marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

11 de maig de 2019
0 comentaris

POLÍTICS JOVES A MERCÈ DE SOMNIS VELLS

De polítics n’hi ha de moltes menes, com en qualsevol ens, grup o gremi, encara que des de segons quins tassers,  tertúlies o programes radiofònics eixelebrats posin tots els que es declaren obertament i pacífica independentistes o sobiranistes en un mateix sac i els maçolin fins a denigrar-los sense causa. Malauradament ens hem acostumat  a aquestes desqualificacions sense cap ni centener i a què els que les escupen des de l’odi més destil·lat s’alliberin de qualsevol intent de dur-los a la barra de la justícia perquè rere seu hi ha tots els aparells de l’estat per emparar-los.

Tanmateix, d’aquests polítics independentistes n’hi ha una bona colla, un esplet esponerós, de molt bons, d’excel·lents en el sentit de persones prou preparades, amb molta capacitat dialèctica per defensar els seus postulats sense passar pel femer de l’insult fàcil; que volen treballar per al bé comú, raó per la qual tenen molt clars els seus objectius i les formes d’aconseguir-los. Persones, en definitiva, ferrenyament honrades i que es guanyen amb escreix el sou que cobren.

Personalment em sent molt honorat de ser amic d’alguns d’aquests escollits i parlant amb ells la veritat és que s’aclareixen molts panorames. Dominen amb una solvència exquisida el terreny que trepitgen i no els fa trontollar cap amenaça ni cap greuge. I, a més, són indecentment joves.

Avui dematí, a Barcelona, he desdejunat amb una parella així i gairebé ens han tocat les hores del migdia. Per fer-ho possible han fet un lloc a colzades en les seves agendes, perquè les eleccions municipals i europees de diumenge 26 els exigeixen molt d’esforç, i no sé com agrair-los les hores que ens han dedicat.

I en veient-los tan aplomats i decidits, l’enveja m’ha pres de cop i m’ha fet dir que els somnis i les volences compartides es faran tangibles si engegam tots els recursos per abastar-los; que és la força de l’empenta allò que acaba sent tant màgic com revolucionari. En sentir-los i veure’ls forts, tan joves i tan potents!, m’he convençut que amb ells, amb en Gerard i amb na Marta, i amb tantíssims com ells, no hi ha impossibles.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.