El conegut d’un saludat d’un bon amic meu em veu sortir de la botiga de queviures de referència i després de presentar-se em demana si tenc un minut per escoltar un projecte empresarial que va madurant des de fa molt de temps però que abans d’exposar als possibles inversors vol saber què en pensen persones
En el cel tot eren fils d’estendre roba i funàmbuls amb la mirada ben fixa en un punt inexistent, tibats com ciris, cantant a l’uníson i a plens pulmons himnes victoriosos que encenien l’altivesa dels amos i senyors de sempre que paguen cada any la festa major i l’espectacle central que atrau multituds i descomponen
Va néixer el mateix dia, mes i any que l’actriu grega Irene Papas i sosté que de joves s’assemblaven tant de fesomia com de caràcter; o al caràcter que es desprenia de les pel·lícules que d’ella havia vist. I totes dues sobreviuen a un temps mascarat, desconcertant i untat de vergonya enganxosa com el greix,
El món està fet pels dretans –els que se serveixen millor de la mà dreta- i per a ells; els esquerrans –tretze de cada cent persones- s’hi han d’adaptar com sigui. No tenen res a favor, ni les religions, car el mal i les seves conseqüències sovint s’hi relacionaven sense cap mania. Les excepcions o
Júpiter vigila el descans de l’engronsadora. Li somriu el lledoner que l’acull, celebrant alhora la nit que arriba amb oratge discret però efectiu. El preceptor primer ha orientat la gandula cap a la constel·lació de Perseu perquè vol veure algun ruixat de llàgrimes de sant Llorenç. Des que sap que a Mart hi han trobat
Avui és santa Clara, records a totes les que fan aquest nom -no conec cap Clar que no sigui de llinatge- fundadora de les “Dames pobres”, com les deia sant Francesc d’Assís, i que avui són conegudes com les Clarisses. Chiara Scifi, el seu nom, volia que la pobresa més rigorosa –i ella provenia d’una
Des de fa uns mesos, Campanet ha recuperat l’entorn i l’església de sant Miquel per a actes culturals a través d’un programa d’integració social, iniciativa que cal aplaudir perquè l’indret bé que s’ho val i la finalitat no pot ser més encoratjadora. Ens cal, als illencs, recuperar per fruir-los amb tot el seu esplendor espais
Els cabells mullats no senten les mans que dibuixen papallones en el llenç que despleguen sobre l’esquena que desespera. Ni poden veure les dreceres que prenen els estels que fugen dels bancs de pena i tristesa que s’han posat a les espatlles dels amants que tracen camades en la pols que aixeca la desitgera. El
Fa set anys que no hi és però segueix dient com si hi fos amb tota la seva contundència i exageració, en Bartomeu Fiol. Les sensacions que provoquen les seves escriptures en provoquen d’altres, d’escriptures, i obren panorames mai no vists. I com més el llegeixes més llegiguera encomana. I avui, precisament avui, mirant, escoltant,
Les mans encara li tremolen molt i li costa centrar l’atenció i recordar on ha guardat les coses, que treu i fica a la mala dins dues bosses reciclables de supermercat. És tot el que té, probablement. La mirada extremadament depauperada ho diu tot per no poder dir res. L’alcoholèmia activa que manté des de
Estic segur que ha estat el llibre que s’ha fet el topadís; que ha davallat d’on ha estat des que el vaig rellegir per darrera vegada deu fer unes mesos i s’ha posat just damunt el portàtil. No record qui me’l regalà ni per què. Probablement em volia dir alguna cosa, qui me’l regalà, que
Vol entrar a l’infern amb la bicicleta que li regalà son pare quan tenia deu anys i que encara guarda. A punt de revista, la té, i quan hi puja hi posa tan d’esment com si l’estrenàs . Tothom el mira, quan surt a fer la volteta adesiara, i molts externs li fan fotos sense
Temps era temps –més de cinquanta anys- els matins dels dissabtes hi havia escola. Ens formaven l’esperit nacional i es veu que a molts els va fer l’efecte desitjat perquè hores d’ara el demostren amb un ímpetu, una agressivitat i en excessius moments amb una violència que entabana. Hi pensava, en aquestes ardors feixistes inoculades
Ni les tintoreres, deixam morir a les cales, com si la mar no fos tota seva i no poguessin finir on volguessin. Com si en tocar l’estiu i per no espantar ni destorbar els ociosos d’aquí i d’allà haguéssim de buidar la mar de peixos i altres cnidaris. Això sí, els iots poden fer malbé
En el somni que s’esforça per refer amb la màxima precisió, hi veu columnes imponents de llibres i catifes sobergues de lletres entre una claror intensa que vol ser incendi sense aconseguir-ho. I entre avingudes d’enciclopèdies i tractats de totes les ciències, samarretes de mil colors que feien d’estendards a criatures de totes les races