Aquell senyor que parla “com un personatge secundari de La Venganza de Don Mendo” segons genial definició d’en Sebastià Alzamora, ve dilluns al Liceu de Barcelona a fer un miserable acte de propaganda i escarni anunciant la concessió dels indults als presos polítics, quanta “magnanimitat”!. Al tal acte sembla ser que ha convidat a molta
Un xicot, ves a saber per quines suposades motivacions, a la vista de tothom i en directe per tot el món li venta un mastegot al President de França; no hi ha cap dubte de que hagi estat ell; l’acció, execrable siguin quins siguin els motius que pugui argumentar l’individu aquest, li ha costat una
Però en Marcel hi entrarà per una condemna d’avui mateix basada en proves, pel que sembla, tan inversemblants com tantes altres i que l’únic que pretén és destrossar-li la vida i utilitzar-lo com a escarment. Es mobilitzarà el país per a aquest noi?; recaptarem diners?; omplirem carrers, carreteres i autopistes?; posarem llaços per a ell?;
Amb els més de tres mil encausats una vegada els presos polítics surtin de la presó?. No ho sap ningú. Jo ho explicito amb una frase dels vells del país: “malament rai”. Aquest vaticini és perquè veig que el senyor Pedro Sánchez (el magnánimo) els donarà l’indult per motius d’estricta conveniència política d’ell mateix, del
Contra l’independentisme a Catalunya. L’encapçalen totes les forces unionistes, tots els mitjans unionistes, tots els opinadors unionistes i tothom que calgui hi fa la seva contribució. Però no tan sols va per la part unionista aquesta ofensiva, també s’hi ha apuntat amb entusiasme molta gent del “nostre” bàndol, des de primeres espases com Junqueras “la
Però em fixo en les marques. Parlo de les empreses que fan anuncis a TV3 i CatRàdio, o a altres mitjans de comunicació catalans en llengües que no són la del país; com que no els entenc i no sé el que em prediquen ni les virtuts dels productes que intenten vendre’m siguin els que
La solidaritat en aquest país és unidireccional. M’explico: La gent del carrer hem estat al carrer -i valgui la repetició- dotzenes de vegades, sempre hem sigut milers o, millor dit, molts milers, recolzant als nostres polítics injustament acusats. Quan hi ha polítics en aquestes situacions a més de la gent sempre hi ha també polítics
Fa molts mesos que sentim expressions del tipus: “independentisme pragmàtic”, “independentisme màgic”, i moltes altres de similars. La meva modesta opinió és que de independentismes, realment, n’hi ha només dos: el real i l’alimentici, ho dic seriosament. L’independentisme real és el de la gent del carrer, de les súper “manis”, de passar fred a Lledoners,
Al nostre país, arran de tot el que va passar l’Octubre del 2017 es van desencadenar una sèrie de fets derivats de l’embogiment de l’estat español que li va fer adoptar una línia d’actuació que l’està portant a carrerons sense sortida; el més curiós del cas és que ells ho saben però molt d’acord amb
És la paraula que des del PSOE fins a VOX, o sigui de la dreta fins a l’extrema dreta i la ultra dreta españoles ens diuen als catalans independentistes. Aquesta manera de fer semblava circumscrita en aquest àmbit. Però no, ara fa poquets dies, un il·lustre representant del partit més esquerranós del món, tan il·lustre
Ja n’estic tip de sentir parlar de indults. Els indults, si els “atorguen” (us fixeu en la perversitat de la paraula?), posaran als presos polítics al carrer i jo me n’alegraré molt; però res més, i m’explico: continuarà constant que van cometre uns delictes, seran al carrer per la “gràcia” del govern d’españa i el
No vaig veure l’entrevista al President de la Generalitat feta a TV3. Arran d’algun comentari llegit per internet, que no em creia, aquest matí he decidit fer-ne un visionat “en diagonal” com se sol dir ara, o per dir-ho més clàssicament, un visionat accelerat. I m’he quedat força astorat i preocupat perquè hi vist que
“El congreso de los diputados rebutja incloure el referèndum i l’amnistia a la taula de diàleg; els socialistes se sumen al PP, Cs i Vox per a impedir que la moció de la CUP prosperi”. Notícia calenteta, acabada de sortir del forn. Preguntes a la nostra classe política, especialment ERC i CUP: ha quedat prou
Vam arribar on vam arribar perquè els vam espantar. La gent vam espantar els nostres polítics que no van saber ni van gosar aturar-nos. Per això dic que els hem de tornar a espantar, i que facin el que la gent volem: que condueixin el país cap a la seva independència. Ho han de fer
Tinc la sort d’haver-me criat a un poble petit i haver fet de pagès fins als vint-i-un anys; era una època (ja tinc una edat) en que al camp encara es feia tot a mà, i en el temps de sega qui agafava la falç eren els “segadors” i les dones arreplegaven el blat, l’ordi