marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

13 d'agost de 2018
0 comentaris

TENIR MÀ ESQUERRA

El món està fet pels dretans –els que se serveixen millor de la mà dreta- i per a ells; els esquerrans –tretze de cada cent persones- s’hi han d’adaptar com sigui. No tenen res a favor, ni les religions, car el mal i les seves conseqüències sovint s’hi relacionaven sense cap mania. Les excepcions o les minories tenen aquestes doloroses servituds. Per a ells, per als esquerrans, tot el meu reconeixement, sobretot a l’esquerrana més admirada i estimada, la madona de la casa més agomboladora de la vila on vaig néixer.

A ella no la castigaren per ser-ho, a l’escola, però una de les mestres primeres que va tenir ens cridà, als pares, tot queixant-se que era molt capritxosa perquè només volia seure en els pupitres del corredor central. En demanar-li si eren als de  la banda dels que donaven el braç esquerre al corredor i en respondre que sí, li vàrem dir que no era cap caprici, sinó simple comoditat perquè era esquerrana. La bona mestra -és un dir, clar- no s’havia adonat encara que era la segona esquerrana –de 36- de la seva classe.

Bach, Mozart, Beethoven, Albert Einstein, Marie Curie, Van Gogh, Da Vinci, Greta Garbo ho eren, esquerrans. Se’n poden dir les que vulguin, amb tot d’imaginació i res de certeses, però els esquerrans, en el fons, no són punts escapats; senzillament per entendre el món, comencen per la dreta.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.