Hi ha vides que s’allunyen molt de “l’estat anímic de la matèria organitzada caracteritzat bàsicament pel fet de reproduir-se i per la capacitat d’adaptació i d’evolució davant els diferents canvis en el medi”, que és com defineix la vida el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. Vides tudades, volatilitzades, essencialment, que costa
Fem l’amor com qui cerca vies làcties i just en acabat sols se’ns ocorre callar, com si amb el silenci i a comptes de fer-ho saber a tothom, poguéssim pintar de vermell cridaner el cel ample de la nostra particular seu d’alegries ornada amb padrastres. Encapironats a sentir els ecos dels panteixos i la lleu
Els llavadossos sense aigua anguniegen: la pedra necessita l’aigua per ser esplendorosa. L’aire juga amb les primeres i maldestres calors de la primavera. La creu de terme, derrotada, petita per no desdir gens de l’entorn, ja no dona la benvinguda a ningú ni l’acomiada: és a un indret inquietant, car el carrer que tira cap
I més enllà de la paraula orba, la desmemòria, el no-res en plenitud, la des composició del desig de tot, desig de tu, de qui és i de qui fuig de les aigües procel·loses de la rutina i el tedi, de la fotosíntesi del temor; desig de qui veu la veu i de qui viu
Per ventura no és il·lícit que, en els aeroports, per anar del control de l’embarcament a la porta d’accés a l’avió hagis de passar obligatòriament per l’exposició àmplia de destil·lats i perfums, majoritàriament, lliures d’impostos, diuen, però em sembla un abús intolerable. A vegades, en passar per força per aquesta exposició lamentable que incita a
De polítics n’hi ha de moltes menes, com en qualsevol ens, grup o gremi, encara que des de segons quins tassers, tertúlies o programes radiofònics eixelebrats posin tots els que es declaren obertament i pacífica independentistes o sobiranistes en un mateix sac i els maçolin fins a denigrar-los sense causa. Malauradament ens hem acostumat a
En entrar a una casa que no conec el primer que faig és mirar si hi ha llibres. És la mateixa reacció d’un claustrofòbic en lloc desconegut, que cerca anguniosament possibles sortides per si ha d’eixir vençut per l’ànsia. Si n’hi ha, de llibres, m’aquiet i cedesc tota la confiança, o gairebé, a qui m’ha
Votar no afarta, com tampoc no atipa exercir els nostres drets, inclòs el de la desobediència civil. La campanya electoral de les eleccions locals, autonòmiques i europees que se celebraran el proper diumenge dia 26 comença anit “amb l’enganxada de cartells”, com diuen la majoria de mitjans, una pràctica ben poc atractiva però que ha
La campana més gran del món, segons sembla, és a Moscou, en el Kremlin, i li diuen Tsar Kolokol, la campana del tsar. Pesa 216 tones i fa poc més de sis metres d’alçada i altres tants de diàmetre. Va ser fosa en bronze per Ivan Motorin -per encàrrec de l’emperadriu Anna de Rússia, neboda
Defugir la vulgaritat que ens assetja, la banalitat que ens inoculen els poderosos de veritat per poder-nos fènyer segons els seus capricis i els seus estudis de mercat, heus ací la revolta que ens cal engegar com més aviat millor si és que de la vida ens interessa quelcom més que la pols irritant que
Què veuen les criatures en unes tisores? Què tenen que els fascina tant? Segur que, quan nosaltres ho érem, criatures, també sentíem aquesta atracció poderosa i no ens quedà fixada en la memòria per poder-la apamar i esbrinar. I com més en punta, millor; com més especialitzades o atrevides, més encís. Les que comencen a
Feia massa anys que no sentia la força implacable i reconstitutiva de l’alzinar. Retornar al bosc de sa Comuna en un dia esplèndid i amb la millor companyia possible m’ha fet molt de bé; un benefici antic, del temps de la innocència i dels follets que habitaven les coves i aplacaven les ires de les
No hi ha res millor que començar el mes de maig, revoltós per excel·lència, amb una Diada per la llengua i la cultura catalanes i a favor dels drets civils. I hem estat milers les persones que avui, a Palma, hem acudit a la crida de l’Obra Cultural Balear i altres entitats cíviques, socials i
La Biblioteca Municipal Can Llobera, de Pollença, ha acollit anit la presentació de “Déu meu”, de Jaume Santandreu, síndic de Can Gazà. «Déu meu» és el més afortunadament drapaire de tots els textos de Jaume Santandreu, en el sentit gairebé literal del terme, tot i que el transcendeixi i l’ennobleixi, ja que un drapaire és
Avui, 2 de maig, és santa Wiborada, monja suïssa, primera dona a ser santificada durant el pontificat de Climent II l’any 1047. Wiborada és la patrona dels bibliotecaris suïssos. A més, fa 166 que fa néixer, a Palma, Antoni Maura i Muntaner, que va ser cinc vegades President del Consell de Govern durant el regnat