Fa uns anys vaig veure una horrible exposició d’instruments de tortura emprats per aquells monstres que treballaven sota l’imperi del crucifix i eren coneguts com la “Santa Inquisición”; val la pena veure-ho per fer-se capaç del nivell de degradació al que pot arribar l’home per assolir uns objectius prèviament disfressats de noblesa.
Pensant en la situació i els esdeveniments que estem vivint els darrers anys a Catalunya he arribat a la conclusió de que hem avançat: ara no hi ha membres arrancats, tendons trencats, articulacions trinxades, ossos esmicolats, carn socarrada, fuetades fins a deixar els ossos a la vista, no; ara els monstres són diferents, amb vestimentes curiosament similars a les d’aquells, que per assolir uns objectius disfressats de grandesa, també a sang freda i sense cap problema de consciència empresonen gent per causes fabricades, intenten que reneguin de les seves idees, els separen de les seves famílies, els destrossen la vida, els persegueixen fins la fi del món si convé i, per acabar-ho d’adobar, i seguint l’exemple dels seus execrables mestres que abans escampaven sal a les terres dels reus per fer-les ermes per molts anys, ara també arruïnen les famílies embargant-los propietats, comptes, sous, pensions i el que poden.
Per resumir-ho, l’avenç no és en l’objectiu que continua sent el mateix, és en la forma d’aconseguir-lo; no puc acabar sense dir que el meu convenciment és de que la forma que empren ara és forçada i a desgrat, que els budells els demanen fer-ho “a l’antiga”, però molt a desgrat seu s’han de contenir.
Agustí Vilella i Guasch
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!