El passat dia 13 vaig escriure: “..un rave és el que la gent importem als polítics del nostre país… a tots plegats els importa un rave la gent, la seva salut, i si ho portem al límit, la seva vida… Lamentable una vegada més el comportament de la classe política, que cada vegada és més
Si a una persona la treuen de les seves responsabilitats enmig d’una crisi enorme és que no deu fer gaire falta a aquell lloc, o sigui, que és inútil. Doncs això és el que passa amb el gairebé ex-ministro Illa, que en plena crisi pandèmica se’l treuen del damunt re-enviant-lo cap a Barcelona: és inútil.
Fa dos o tres dies, al TN, TV3 presumia dels títols en els que la cadena participava posant diners; què fa TV3 com a entitat defensora que hauria de ser de la nostra llengua coproduint pel·lícules pensades, rodades i exhibides en llengua castellana?, això és absurd quan en els mateixos informatius i amb poques hores
El dia 14 de Febrer hi haurà eleccions, llevat de que les darreres enquestes que es publicaran el dia 7 anunciïn una desfeta pel ministro amb més morts per milió d’habitants d’Europa, cosa que faria que algú corregís el tret (malpensat que soc, però perquè aquest tribunal s’ha fixat com a límit per emetre la
Tenim (o no) unes eleccions a tocar, com sempre els partits es tiren els trastos pel cap i aquesta vegada, amb la col·laboració del virus, a més es barallen per la data al·legant uns i altres que les respectives posicions es deuen a la seva estimació i respecte per la salut dels electors, han arribat
La política, amb tot el seu entramat: partits, polítics, assessors, portes giratòries, cotxes i xofers, “prebendes” variades, eleccions, Parlament, Govern, etc., ens costa molts diners. Als països normals poden discutir si els paga més o menys la pena mantenir tot aquest sistema. Al nostre estimat país, no cal perdre el temps en ni tan sols
Aquest matí he sentit una bona estona l’especial del Matí de Catalunya dedicat al Delta de l’Ebre i he quedat colpit, trist i empipat. Primer ha estat el torn dels consellers Jordà i Calvet, paraules de polítics: buides i sense dir gaire cosa, o res. Tot seguit han parlat diferents persones del territori i el
El govern autonòmic d’una de les dues Castillas va aprovar avançar un parell d’hores l’entrada en vigor del toc de queda diari i el gobierno más guai del món hagut i per haver, va i ho impugna judicialment!. És de suposar que avançar l’hora del toc de queda aniria en benefici de la salut col·lectiva
Això és el que sembla que ens estan fent, de totes totes, els polítics amb aquesta suspensió, ajornament, o el que sigui, de les eleccions convocades pel proper 14 de Febrer. Durant les darreres 24 hores he sentit i he llegit molts parers i pràcticament tots, carreguin cap on carreguin els seus autors, estan d’acord
Hi ha partits catalans que són directament sucursals dels seus homònims españols: PP, PSOE, Ciudadanos, Vox, Podemos (Colau, Albiach & cia.); a Madrid manen i aquests creuen, a vegades sense ni dissimular i a vegades fent una mica el paperot per intentar, debades, que la parròquia no ho vegi tan clar. Aquests per a mi
Aquests dies sentim contínuament els membres del Govern de la Generalitat queixant-se amargament de la manca de recursos financers i legislatius per afrontar les conseqüències de la pandèmia a les que aquests darrers dies s’hi han afegit les de la nevada. Tenen tota la raó del món, però penso: i perquè cada vegada que toquen
Hi ha partits catalans que són directament sucursals dels seus homònims españols: PP, PSOE, Ciudadanos, Vox, Podemos (Colau, Albiach & cia.); a Madrid manen i aquests creuen, a vegades sense ni dissimular i a vegades fent una mica el paperot per intentar, debades, que la parròquia no ho vegi tan clar. Aquests per a mi
És el que la gent importem als polítics del nostre país. Ara amb les eleccions que s’acosten i la pandèmia pel mig ho estan demostrant: s’estan barallant per si les eleccions s’han de fer o s’han d’ajornar. Cadascú hi diu la seva, però amb un factor comú: “la seva” és en funció de les perspectives