El mestre de les ànimes nobles
ho mira, ho acarona i ho besa
tot allunyat de les obvietats
i de la pols de llum comprada,
i el silenci que deixa quan se’n va
cau damunt les espatlles dels deixebles
com la pluja fina que contempla
la brostada de la veu dels qui sempre
callen i arreceren les paraules.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!