La campana més gran del món, segons sembla, és a Moscou, en el Kremlin, i li diuen Tsar Kolokol, la campana del tsar. Pesa 216 tones i fa poc més de sis metres d’alçada i altres tants de diàmetre. Va ser fosa en bronze per Ivan Motorin -per encàrrec de l’emperadriu Anna de Rússia, neboda de Pere el Gran-, entre el 1733 i el 1735. Quan tenia dos anys, la campana, en el decurs d’un incendi, es va trencar. No sonà mai, ni sonarà, la campana més gran del món, perquè no va arribar a ser col·locada en el campanar que l’havia d’acollir, el d’Ivan el Gran.
Curiosa història, aquesta, si, a més, tenim en compte que la campana que ara s’exhibeix és filla d’altres tres anteriors que, com ella, acabaren trencades. Es varen anar fonent les campanes trencades per crear-ne d’altres més potents. La primera de la sèrie, diuen que se sentia a més de dotze quilòmetres i les seves vibracions provocaven seriosos problemes, fins i tot en les estructures dels edificis.
M’ha duit a retreure aquesta història el fet que molts ajuntaments d’arreu recuperen els rellotges de tota la vida, com aquell qui diu, en els seus campanars o en les seves cases de la vila. Encertada iniciativa, al meu parer, que, això no obstant, topa amb molts de veïns que es queixen que, en tocar les hores nocturnes, aquests rellotges els pertorben el son; que els consideren focus de contaminació acústica, vaja. D’aquesta manera, molts d’aquests ajuntaments, per aquestes queixes veïnals, han hagut de regular el toc dels quarts i les hores. Així, és freqüent que aquests rellotges recuperats deixin de tocar de deu de la nit a set del matí. Recuperació a mitges, per tant.
Al meu voltant no tinc cap rellotge que me marqui la fugida del temps, raó per la qual no puc dir si els tocs nocturns contaminen o em molesten, però em sembla que fer callar un rellotge temporalment diu molt dels temps que ens ensutgen els tactes i les mirades. Com si les campanes dels rellotges comunals fossin quelcom semblat, en estrèpit, a la Tsar Kolokol.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!