La Creueta

Revista d'opinió i divulgació de la Vall d'Albaida (en construcció)

20 d'octubre de 2022
0 comentaris

Ni fam, ni fem, ni fum

Un altre tema que no ha tingut la solució que necessita és el fum, sobretot el dels focs que fan els agricultors amb les cremes dels rostolls, i que empudega pobles i ciutats que malviuen els dies marcats pels ajuntaments per a cremar.

 

Per Ximo Urenya

El títol de l’escrit el recordaran aquells que érem joves allà lluny en el temps, quan a València bullia l’esquerra nacionalista a cavall entre el fastigós franquisme moribund i la democràcia que no acabava d’alçar el cap. Devia ser al final dels setanta, i aquella campanya electoral venia calenta amb els enfrontaments dialèctics entre els bàndols més actius. Pot ser aquella crida partidista del “Ni fam, ni fem, ni fum”, molt ocurrent per això, fóra ideat pel tan conegut Josep Vicent Marqués, el del famós llibre País perplex. Aleshores, a la dreta valencianera encara no li feia tant de mal a les oïdes com ara que diguérem “País” quan ens donava la gana.

Allò de la fam i del fem, mal que bé, ha anat trobant solucions ací i allà, no sense greus problemes puntuals quan els espavilats de la dreta de sempre han volgut traure’n profit econòmic, quedant-se a les butxaques part dels diners de les comissions il·legals per la concessió dels ajuts de les administracions a les persones més vulnerables, o per la gestió del fem. Sembla mentida, però tots sabem quants s’han acabat enriquint per la gestió dels fems més pudents.

Un altre tema que no ha tingut la solució que necessita és el fum, sobretot el dels focs que fan els agricultors amb les cremes dels rostolls, i que empudega pobles i ciutats que malviuen els dies marcats pels ajuntaments per a cremar. Aquest mateix, dilluns 17 d’octubre, el dia marcat per les autoritats locals d’Ontinyent perquè creme tot el món que vulga, la població urbana i la de les casetes (més de sis mil) no ha sabut on ficar-se fugint inútilment d’un fum de les fogueres, més grans que mai, ja que ningú no havia cremat al llarg de l’estiu per les lògiques prohibicions establertes. I això que Ontinyent deu ser una de les poques ciutats on l’ajuntament ofereix, fa temps, un remei pràctic per a evitar unes cremes que han deixat de ser imprescindibles a la nostra ciutat: existeix un servei de trituració de rostolls, la borumballa obtinguda de la qual serveix per a beneficiar els camps de conreu. És evident que el servei de trituració s’ha quedat curt per tantes sol·licituds com hi ha i que hauria de ser augmentat progressivament.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!