he tingut molta sort, anava corrent a molt primera hora, cap a ¾ de 7, i anava sentint el programa “El Suplement” dintre del que la primera hora és ocupada per l’espai “L’ofici d’educar”, quan la seva conductora en col·loqui amb tres o quatre directors d’escoles impulsores de brillants mètodes d’ensenyament per als
Al TN d’aquest migdia (no sé si al de la nit també, no l’he mirat), TV3 ha dedicat una colla de minuts parlant d’una sinistre organització amb poques desenes d’associats segons pròpia confessió, que maneja uns pressupostos multimilionaris que ningú sap d’on surten, celebrant una assemblea o alguna cosa similar. Deixem de banda la minúcia
Aquests dies estem sentint contínuament aquesta paraula així, en castellà, perquè és el títol d’una pel·lícula d’una directora catalana, produïda per TV3 i presentada a Cannes, qualificant-la cada vegada com a “pel·lícula catalana”. Del que ressenyo al paràgraf anterior estic en total desacord en una cosa que no és altra que una pel·lícula titulada, parlada
El “gobierno más progresista” de la història del món mundial, ha explicat que té en projecte una llei, decret, disposició legal, o el que sigui, que li permetrà mobilitzar a les ordres de l’estat tots els majors d’edat, a més de confiscar béns i propietats a criteri del dit gobierno; això serà per fer-ho “en
Fa uns anys vaig veure una horrible exposició d’instruments de tortura emprats per aquells monstres que treballaven sota l’imperi del crucifix i eren coneguts com la “Santa Inquisición”; val la pena veure-ho per fer-se capaç del nivell de degradació al que pot arribar l’home per assolir uns objectius prèviament disfressats de noblesa. Pensant en la
Trobar-se tots junts no era pas tan difícil. Parlo de la trobada entre presos polítics i exiliats; uns són a Waterloo, les altres a Ginebra (per cert, com és que de l’Anna Gabriel no en parla ningú?) i la resta a Barcelona, no es podien trobar a algun lloc que uns i altres podessin haver
No és el més alt, no és el més guapo, no és el més carismàtic, no sé si és el més llest, ni tampoc si és el més eficaç com governant… però en Jordi Turull sempre m’ha caigut bé; no sé què en pensa en aquest moment en que en el nostre país tothom va
Que surti un paio fals, buit, mentider compulsiu, oportunista, engalipador, hipòcrita, fantasma, com aquest tal Pedro Sánchez i tingui els nassos de dir que “el càstig va ser útil en el passat i ara ho és el perdó”! com si fos un professor de pre-escolar referint-se a una classe una mica rebeca que l’ha d’anar
Arran de la concessió dels indults als presos polítics els ha faltat temps als representants del Gobierno per expressar que això no tenia res a veure amb la situació dels exiliats; fins i tot el ministro de justícia, amb el seu inconfusible “gracejo”(?) andalús, ha convidat el President Puigdemont a venir a l’estado español, deixar-se
ANIMALS DE COSTUMS Una vella dita diu que les persones, en el fons, no som res més que animals de costums. Si hi pensem tranquil·lament veurem que, com gairebé totes les antigues dites, té tota la raó. Ens acostumem a tot. Qui ens hauria dit que ens acostumaríem a anar amb mascareta per tot arreu?;
Aquell senyor que parla “com un personatge secundari de La Venganza de Don Mendo” segons genial definició d’en Sebastià Alzamora, ve dilluns al Liceu de Barcelona a fer un miserable acte de propaganda i escarni anunciant la concessió dels indults als presos polítics, quanta “magnanimitat”!. Al tal acte sembla ser que ha convidat a molta
Un xicot, ves a saber per quines suposades motivacions, a la vista de tothom i en directe per tot el món li venta un mastegot al President de França; no hi ha cap dubte de que hagi estat ell; l’acció, execrable siguin quins siguin els motius que pugui argumentar l’individu aquest, li ha costat una