marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

13 de juny de 2017
0 comentaris

FA 26 ANYS VOLÍEM COMANDAR A CA NOSTRA

Ara que sembla que l’espoli fiscal comença a calar, a fer-se lloc entre la ciutadania illenca que de cada dia se sent més saturada, cal recordar que fa 26 anys –ha plogut prou des de llavors- es va crear una “Plataforma Cívica per l’Autogovern” que incloïa, entre d’altres institucions i entitats: Comissions Obreres, la CAEB, FAPA-Mallorca, Federació d’Associació de Veïns de Mallorca, el GOB, l’Institut d’Estudis Ecològics, l’OCB, l’Associació Voltor, la PIMEM, l’STEI. La Unió de Pagesos i la Universitat de les Illes Balears.

Aquesta Plataforma es presentà el 4 de novembre de 1991 al Teatre Principal de Palma amb un lema prou contundent: “Volem comandar a ca nostra”. Rellegint el manifest, sembla que no han passat tants d’anys. El primers paràgraf diu textualment:

“Els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers, no volem ni podem fer d’espectadors passius en un moment en què, a Espanya i a Europa, es parla de configurar un nou model d’organització pública que, de cada vegada més, haurà de respectar el dret dels pobles i de les comunitats a governar el seu futur i decidir el que més els convé”.

Ara que el Principat de Catalunya s’afanya per decidir democràticament i pacífica el seu futur, cobren valor especial aquestes manifestacions subscrites per les entitats esmentades anteriorment.

El segon paràgraf encara és més clar:

“No tenim manco drets a decidir el nostre futur i determinar el que volem fer i esser, que els gallecs, els catalans, els andalusos, els habitants del País Basc o els valencians. A més, raons d’insularitat, d’història, d’economia, de situació geogràfica, de llengua i cultura pròpies, fan aquí més necessari que enlloc un ple autogovern que satisfaci les necessitats materials i morals d’un poble ple de possibilitats i capacitats. Massa sovint ens resignam a pensar que sempre n’hi haurà que decidiran per nosaltres en assumptes vitals per al nostre present i futur: no sempre ho fan prioritàriament, ni molt menys exclusivament , en defensa dels nostres interessos. En aquest sentit, l’autonomia que va ser atorgada  durant el període de la “transició” ha estat una passa endavant en la recuperació de les nostres institucions, però és una autonomia  coixa del tot quan les coses més importants es continuen decidint fora d’aquí per molt que incideixin decisivament, i qualque vegada de forma dramàtica, en la nostra economia i en la qualitat de vida (ports, aeroports, carreteres, sanitat, educació, infrastructures, etc). Ja n’hi ha prou d’haver d’anar a pidolar i demanar “per favor” la reinversió a les Balears d’una petita part d’allò que pagam a l’Estat i que ens fa falta per al bon funcionament del nostre país!”.

Sí, fa 26 anys volíem comandar a ca nostra.

PELL EN VETLLA
20.02.2016 | 5.24
LA SORT DELS ADMINICLES
05.07.2020 | 7.49

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.