Avui a Can Alcover, el president de l’Obra Cultural Balear, Jaume Mateu i Martí, acompanyat de la vicepresidenta Marisa Cerdó i Lila Thomàs, membre de la Junta Directiva de l’entitat, ha presentat els actes que formaran part de la Diada per la Llengua del proper dissabte dia 17 de juny. La festa, sota el lema
Qui mira aquesta terra? Quins ulls l’arrelen? Qui li diu la meva terra? Qui li nega la terra, a aquesta terra? Quines mans la solquen? Qui hi enterra tresors? Qui en cerca per malvendre’ls? Qui l’amanyaga? Qui l’espolia? Qui hi cerca l’aigua en vena? Qui la beu amb la veu? Qui la nega i li
Ara que sembla que l’espoli fiscal comença a calar, a fer-se lloc entre la ciutadania illenca que de cada dia se sent més saturada, cal recordar que fa 26 anys –ha plogut prou des de llavors- es va crear una “Plataforma Cívica per l’Autogovern” que incloïa, entre d’altres institucions i entitats: Comissions Obreres, la CAEB,
Començam una setmana d’aquelles que són fiteres, de les que s’enfonsen en la terra com indica el DVCB. Dissabte vinent, dia 17, a partir de les 17,30h, a Ses Voltes de Palma, l’OCB celebrarà la Diada per la Llengua sota el lema “De cada dia, una diada”, a la qui hi estan convidats tots aquells
La migranya maçola el cervell i res no indica que cessi a curt o mitjà termini. En moments així hom voldria poder prendre el cervell, desmuntar-lo com si fos una joguina o un lego i trobar el factor desencadenant de tant de malestar. Obrir el cap com si fos una magrana, punyir-lo com podem punyir
L’editor Jordi Maiz (Calumnia edicions) em va fer arribar fa unes setmanes el poemari “Sense bandera”, de Ferran Aisa (Barcelona, 1948), que és el número 1 de la col·lecció Moix negre, i avui hi he pogut entrar. Aisa és escriptor i historiador, i ha estudiat a fons el moviment obrer i llibertari, a més de
No basta un any per descriure i explicar la trajectòria i l’efecte devastador d’un segon que ens ha caigut dins un ull com una busca. I quan n’és l’hora envesteix el silenci, que és la matriu del gest i, per extensió, de les mans que afaiçonen les paraules i els planetes que es disputen la
Avui capvespre Can Alcover, el temple de la paraula catalana, s’ha obert a les llengües, cultures i literatures de pobles originaris d’Amèrica. Després de la benvinguda i abans del recital, el poeta nàhuatl Pedro Martínez Escamilla ens ha convidat a un ritual propi de la seva cultura per tal d’harmonitzar-nos amb la natura. Ens ha
Per casualitats que, en el fons, no ho són tant, m’he tornat a trobar amb “Estopa encesa”, de Jaume Santandreu, que ja fa dotze anys edità El Salobre, del Port de Pollença. I no m’ha costat gens retrobar-me amb l’ardor de la febre que encomana aquest llarg poema ofert en vint-i-vuit glopets d’absenta de tendresa;
Demà dimecres dia 7 de juny farà 80 anys de l’afusellament del capellà llubiner Jeroni Alomar Poquet, motiu pel qual se li ha programat un homenatge al cementiri de Llubí, a les 19 hores, i convindria que s’hi congregràs molta gent. Entre d’altres raons perquè Poquet va ser l’únic capellà de Mallorca passat per les
En ploure com cal, per les voreres més amples de Ciutat no s’hi pot passar. L’aigua és el millor nivell que existeix i, en caure generosament, deixa en evidència la feina pública mal feta que hem pagat entre tots i no a preu de canari jove, precisament. Si s’haguessin mirat a fer l’obra ben feta,
Estam tan avesats als dies de cel rabent, de blau gairebé escandalós, que quan en neix un de gris ens descomponem irremeiablement. Dia lleig, li deim en posat de perdonadies. Les persones som així de malombroses i tudadores. I menysprear els dies grisos, maleir-los, diu molt poc de la nostra condició d’animals creguts i envanits
Els fars atrauen, de terra estant, enjogassen la fantasia i concentren històries d’aventures trepidants, relats d’ànsia i temor que atrapen tota mena de lectors. Per a la gent de la mar segueixen sent la referència, el signe de terra en la foscor marina, el límit de l’aigua transitada. I tanmateix, la majoria de fars, amb
Sembla com si el temps no tornàs vell, a Formentera. Almenys a l’hora de dinar a can Forn, a sant Ferran, tot sembla indicar-ho. El comensals senten com Norah Jones, des del fil musical o qualsevol altra plataforma sonora, descriu somnis i els enfila fins abastar la plenitud del benestar. Tot i la pressió dels
No recorda els anys que fa que cada matí, en haver fet el cafè bofegant, trosseja una tomàtiga i dues fulles de lletuga i les treu a la terrassa de la tortuga. I acte seguit neteja a consciència el plateret de l’aigua i n’hi posa de nova. Sap que en tocar el novembre les tortugues