marginàlies

Fa set anys que no hi és però segueix dient com si hi fos amb tota la seva contundència i exageració, en Bartomeu Fiol. Les sensacions que provoquen les seves escriptures en provoquen d’altres, d’escriptures, i obren panorames mai no vists. I com més el llegeixes més llegiguera encomana.

I avui, precisament avui, mirant, escoltant, olorant i palpant arreu, diu molt fort el seu “Cara al mur del carreró del carreró del Vent”:

Com hem arribat, puntuals,
al laberint
de la ignorància.

Com ens trobam, fractals,
ben endins del laberint
de la ignorància.

Com hem arribat,
com ens hi trobam,
com no en sortirem,

del laberint
de la ignorància i de la ignomínia
ran de l’ombra de la sinagoga major.