marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

9 d'agost de 2018
0 comentaris

QUI SAP SI QUEDARÀ LA MÚSICA

Els cabells mullats no senten
les mans que dibuixen papallones
en el llenç que despleguen
sobre l’esquena que desespera.
Ni poden veure les dreceres
que prenen els estels que fugen
dels bancs de pena i tristesa
que s’han posat a les espatlles
dels amants que tracen camades
en la pols que aixeca la desitgera.
El quartet de corda s’afanya
a euforitzar l’aire que queda
en passar el tedi i la petulància
dels paràsits i dels que manen
per no voler suar la soldada.
Qui sap si quedarà la música
en dissipar-se tanta indecència.

PROVA CEGA
29.08.2009 | 4.28
LA TENEBRA ACLAMADA
06.01.2012 | 6.53

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.