Aquests dies estem sentint contínuament aquesta paraula així, en castellà, perquè és el títol d’una pel·lícula d’una directora catalana, produïda per TV3 i presentada a Cannes, qualificant-la cada vegada com a “pel·lícula catalana”.
Del que ressenyo al paràgraf anterior estic en total desacord en una cosa que no és altra que una pel·lícula titulada, parlada i, suposo, escrita i filmada en castellà, per al meu modest criteri no és catalana. Derivada d’aquesta, una altra qüestió: perquè sent una obra no catalana la produeix (finança) TV3?; així defensa “la nostra” la nostra llengua i la nostra cultura?; no està TV3 en una situació econòmica dramàtica que li impedeix fer moltes de les coses que, segons ells, voldrien fer?; com es pot explicar que financi obres en una llengua aliena?; com s’exhibirà (si s’arriba a exhibir) als cinemes catalans, en català o en castellà?; ah!, i passant-la doblada al català un dia encara que sigui a hora de màxima audiència no queda el tema solucionat.
Dit tot això, mitjans de comunicació del país, no cal que sigueu tan políticament correctes, que, com deia aquell als catalans la estètica sempre ens perd: una pel·lícula, un llibre, una obra de teatre, una cançó, en una llengua que no sigui el català no és catalana, és així. Encara que la paguem amb els nostres diners que, com dirien en castellà, “ya es recochineo”. I que consti que això no pressuposa res pel que fa a la seva qualitat perquè pot ser magnífica o un rave sigui en la llengua que sigui.
Agustí Vilella i Guasch
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!