marginàlies

En poques setmanes de diferència, dues revistes editades per delegacions de l’Obra Cultural Balear celebren anys o bé números emblemàtics: la revista “Campanet” fa 35 anys i “Llucmajor de pinte en ample” edita el número 400, que correspon als trenta-set anys que fa que es va fundar. En un cas i altre, s’hi afegeix que ambdues revistes s’han editat sense interrupció, la qual cosa afegeix més mèrit a les celebracions.

Vist des del cinquanta-cinquè aniversari de l’OCB, la perdurabilitat tant d’aquestes dues  revistes com de les altres editades per altres tantes delegacions, demostren clarament, d’una banda, que l’aposta de fundar-les va ser un encert que encara ara vigeix. I d’altra, que la constància, la tenacitat que frega l’heroïcitat i el patriotisme –diguem-ho sense embuts- de les persones que al llarg d’aquests anys s’han desvetllat per elles, evidencien de quina pasta està feta la gent de l’Obra Cultural Balear. Molt poques empreses han reeixit a Mallorca amb l’excel·lència com a marca a partir del voluntarisme, del treball constant i de la dedicació il·limitada dels seus responsables que han bregat de valent contra tot entrebanc.

El denominador comú de totes elles era –i segueix sent- el català com a mitjà d’expressió, el rescat i la divulgació de la història dels seus municipis, la recuperació o potenciació de festes populars i apostar fort pels valors del territori. D’aquesta manera, han esdevingut l’eina més potent de cohesió en els seus pobles i viles i el millor agent de la tan anhelada normalització lingüística. I en aquestes segueixen estant perquè malauradament el nostre país segueix molt per sota dels índex d’autoestima necessaris per fer-se valer.

Per molts d’anys “Campanet” i “Llucmajor de pinte en ample”.