marginàlies

Defugir la vulgaritat que ens assetja, la banalitat que ens inoculen els poderosos de veritat per poder-nos fènyer segons els seus capricis i els seus estudis de mercat, heus ací la revolta que ens cal engegar com més aviat millor si és que de la vida ens interessa quelcom més que la pols irritant que genera.

Bona feina no necessita nunci, es deia no fa tant. Ha perdut vigència, la dita, avui, que la liquiditat desafia la fermesa? La transitorietat s’imposa i l’efímer i el deleble segresten els frontispicis dels palaus de totes els assemblees. La realitat està proscrita i la bufeta de la fel ha pres els reialme del cervell.

Tot són relats que manipulen la tangibilitat que més aferma i els que els creen amb entusiasme i estimulants més que evidents, no tenen res de relators i molt menys de redactors. Qui dona la paraula ja no dona res, i ja no es pot dirigir, la paraula, perquè s’han depauperat els diccionaris i els llegats lingüístics.

Crida la poesia i gairebé ningú no l’escolta. I la poesia és estimar, com diu el lema de la 21^ena edició del Festival de Poesia de la Mediterrània, animat, dirigit i coordinat per Biel Mesquida, que va començar el passat 23 de març i durarà fins al 30 d’aquest mes de maig.