marginàlies

Avui capvespre Can Alcover, el temple de la paraula catalana, s’ha obert a les llengües, cultures i literatures de pobles originaris d’Amèrica. Després de la benvinguda i abans del recital, el poeta nàhuatl Pedro Martínez Escamilla ens ha convidat a un ritual propi de la seva cultura per tal d’harmonitzar-nos amb la natura. Ens ha demanat que ens féssim endins de nosaltres mateixos per tal d’afavorir la salut personal i comuna, l’alineació amb l’harmonia generosa dels esperits que sempre ens acompanyen i convocar tots els elements positius per poder viure el benestar propi de les nostres naturaleses humanes.

Mentre seguia les indicacions de Pedro, que ens demanava que deixéssim anar tot allò que ens anguniejava, no he pogut treure del tot l’angúnia que m’ha provocat la decisió de la ponència tècnica de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca de sol·licitar la declaració de Bé Catalogat el caramull de pedres de sa Feixina. Ho sent molt, Pedro Martínez Escamilla, però no puc concebre com un element com aquest aixecat més per humiliar els defensors de la llibertat que perderen la Guerra que no per enaltir l’esclavatge que imposaren els vencedors, pot tenir res de bé, o de bo.  No puc pair que un símbol tenebrós inaugurat per un feixista irredempt pugui mantenir-se sota el pretext que té valor. Quin valor?

Ja podem dir el que vulguin experts de tota mena, diocesans i tot: la ignomínia mai no tindrà cap valor ni tindrà cap lloc en el catàleg de la dignitat personal i col·lectiva.

Pedro Martínez Escamilla, poeta náhuatl