marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

8 de febrer de 2020
0 comentaris

EL MAPA LLIBRETER

A la segona llibreria que entra després de dinar a ca l’Estevet, sense adonar-se’n, pràcticament acaba de llegir un llibre de poemes d’un autor novell on no hi veu res d’especial però que li deixa ditades de perfum agradable a la lectura. En tornar a deixar l’exemplar a l’expositor considera que l’ha de comprar necessàriament, encara que no en fos la seva intenció, perquè els llibres de poemes són mals de vendre i no s’hi val tafanejar-hi, memoritzar quatre versos i després abandonar-los. A la primera llibreria que ha visitat, oberta fa poc més de dos mesos, hi ha deixat tot el pressupost però els 15,60 euros que valia eren assumibles.

S’hi faria la vida, a les llibreries. De fet, creu que ha visitat totes les de la ciutat. De totes en coneix bé tant l’olor que les identifica com la seva distribució, i el tarannà dels dependents. En un mapa gran de la ciutat penjat en el seu estudi les té marcades amb xinxetes, com si fossin les ciutats que han visitat. I cada cop que mira el mapa hi veu la silueta d’un iac, el bou nepalès, i es demana si té qualque significat, si vol dir res de com tenim els establiments llibreters, el consum de llibres i, sobretot, la qualitat de lectura dels ciutadans.

Tanmateix, té predilecció per les llibrerie de barri que encara queden, com la nova que ha visitat avui. Llibreries de proximitat, clar, de passa zero, que comparteixen carrer i veïnatge amb el que queda del comerç petit, de venda a pes i a granel. Llibreries que no es resignen a ser mers magatzems de llibres i permeten que les criatures del barri puguin ensumar l’olor addictiva del paper acabat d’imprimir i sentir què els diuen els personatges d’aquí i d’allà. Llibreries que senten molt més el servei que no el negoci i fan tots els equilibris possibles per seguir sent barri, pulmó de raval, batec ardent de foranes.

La llibreria on ha llegit sense adonar-se’n pràcticament tot el poemari és a ple centre de la ciutat. És gran, enorme, molt ben assortida i perfectament ordenada perquè el client sàpiga en tot moment en quina secció es troba. Res a veure amb la primera, la del barri un temps obrer. Però no vol establir comparacions per quedar-se amb un model; només es vol dir que no contempla l’existència sense llibreries; que no podria suportar -ni ell ni la ciutat- que el mapa que formen ara no s’assemblés, per tancament de locals, a un iac per molt que no sàpiga què significa.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.