Per Pepa Sempere Doménech · Biblioteca Pública Municipal de Bocairent De vegades, els lectors posen els bibliotecaris en un compromís. Demanen novel·les que tinguen una temàtica concreta o que la narració transcórrega en un lloc determinat. Creuen que hem llegit tot el fons de la biblioteca. Per això, quan em veig en un cas així
Em fa l’efecte que fins aquell moment no havia sentit cap cançó un una llengua que no fóra el castellà Per Bartolomé Sanz Albiñana El juny de 1963, “Al vent” de Raimon era un dels discos més venuts a tot l’estat. El disc s’havia publicat al març, ara fa seixanta anys. Raimon tenia una
Si tot açò que conte els pot semblar avorrit i iteratiu, ja es poden imaginar si ho hagueren hagut de patir vostés. Una cosa és contar-ho i una altra, de molt diferent, suportar-ho. Per Bartolomé Sanz Albiñana El curs de caporal no era cap destrellat que li haguera passat pel cap a algun comandament
Fotografia: Maria Conejero Vidal, la tia Maria del Cantó. L’última «medidora» de Bellús Els darrers anys, els bellussers s’emparaven amb la tia Maria del Cantó perquè posara remei a les molèsties i trastorns digestius, normalment una parada per excés de menjar o una mala digestió. Per Xavi Constant El costum de passar la llista
He de reconéixer que a mesura que avançava la carrera del cantant nord-americà, el meu interés per la seua obra disminuïa, i més quan vaig detectar que en un moment determinat se n’havia pujat al dòlar Per Bartolomé Sanz Albiñana Fa ni més ni menys que seixanta anys que Bob Dylan, nascut el 1941,
La majoria de les criatures arribaven en condicions lamentables (recordem el penós trasllat al qual eren sotmeses), i moltes morien el mateix dia o al cap de poc de temps d’ingressar-hi. Per M. Luisa Plà Tormo La borderia era la institució per excel·lència a la qual arribaven els xiquets de dubtós origen, o aquells
Presentació a Agullent del llibre (Fotografia: Josep E. Estrela Garcia) El món descansa i el cel es fa clar quan el dimoni s’emporta una mala bèstia Pavana per a un infant difunt (Vicent Enric Belda) Per Rafa Revert Huerta · Biblioteca Pública Municipal “Ramon Haro Esplugues” d’Agullent El divendres 16 de desembre de l’any passat,
Fotografia: https://milientalarn.wordpress.com/ Mentre al CIR marcàvem el pas, les trallades guitarrístiques del punk rock ens el feien perdre. Tinc associada la mili a la irrupció dels Sex Pistols aquell any. Acostumat a les melodies dels Beatles, l’adveniment del punk suposava una guantada sonora aquell hivern. Per Bartolomé Sanz Albiñana Segons una antiga llegenda, a
Per a evidenciar que l’España cañí no s’ha acabat, el TSJ espanyol ha dit que res, que això de matar bous després d’haver-los fet passar les anacoretes és cultura i que el govern espanyol l’ha d’incloure en el bo cultural destinat a la jovenalla Per Josep Albinyana Això era un home que, en festes del
Sembla que hi ha un acord tàcit: com més ignorants siguen els governants més feliços són els governats. Feliços i entretinguts, és clar. Per Bartolomé Sanz Albiñana Diuen que Donald Trump és incapaç d’escriure un piulet sense fer faltes d’ortografia —això si encara té actiu el compte de Twitter—, i de llegir dues línies
L’Alzeneta als anys 60. Foto, web Autocars Pla A partir de 1946, Bellús, un nucli que per grandària i disposició dels carrers podia distingir aleshores amb facilitat el pas de vehicles per la carretera, començà a mesurar el temps amb més exactitud segons si l’autocar havia passat o no. Per Xavi Constant Durant dècades
El bitllet a València m’ha costat 525 pessetes (anar i tornar), i si no m’arresten aniré a casa l’últim cap de setmana de gener. Necessite canviar d’aire. Per Bartolomé Sanz Albiñana Açò no és una novel·la, sinó un retrat personal de com era la mili després de la mort de Franco, mentre es preparaven
A aquelles altures, les meues mans semblaven les d’un leprós plenes de llagues, i tenia els llavis tallats com els d’un assedegat a punt de morir al desert. Em vaig haver de comprar crema de cacau i aplicar-me-la sovint. Per Bartolomé Sanz Albiñana La mili era una forma de sotmetiment dels espanyols a l’estat,
Els més menuts de la colònia i la mestra cantant. Ampliació de foto d’un dels cartells de Mauricio Amster per al Ministeri d’Instrucció Pública. Biblioteca Històrica Universitat de València Els escolars de més edat de la colònia que treballaven d’aprenents a Xàtiva contaren els detalls aborronadors de l’atac aeri. La notícia va sumir els refugiats
Per tal de poder recuperar els fills quan la situació econòmica millorara, molts xiquets ingressaven amb uns senyals que en facilitaren la identificació, i que el receptor descrivia i anotava en els llibres. Per M. Luisa Plà Tormo L’embaràs d’una dona, en general, es viu amb esperança, il·lusió, alegria en el si de la