Avui fa quatre anys que Muriel Casals estrenà eternitat a contracor, la qual cosa no vol dir que ens hagi desatès i que no segueixi dient clarament, ans al contrari: com més lluny ens feim de l’oprobi –malgrat tot- més somni som i més forma li donam. Tractar-la va ser privilegi i dels molts moments
“Edicions del Periscopi” acaba de presentar la darrera proposta de Manuel Baixauli, “Ignot”, una veritable caminada fendidora pels àmbits de la creació lliurada de tot component condicionador; per les ombres de l’art i dels artistes oblidats o silenciats. Baixauli sap que transita per llocs insegurs i inestables, que trepitja sòl aiguamollós, raó per la qual
Li pesa com una mola, el cap, i té la sensació que les cames són de fang, com els ídols que enreden els incauts i els innocents i els fan caure en el llot del menyspreu. És com si hi dugués una corona més d’espines que reial, en el cap, i just enmig de les
En el reialme de la misèria humana no hi fan res els magnificats ni els esperits que es creuen lliures i alliberadors. No hi fa estar de res. No hi compten reis ni estats de dret. No hi ha fronteres, clar, perquè la salvatgina s’imposa. En aquests camps minats de desconfiança, rancúnia infinita i una
Mesura i amassa tot el que deixa la pèrdua, aquella cosa que es posa damunt el desig quan es torna prec i escup la renúncia dins la boca que mai queda assaciada dels cossos oferidors que retarden la fuita.
Deixes que els ulls facin camí i carrer de diumenge en la part alta de la ciutat en cap i de sobte t’adones que han descobert un lloc que neteja la bellesa perquè passi per filla del prodigi. Un lloc que defuig les portes, que s’obre a l’hospitalitat extrema perquè pari la taula a la
A la segona llibreria que entra després de dinar a ca l’Estevet, sense adonar-se’n, pràcticament acaba de llegir un llibre de poemes d’un autor novell on no hi veu res d’especial però que li deixa ditades de perfum agradable a la lectura. En tornar a deixar l’exemplar a l’expositor considera que l’ha de comprar necessàriament,
El mestre de les ànimes nobles ho mira, ho acarona i ho besa tot allunyat de les obvietats i de la pols de llum comprada, i el silenci que deixa quan se’n va cau damunt les espatlles dels deixebles com la pluja fina que contempla la brostada de la veu dels qui sempre callen i
Li falten 92 pàgines per acabar una novel·la de 709 -i cap d’elles hi sobrava, per ell- que des de fa tres dies el té aclaparat i xuclat. Entrant a l’avió feia comptes acabar-la sabent de cert que just en fer-ho ja l’enyorarà. Tenia el seient 13D, que dóna al corredor, i ha estat el
Les cames li ranquegen massacrades per la vellura i les vol enteres. Espera que li responguin quan calgui com esperà inútilment sa mare el retorn brut i amb tatxes de son pare que mai no sentí la crida del pròdig. Sent com l’empaita el dolor del vençut i tanmateix somriu amb puteria: mai no l’atraparà,
Passava una penada de no tenir el coronavirus en notar-se un mal generalitzat a tot el cos, una set gens natural i unes dècimes de febre. En aixecar-se a les nou li faltaren cames per anar a comprar-se una mascareta a l’apotecaria veïna que no tanca mai i plantar-se a la consulta del seu metge,
Divendres passat la Fiscalia de Barcelona s’oposà a la concessió d’un permís de 72 hores sol·licitat per Jordi Cuixart. Aquesta institució més inquisitorial que mai considera, ras i curt, que aquest permís sol·licitat pel president d’Òmnium és prematur, injustificat i improcedent. Llegir l’informe o acte en què fonamenta aquesta decisió ultramuntana suposa el retorn a
Llegeix la novel·la que tant esperava amb un delit que feia temps que no sentia. No hi troba res que no lligui i no digui bé, fet que mena la lectura a una eufòria infreqüent. Li costa deixar de llegir per anar a dinar, encara que s’hagi dit que ho farà ràpidament, un mos atropellat
Al Taller Marginàlia s’ha celebrat avui matí el cinquè Vermut del Primer Dissabte que en aquesta ocasió ha pres la forma de torrada tot aprofitant les escorrialles del mes dels foguerons per excel·lència, el gener, i els preparatius inicials del carnaval, que tindrà lloc a final d’aquest mes de febrer que estrenam avui. La colla