Han desaparegut. Ahir a la tarda van córrer per alguns mitjans, dos vídeos esgarrifosos, monstruosos, vergonyosos, inhumans; dues dones basques, detingudes en el seu moment per aquell cos que té com a sobrenom “la benemèrita”(?) on hi expliquen davant del jutge les vexacions i tortures sofertes a mans d’aquell benemèrit personal en unes actuacions, si no ordenades, com a mínim tolerades, per l’actual ministro del interior, el sinistre Grande Marlaska.
Sentir aquestes declaracions, a part de ràbia i por, fa sentir vergonya per, encara que sigui per força, formar part d’un país que fa i permet això; d’un país que ara que s’esventa el tema en seu judicial no en fa ni cas, i que ni tan sols es difon o publica en cap mitjà de gran abast. No dimiteix ningú, no es cessa ningú, no es depura ningú; i pel que hem vist recentment ves que això no acabi encara amb condecoracions per algú.
I a tot això, en un país que té el “gobierno más progresista de la historia”, on hi ha ministeris i conselleries de “feminismes” (quan ho veig en plural sempre penso que algú m’ho haurà d’explicar), no s’ha sentit cap veu de pes del feminisme polític denunciant aquestes aberracions; por ser que sigui per allò del moure’s i no sortir a la foto?. I l’ex jutge i actual ministro i cap d’aquest i altres cossos armats, doncs “impasible el ademán”, i qui dies passa ministeri que empeny.
Agustí Vilella i Guasch
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!