marginàlies

Fem l’amor com qui cerca vies làcties
i just en acabat sols se’ns ocorre
callar, com si amb el silenci i a comptes
de fer-ho saber a tothom, poguéssim
pintar de vermell cridaner el cel
ample de la nostra particular
seu d’alegries ornada amb padrastres.
Encapironats a sentir els ecos
dels panteixos i la lleu tibantor
de l’amor quan crema, calla i actua,
ens oblidam d’enamorar els cossos.
I sense el calfred o el bull dels seus molls,
tot intent de convertir en onades
d’abatre espigons de pedra i carn vives
aquesta inquietud de voler encarnar
l’amor i el desig, la convulsió,
es queda en pa llescat de solitud.

EL COLOR DEL DIUMENGE. Editorial Moll, Palma, 1995