Palau de la inquisició de Múrcia. A principis del segle XX fou la seu del diari El Liberal. Actualment alberga el col·legi d’arquitectes. Podem imaginar un Ximo Cerdà trepitjant coixo-coixango la senda dels arriers per Xixona, Alcoi i Albaida. Desfà el camí mamprés vint-i-tants anys abans per a embarcar-se a Alacant i fer la carrera
Vista satel·litària del castell de San Julián de Cartagena i la rampa en ziga-zaga. L’inquisidor-fiscal no orienta les preguntes als pecats capitals de l’ollerià. El que l’interessa és de comprovar si ha renegat: per al Sant Ofici, l’apostasia —rebutjar la doctrina catòlica— és el pecat màxim. Per Xavi Constant L’inquisidor-fiscal del Tribunal del Sant Ofici
Vista des del Castell de San Julián. Puntes costaneres, a l’oest. Si el de l’Olleria ha parat atenció als comentaris dels correligionaris més veterans, és segur que es demana: «I jo? En quina llista està escrit el meu nom?». Per Xavi Constant Desolació entre el mig miler de corsaris algerins presos al fortí de San
Recreació del combat en aigües de Benidorm. Oli del pintor alacantí contemporani Miguel Ribes Sogorb. Soliman, l’ajudant i els malferits són els primers a adonar-se que l’aigua fresca els banya els garrons. Al cap de dues hores de canonades, el buc està crivellat i presenta vies d’aigua irreparables. Per Xavi Constant Dos quarts de deu
Acció naval de 1738. El capità Toni, Antonio Barceló, repel·leix i fa fugir dues galiotes algerines. El quadre fou pintat per Cortellini el 1902. Museu Naval de Madrid L’ollerià resol alliberar-se de l’esclavitud i accepta. S’enrola com a barber-cirurgià en el xabec d’Alí, segons sembla, el seu antic amo Per Xavi Constant El nou amo
Gravat de Jan Goeree i Casper Luyken que mostra el desembarcament i maltractament d’esclaus cristians a Alger l’any 1706. Amsterdams Historic Museum. La vida de l’ollerià amb el seu amo Alí no és dura, si es compara amb la dels quatre mil captius residents a la ciutat; però cal matisar. Per Xavi Constant Quan Joaquim
Taulellet del s. XVIII amb un cisteller. Fotografia d’autor desconegut. La desaparició dels oficis tradicionals sol sobrevindre després de la irrupció d’elements més útils, més barats, més eficients, així que s’imposa una dosi justa de nostàlgia. Per Xavi Constant L’ús massiu de plàstics i carrets de compra amb rodetes va agranar quasi tot el gremi
Una de les últimes cistelles elaborades per Juan Sanchis L’elaboració d’atifells de fibres vegetals la practicaven ja els prebellussers del Bronze Mitjà que ocuparen el tossal del Caldero i el tossalet Redó fa tres mil cinc-cents anys. Per Xavi Constant Amb nostàlgia continguda hem vist desaparéixer ferradors, pregoners, telefonistes, haques, matxos —intuïm que els animals
Pàgines 9 i 10 de l’Alcorà de Bellús amb glosses El dissabte 18 (primer de Dhu al-Qa’dah de 1447 AH.) (…) es presentarà el facsímil del manuscrit al Centre Cultural de Majors, al carrer de la Diputació del poble. Per Xavi Constant Valldalbaidins, valencians i bípedes sense plomes: l’Alcorà de Bellús ha tornat a casa,
Després d’assolar l’assut, la confederació ha erigit un cartell informatiu a Bellús. Un rètol que expressa una immillorable ignorància històrica, una nul·la inclinació per a comunicar-se amb l’idioma dels naturals del país i una penosa justificació de la malifeta Per Xavi Constant El sociòleg Josep Vicent Marqués solia dir que escriure sobre els valencians exigia
Complement final de l’Alcorà de Bellús amb indicació de la data i lloc de redacció. Foli 125, pàgina 450 L’Alcorà de Bellús és un testimoni que contribueix a entendre millor el passat, ajuda a explicar el present, i és encara matèria d’estudi per als investigadors Per Xavi Constant El Llibre va ser manuscrit l’any 1518
Portal de les Monges, anomenat també portal Nou, al costat de la font del Lleó. El portal fou traslladat a la rotonda d’entrada nord a Xàtiva per la N-340 Aquest ‘pseudocamot’, sense disposició pel seu ofici de carreter, sense ganes de doblegar l’esquena —només s’inclinava per la mala vida—, fanfarró, presumptuós i amb poques aptituds
Fotografia: Carrer de Luis Alfaro, antigament de l’Hostal, a Bellús. A l’altre extrem s’emplaçava una fonda-taverna, punt de trobada de malfactors que vigilaven el pas de viatgers per l’Estret de les Aigües Als hostals de Quatretonda, Benigànim i Bellús, els malfactors es posaven a l’aguait sobre els moviments dels viatgers mentre berrutxaven i jugaven a
Fotografia: Maria Conejero Vidal, la tia Maria del Cantó. L’última «medidora» de Bellús Els darrers anys, els bellussers s’emparaven amb la tia Maria del Cantó perquè posara remei a les molèsties i trastorns digestius, normalment una parada per excés de menjar o una mala digestió. Per Xavi Constant El costum de passar la llista
L’Alzeneta als anys 60. Foto, web Autocars Pla A partir de 1946, Bellús, un nucli que per grandària i disposició dels carrers podia distingir aleshores amb facilitat el pas de vehicles per la carretera, començà a mesurar el temps amb més exactitud segons si l’autocar havia passat o no. Per Xavi Constant Durant dècades