Les llibreries o, millor dit, els llibres que fan part de les llars i, per extensió, de les famílies, diuen molt de qui hi viu o hi ha viscut . Avui he fruit de tafanejar per una biblioteca particular ben especial que reuneix des de les obres de santa Teresa editades el 1662, passant per
“Recordaré quan el vent de ponent es mogui sobre els camps d’ordi”, canta Sting quan l’agent de transit, de la moto estant, demana amb senyes inequívoques que aturin el cotxe. “T’oblidaràs del sol en el cel gelós quan caminem per camps d’or”. El guàrdia civil és jove i se sent prou bé en el paper
El Taller Marginàlia, de Can Gazà, ocupa els residents d’aquesta família de fet nombrosa que es troben en millors condicions de salut i pretén contribuir a la seva recuperació personal. En la nau del carrer d’Asival número 4 del polígon Can Valero de Palma, els mobles, la roba, els llibre i fins i tot les
Un colom mort vetlla l’entrada de l’església parroquial i una nina demana a sa mare apressada per què té les urpes de joguina closes com un puny. Sa mare té pressa i li diu que s’afanyi, que arriben tard a la consulta del pediatra. El colom que dansa al voltant del seu company mort –qui
Des de fa temps contribuesc al compte de cafès tallats d’un foll escardalenc del barri on treball que es mou com una abella i parla fort per provocar el personal. Avui, mentre feia un cafè amb uns companys, ha entrat desafiant el taverner, com sempre, que no el vol al seu negoci, a fer-se amb
Avui fa 56 anys que es fundà Òmnium Cultural, una entitat imprescindible que fa de mirall i emmiralla. Ho celebr de bon matí al despatx de Can Gazà amb la fressa dels grangers gazanencs que cuiden l’aviram abans que el sol despietat imposi el seu encegament de música de fons. La calor passa factura: la
Considerava que és allò que diuen els arbres, el que cal oir a tota hora perquè és allí on s’amaga la música i no entretenir-se amb la piuladissa dels ocells, que mai no diu res de nou. Considerava igualment que qui mou el món són els perdedors i que Déu només té tractes amb qui
En poques setmanes de diferència, dues revistes editades per delegacions de l’Obra Cultural Balear celebren anys o bé números emblemàtics: la revista “Campanet” fa 35 anys i “Llucmajor de pinte en ample” edita el número 400, que correspon als trenta-set anys que fa que es va fundar. En un cas i altre, s’hi afegeix que
Dissabte dia 17 de juny, a Ses Voltes de Palma, s’engegà la campanya de l’Obra Cultural Balear “De cada dia, una diada”, que pretén convertir cada jorn en un acte de reivindicació de la llengua catalana. Aquesta nova mobilització s’emmarca en les campanyes de sensibilització lingüística i cultural que han marcat l’acció de l’entitat en
Un home amb xalina en el ple de la calor d’un divendres de juliol, a punt de creuar la via del tren, el que recorda l’imperi de la fusta i la plenitud de la infantesa. L’oradura que presideix el seu rictus es deixa sentir força. I a tocar d’ell, una dona oriental amb una bicicleta
L’Obra Cultural Balear ha presentat avui la programació de “Nits d’Estiu a Can Alcover” en la que hi tenen cabuda la música, el teatre, la literatura i la sensibilització lingüística i cultural. D’aquesta manera, l’OCB posa a disposició dels joves creadors illencs els equipaments de la seva seu i, a la vegada, durant l’estiu, obre
L’activitat conjunta que desenvolupen les Fundacions Emili Darder i Ateneu Pere Mascaró des del 2010 ha evolucionat en la creació de “Fundacions Darder-Mascaró” com a espai on dur a terme les activitats posant el focus en afrontar els reptes que el present i el futur del País demandaven ocupant un espai polític i social d’esquerra,
L’Hospital de Manacor ha lliurat avui la recaptació de les entrades de l’acte de cloenda del XXè aniversari que se celebrà amb un concert de corals celebrat a l’Auditori el passat dia 15 de juny. Les corals participants varen ser el Cor de Dones de Portocristo, Ars Antiqua i les corals de Sant Joan, Felanitx,
Un esput en suspensió fa de sostre a l’intemperaire que apaga el sol i la mirada de l’home sense melic ni ombra, aquell que llaura sense atendre la lletra clara de la bístia que espera la salvació del blat, l’espardenya del mestre, la neciesa del fill pròdig que desitja la mort del pare per tornar
Els capvespres de diumenge a Ciutat sovintegen en els versos més evocatius de Josep M. Llompart, que l’any vinent, el 28 de gener, farà 25 anys que partí. Així, la tarda del primer diumenge de juliol -farcit de cúmulus i ganes de fer caure quatre gototes de pluja per cridar la calor- és un bon