marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

4 de juny de 2017
0 comentaris

LA POTÈNCIA DELS DIES GRISOS

Estam tan avesats als dies de cel rabent, de blau gairebé escandalós, que quan en neix un de gris ens descomponem irremeiablement. Dia lleig, li deim en posat de perdonadies. Les persones som així de malombroses i tudadores. I menysprear els dies grisos, maleir-los, diu molt poc de la nostra condició d’animals creguts i envanits per una suposada intel·ligència que ni ombra fa a la de les sargantanes, per posar un exemple.

Els dies grisos mesuren la nostra empatia amb la natura, valor incalculable -com les monedes romanes- raó per la qual el mantenim com si fos mòmia, reduït en els museus dels horrors nostres de cada dia. La grisor esplendorosa dels dies emplomats posa tothom a lloc, sobretot als ociosos que s’exposen al sol i a les rondes dels aparadors on s’hi ven de tot a preus d’escàndol. I ningú no s’hi rebel·la contra aquestes estafes quotidianes que van dels 15 als 20 euros per objectes que, de fet, no costen ni un u per cent del preu taxat. Això és el mercat, estúpid!

I per enredar-te amb aquestes cabòries s’han creat els dies grisos, per això i per badocar, per capir la densitat dels cossos sense ombra, per sentir a la cara la potència de la llum que s’aparta per fer una becaina reparadora. I si podem percebre la magnitud de la grisor més fèrtil ran de mar, més i millor sentirem la lliçor magistral de l’aigua que, pensant i repensant, escumeja, refà designis i augmenta la seva magnanimitat amb la roca.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.