marginàlies

Hi ha vides que s’allunyen molt de “l’estat anímic de la matèria organitzada caracteritzat bàsicament pel fet de reproduir-se i per la capacitat d’adaptació i d’evolució davant els diferents canvis en el medi”, que és com defineix la vida el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. Vides tudades, volatilitzades, essencialment, que costa de mastegar per entendre-les, per entendre com han arribat on són i la grava que han de rosegar per justificar l’alenada.

A Can Gazà n’hi arriben que esborronen, de vides masegades, que et posen entre l’angúnia i l’espant, i et deixen amb molt mal cos i amb l’ànima en un fil.

La darrera que hem sabut xucla tot l’aire respirable. Un nin colombià de nou anys, amb tres germans, començant els anys seixanta del segle passat, perd sa mare. Son pare, per acarar l’ensulsiada, reparteix els menuts entre germanes i germans i desapareix. La criatura, li direm Isidor, acaba a ca dues ties paternes que vivien a Veneçuela i que l’accepten per la misericòrdia més mera i venjativa. Enganxades al brandi, conviden el nebot que no desitjaven a fer-ne copes primer després de les menjades i més tard a demanda.

Isidor, així, comença la seva carrera de marit de l’alcohol. A Veneçuela hi passa la joventut, s’hi casa, té fills, perd tot contacte amb son pare i els seus germans, i fa de cambrer, el millor ofici per a la seva addicció. Als 40 anys, abandona dona, fills i Veneçuela i acaba a Astúries fent de cambrer, òbviament. Fa set anys acabà a Palma on toca fons: no pot mantenir la feina, l’han d’operar a cor obert i acaba al carrer.

Isidor fa un any i un grapat de mesos demana auxili a Can Gazà, que l’accepta. Inicialment manifesta que beu qualque cervesa, però que no té problemes seriosos amb la beguda. Diu, això sí, que està operat del cor i per això té cites mèdiques regulars. No ha acudit mai als serveis socials. El comportament pot qualificar-se de notable.

Fins que fa tres dies, Isidor no pogué pus i demanà a la responsable de les visites mèdiques dels residents si era alcohòlic. La responsable li digué que si no podia controlar la beguda es podia considerar addicte a l’alcohol. I Isidor deixa caure totes les defenses perfectament armades fins llavors i diu que els vespres no pot dormir, que té tremolors i que les matinades, vomita. I que just obrir el reixat d’entrada de Can Gazà –n’és l’encarregat- a primera hora del matí, ha de córrer al bar a fer quatre conyacs i tres cerveses de les de 33 cl.  Abans de dinar repeteix la dosi de cervesa i a mitjans horabaixa hi torna. Abans de sopar, es clava una botella de whisky i sis cerveses més.

I el que et trenca totes les resistències: beu des dels 9 anys i no recorda cap dia que no ho hagi fet en excés sense adonar-se’n. I des del llot més pudent encara té un bri de força per voler saber com és la vida sense el brandi, les cerveses o la ginebra. Dimecres vinent començarà la deshabituació.

I no deixes de demanar-te com ha pogut resistir tanta matadura, tanta porqueria, tanta vida sense llàgrimes.