I no ho saben, o si, però ho dissimulen molt bé.
Em refereixo a Europa, que te a dintre seu un veritable monstre corrupte, prevaricador, autoritari, injust, balafiador, violent, torturador, que comet barbaritats de tota mena; aquest monstre no és altre que l’estat español.
Per poc que agafem un per un els qualificatius del paràgraf anterior i consultem al diccionari, veurem que en cadascun hi encaixa perfectament aquest estat que ens menysté, ens dessagna, ens agredeix, que jutja i empresona qui li convé sota mil conceptes recargolats fins l’impossible, que tortura, que arruïna famílies, que impedeix el retorn de les persones exiliades no respectant les disposicions europees. En fi, un estat formalment democràtic però on no hi ha separació real de poders, i on les diferents maquinàries estatals es mouen a desig del nomenat estat profund.
I tot això, políticament, Europa ho consent; judicialment és diferent i, fins ara, gairebé tots els embats de l’estat español per aquesta via, els ha perdut estrepitosament. Una altra cosa és que es passi les sentències per l’arc del triomf… i Europa, al menys aparentment, no prengui mesures.
Pot ser per aquell plantejament tan antic que diu que quan li deus uns pocs diners al banc tens un problema, però que quan li deus una fortuna el problema el té el banc?. L’Europa política i econòmica sap que l’estat español està en fallida i aquest, al meu modest entendre, és el major problema perquè Europa es posi del nostre costat: sap que amb Catalunya pot ser que en algun moment arribi a tornar el que deu, sense Catalunya mai. Conclusió: saben que tenen un monstre a casa, però no gosen dir-li res.
Agustí Vilella i Guasch
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!