No sé si us hi heu fixat, però ja fa setmanes, potser mesos, que als mitjans de comunicació públics (són els que habitualment sento o veig) moltes vegades tan tertulians com persones entrevistades i també els locutors o presentadors es refereixen a JxCat com “el partit de Puigdemont”, i a mi sempre em sembla notar
Segons la fiscalia que depèn d’aquella senyora que com a ministra de justícia, i en funcions de “notaria mayor del reino” quasi res!, va assistir de rigorós dol i amb una cara de compungiment total al trasllat de les despulles del dictador, a Catalunya hi ha una efervescència de terrorisme inaguantable. En la seva memòria
Aquest matí estava escoltant CatRàdio i he sentit la ressenya que feien de la visita del Conseller Elena al sinistre ministro de l’interior español; segons he sentit la reunió va ser llarga, cordial i amb molts temes tractats. Pel que es veu ambdós manaires s’han auto-felicitat pel gran nivell de col·laboració entre el cos de
Ahir, per fi!, encabat de tots els esperpèntics moviments al voltant de la ja famosa taula de… (deixem-ho en “del que sigui”), hi va haver una reunió al Palau de la Generalitat. Anava a escriure tot el que penso d’aquesta aixecada de camisa dels uns, dels altres, i dels de més enllà, però veient l’espectacle
Els crits que més es van sentir per la Diada pels carrers de Barcelona van ser: “independència” i “unitat”, dues expressions que, de fet, es complementen, perquè sense unitat no hi haurà independència. Els polítics del país es veu que no les van sentir, o si ho van fer, se les van passar per on
Abans de començar la manifestació de la Diada, baixàvem per la Via Laietana per anar cap a la zona de l’Estació de França i passant per davant de la sinistra comissaria de la PN vam veure que estava aparatosament blindada amb tanques entrellaçades i lligades entre elles amb brides i fins i tot cadenes, a
Dissabte va tornar a quedar demostrada amb escreix. Encabat d’haver passat tot el període que portem de pandèmia (em refereixo a la COVID) i de malaltia crònica (em refereixo a la política), tothom preveia?, esperava?, temia? una assistència baixa. Doncs no, evidentment no vam arribar a les xifres que tots tenim a la memòria, però
La senyora Vilalta d’Esquerra ha dit que la manifestació de la Diada ha de reforçar les posicions de la dita taula de diàleg. Ja comencen els polítics a voler capitalitzar el moviment de la gent. La senyora Vilalta hauria de saber que la gent que anirem a la manifestació tenim gairebé tan clar com ella
Tenim la Diada a tocar. Jo aniré a la manifestació. Tots aquests dies he sentit veus i opinions de tota mena: que ja n’hi ha prou de samarretes de colors, que això no serveix per a res, que n’estem cansats, que ens utilitzen, que ningú no ens en fa cas i també una, d’opinió, molt
És el que pretén el govern d’españa. Volen ridiculitzar la Generalitat, el Govern, la gent, Catalunya. Volen demostrar que manen ells, que som “seus”, que fan amb la Generalitat, amb el Govern, amb la gent, amb Catalunya el que els dona la gana. Vegem alguns casos que il·lustren el que dic: -Ampliació de l’aeroport. Posen
Il·lusioni’ns, il·lusioni a la gent President. La gent que s’ha manifestat; que ha aguantat garrotades, pluja, fred i calor; que ha recollit milions; que ha anat a les presons, a Brusel·les, a Estrasburg, a Perpinyà i a Madrid; la que ha fet el que ha convingut i ha anat on ha calgut; aquesta gent que
Avui he vist un curt flaix d’un col·loqui on hi participava un dels presos polítics indultats. El fragment suposo que corresponia a la resposta a una pregunta feta per algun dels assistents i m’han cridat l’atenció diferents aspectes. Un ha estat que ha fixat com a objectiu l’autodeterminació i que d’altra banda no ha fet
Les lloances ens agraden a tots, però diu la sapiència popular que les lloances també ens han de preocupar depenent de qui vinguin i que llavors ens hem de preguntar què fem o hem fet malament per justificar aquella lloança que ens ve d’on o de qui ens ve. FA un o dos dies, una
Aquesta paraulota, segons el venerable mestre Fabra, defineix la qualitat d’omniscient, sent aquest algú que “ho sap tot”. Si m’ha vingut al cap la paraula és arran de la darrera decisió judicial en el sentit d’obligar a aplicar un determinat tractament a un pacient de COVID en contra del criteri (cal dir que científic?) de
Va per a tots els polítics de Catalunya que d’una o altra manera han estat víctimes de la brutal repressió de l’estat español. Des dels que han estat empresonats, als que s’han hagut d’exiliar, passant pels que s’intenta arruïnar a través del “Tribunal de Cuentas del Reyno”. Tota aquesta gent en el seu moment, amb