Un molt alt tribunal español acaba de sentenciar, com qui no vol la cosa, que la Universitat Pompeu Fabra no té llibertat ideològica!. Saben el que diuen?, saben el que fan?. És (era?) universalment acceptat que els Parlaments i les Universitats són el regne de la llibertat d’opinió, on es pot parlar i discutir de
Amb els esquemes mentals que s’han instal·lat a les cúpules dels partits catalans no ens en sortirem. Escolteu i llegiu el que diuen, analitzeu una mica les seves cares i els seus posats i arribareu a la conclusió de que tota aquesta gent té assimilada (amb alleujament?) la derrota; per a ells la independència és
Que el negoci el faré jo. Això és el que amb unes altres paraules venia a dir fa uns dies el president de SEAT en una compareixença en la que anunciava el canvi de rumb de la filial española de Volkswagen cap al vehicle elèctric. Aquell senyor, que deu ser molt llest com pertoca a
Bona l’ha organitzat el Sr. Alonso-Cuevillas amb la seva proposta de no debatre segons què al Parlament per evitar inhabilitacions innecessàries. No sap el gairebé no-nat secretari segon de la Mesa del Parlament que això de fer bondat perquè l’amo no s’enfadi no porta enlloc?, per no dir que pot ser a la inhabilitació o
DRET A DECIDIR Quan el moviment independentista fa anar prenent força, els polítics van encunyar l’expressió que serveix de títol d’aquest escrit. Jo, i m’imagino que la majoria de la gent, ho vam interpretar com una argúcia semàntica per no xocar frontalment amb l’estat. Encabat, a base d’utilitzar-lo, el concepte va anar arrelant malgrat que
Va, per una vegada, no parlem de política… o també és política?. Fa uns anys que s’ha generalitzat l’ús de les càpsules de cafè. Són còmodes, la manipulació és neta i gairebé asèptica i tots ens hi vam tirar de cap. Però quan un hi perd un parell de minuts es dona compte de l’aixecada
Tots coneixem (o no) el tarannà de la CUP, que com a mínim, es pot qualificar d’inqualificable. De cara a la formació del proper Govern van fer un pacte amb ERC del que ja en vaig expressar la meva opinió fa uns dies. Avui es despenja la Sra. Reguant mig vetant, o vetant de debò,
Els “nostres” polítics negocien la formació del nou Govern. He sentit i/o llegit que es crearan tres noves Conselleries. Una Conselleria no és un Conseller, és una gran estructura de gent, amb molts funcionaris, i sobretot, amb molts alts càrrecs de confiança, de lliure designació, sovint millor pagats que els propis Consellers. La pregunta que
Els que té el tabac. Jo no ho sabia, però ha de ser així perquè ara que ja s’ha generalitzat força l’ús de la mascareta pels nostres carrers, hi continua havent una excepció flagrant: els fumadors. Veus tothom amb el morrió posat i allà van els fumadors a cara descoberta perquè es veu que portar
Ahir, en un escrit que titulava “FUTUR GOVERN” parlava de la ingent quantitat de gent que els partits endolla a l’Administració creant una xarxa “d’estomacs agraïts”. Malgrat que si dic una cosa és que me la crec, dir segons què et deixa mal gust de boca, perquè sempre penses que potser t’has passat. Però aquest
I la llengua del seu amo. De l’amo de “Madriz” que deia ell quan era ministro de “sanidaz”, és de suposar per fer-se perdonar el pecat d’haver nascut a Catalunya (que no és el mateix que ser català). Deia fa un parell de dies que el tal Illa havia fet una cosa que cap predecessor
Avui hi torna a haver una sessió de investidura, que serà fallida, com l’anterior. I continuaran negociant(?) o fent ves a saber què. Expliqueu-m’ho això. Si us plau, polítics d’ERC, de JxCat i de la CUP, expliqueu-nos-ho, perquè si no vaig errat, el President Torra va dir fa ja més d’un any que la legislatura
O blindatge de cartró. Quan un blindatge és rebentat no hi ha més que dues explicacions tècniques, la més plausible és que qui l’està atacant empri projectils amb una tecnologia molt sofisticada nomenada “de càrrega buida” que ara no ve a tomb explicar en què consisteix; l’altre explicació tècnica és que el blindatge sigui com
Saben que la llengua és el nostre signe distintiu. Saben que sense la llengua Catalunya no existiria. Saben que si la deixéssim de parlar ho tindrien guanyat. Saben que fa més de tres-cents anys que hi lluiten i que fins ara no se n’han sortit. Han fet de tot: ens han perseguit, ens han castigat,
Viure amb complexos ha de ser molt trist. Avui n’he tingut la confirmació quan he llegit un missatge del Joan Tardà que, referint-se a JxCat, diu: “S’ha d’entendre la rebequeria. No és fàcil acceptar que els masovers vagin per endavant quan sempre has estat senyor.” He compadit aquest bon home pensant en que s’ha passat