marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
5 de febrer de 2020
0 comentaris
EL NUS DE L’OMBRA
Les cames li ranquegen massacrades
per la vellura i les vol enteres.
Espera que li responguin quan calgui
com esperà inútilment sa mare
el retorn brut i amb tatxes de son pare
que mai no sentí la crida del pròdig.
Sent com l’empaita el dolor del vençut
i tanmateix somriu amb puteria:
mai no l’atraparà, per molt que corri
car sap com desfer-se del nus de l’ombra.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!