Un any després, just el 2 de febrer de 1794 —vespra de Sant Blai—, amb pompa i circumstància, els semperencs portaren en processó la primera pedra en andes. Per Xavi Constant Assentat sobre un pujolet, Sant Pere d’Albaida alberga una joiassa: la imponent església d’estil neoclàssic que abriga unes pintures insòlites a la modesta
(Fotografia: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam) Un company deia convençut que no ens podien militaritzar perquè no sabíem com s’agafava un fusell; un altre opinava que primer havien de cridar-nos a files; un tercer afegia que la nostra lleva ja havia fet la mili i que primer els cridarien a ells. Jo resava perquè no passara res de tot
Si algú es pregunta com s’aprén a investigar, és molt fàcil: investigant. Llegint, llegint, llegint per tal de no descobrir la Mediterrània: m’entenen? Per Bartolomé Sanz Albiñana Quan me’n vaig adonar, ja era l’últim curs de carrera, és a dir, el cinqué i tercer d’especialitat. L’estiu que acabava l’àvia Teresa s’havia mort tranquil·lament al
Aquest panorama no diferia gens del que es vivia a les nostres terres, i davant tanta inhumanitat van reaccionar les autoritats eclesiàstiques i civils Per M. Luisa Plà Tormo Ja he assenyalat en altres articles que l’àrea que abastava la borderia de València era molt extensa, com quedava reflectit en l’enquesta que es va
Imagine que don Manuel era conscient de la nostra ignorància lingüística a nivell escrit i que començava a construir la casa per la teulada Per Bartolomé Sanz Albiñana Repasse el meu món real, el que formen persones i esdeveniments, aquell on transcorria la meua vida, i en aquell quart curs de carrera (segon d’especialitat)
Fotografia: Situació de la presó del palau dels Bellvís abans de l’enderrocament. La porta la tenia en la travessia entre la plaça del Forn i l’antic ‘darré’cases’ Guadassequians, ollerians i bellussers, com tots els valencians, tenien fam de terra, i molts no en tenien ni un pam, així que la pressió sobre la Garrofera per
Aquell curs jo era un fan empedreït i devot declarat de Bob Dylan, i sentia ‘Planet Waves’, ‘Blood on the Tracks’, ‘Before the Flood’ i ‘The Basement Tapes’ Per Bartolomé Sanz Albiñana I mentre tenia malsons sobre com ens examinaríem de la història de la llengua anglesa (matèria que les generacions en deien lingüística
Fotografia: Panoràmica posterior del Palau de Bellús abans d’enderrocar-lo. A la dreta, en la planta baixa, es por observar l’emplaçament i la finestra de la presó Molts bellussers envejaven segurament els ollerians, beniganins, montavernins i altres vilatans que no estaven obligats a partir res amb cap noble. I el més important: comprovaven que les coses
Imatge: «Oh! Flames of Furious Desires», 1796, de William Blake (Bridgeman Images) Jo sempre li he pegat voltes a com determinades persones, entre les quals el professor Pérez Gállego (1934-2013), tenien una capacitat de lectura i de treball tan grans. Finalment, a setanta anys, crec que ho he entés; però no els ho dic per
Fotografia: Molló, un refugi rural al Reialenc on podien resguardar-se els llauradors, caçadors, pastors, cavalleries i ramats. Actualment, està dins d’un clos on s’ha construït un habitatge. «La casa de piedra», diu a la tanca de l’entrador. Per què no manifestaren que la Garrofera, immediata a Guadasséquies, Bellús i l’Olleria, formava part d’aquesta última vila,
Una de les coses que més lamente d’aquell curs pels motius que he explicat és no tindre ni idea de la història de la llengua anglesa Per Bartolomé Sanz Albiñana Continuant amb els contextos social, acadèmic i personal en què transcorria la meua vida i en els quals tracte de reflectir una època concreta,
També s’abandonaven fills legítims, i els documents així ho posen de manifest. Les desgràcies circumscrites a una època podien incrementar-se amb les circumstàncies concretes de cada família. Per M. Luisa Plà Tormo En articles anteriors hem assenyalat l’augment tan notable d’abandons que es produeix en el segle XVIII, i que empitjora en la segona
Als dos dies de tindre-la em vaig adonar que aquella dona sabia molt bé què tenia entre mans, i puc dir que fins i tot li vaig prendre gust a aquella matèria, tot i la dificultat. Per Bartolomé Sanz Albiñana Aquest exercici que he mamprés de retratar-me estaria abocat al fracàs si no fóra
Un altre tema que no ha tingut la solució que necessita és el fum, sobretot el dels focs que fan els agricultors amb les cremes dels rostolls, i que empudega pobles i ciutats que malviuen els dies marcats pels ajuntaments per a cremar. Per Ximo Urenya El títol de l’escrit el recordaran aquells que
Fotografia: al centre, el tio Roís [Ruiz], l’últim pregoner de Bellús. Fotografia de voltants de 1960. Les dones més devotes que van guipar l’aparició exclamaren cabotejant: «Ai, senyor rector, senyor rector!». Expressió que semblava no dir res, però ho deia tot. Per Xavi Constant Després de la carta del bisbe, les ambaixades per a