marginàlies

Avui fa 56 anys que es fundà Òmnium Cultural, una entitat imprescindible que fa de mirall i emmiralla. Ho celebr de bon matí al despatx de Can Gazà amb la fressa dels grangers gazanencs que cuiden l’aviram abans que el sol despietat imposi el seu encegament de música de fons.

La calor passa factura: la calda exaspera i exagera els detalls més insignificants fent-los còdols per rebentar celles. Una paraula cairada que en ple hivern passaria per floc de neu, en plena canícula esdevé espasa de foc que arrasa. S’ha d’anar en compte, per això, i s’han d’aplacar les ires i la set de revenja.

Avui també fa 456 anys que naixé Luís de Góngora y Argote, qui digué i deixà escrit:

No hay persona que hablar deje
al necesitado en plaza;
todo el mundo le es mordaza,
aunque él por señas se queje;
que tiene cara de hereje
y aun fe la necesidad,
¡Verdad!

I també:

Todo se vende este día,
todo el dinero lo iguala;
la corte vende su gala,
la guerra su valentía;
hasta la sabiduría
vende la Universidad,
¡Verdad!

En el decurs de l’assemblea, on es posa en evidencia la natura surrealista de Can Gazà i la fragilitat extrema dels alens que conté ningú s’explica com, hom voldria recitar aquestes dues estrofes amb l’esperança d’estovar l’aire que tira a agressiu. I en desisteix en adonar-se que la calor, impostorament, demana perdó per ser tan cerca-raons.