El setembre, per a les famílies amb nins, és el pitjor més de l’any; molt pitjor que el gener i les seves tòpiques costes. Entre llibres i material escolar, es poden posar la mà a la butxaca i escurar-la bé. Quant als llibres, es tracta d’un veritable despropòsit que pren les traces d’estafa i no
El poble fa olor de fenc i de terra vella. D’aigua morta i d’herba torrada. D’arbres enteranyinats i d’aire suat. El menjador de la fonda on el foraster escriu aquestes sensacions primàries i hi dina, és prou ampli i s’abalcona al riu, que no pot fer jugar l’aigua com voldria i li agrada perquè passa
Aquests dimarts afeixuga els peus i carrega les espatlles amb tota mena de bogeries i perplexitats. Enlloc d’escriure, sembla que pertoqui desescriure. Prendre el pam de calça de mots teixit amb penes i treballs, i retornar el fil a la troca inicial. I en haver reduït el pam de calça en manyoc, fer un joc
Deixar-te beure lentament pel paisatge. Posar-te en mans de qui sap tractar la terra, diluir-te tot dins la seva parla tot assumint les senyeres que enarbora perquè provenen de la saba, de la deu que travessa els camps i la pell per fer la mar més gran.
La iŀlusió segueix intacte, Muriel, i no hi valen cap de les invectives per atemorir-nos. Un sol estel que marca el camí, el de la dignitat del poble, entre consteŀlacions d’estelades que ens renoven constantment l’aire que volen respirar: el de la llibertat. No hem perdut una sola unça de força, Muriel, ans al contrari,
El temps i el seu pes insuportable desgasta i corromp els escalons que ja no menen enlloc en no ser a les cambres on reposa temorenca la memòria esquarterada. L’escala és antiga i els seus estudiosos encara li posen més segles per encantar els curiosos. Escala de reines i reis tronats o destronats; de conspiradors
Quelcom de mi se’n va amb el desig de pluja, rere els pensaments arriscats dels que viuen lluny de remeis i de la civilitat que rebenta el sossec. El temps recobra el color en sortir de la ciutat encantada de la runa i de la pols de la mendicitat. Quelcom de mi se’n va amb
On van a parar els cadàvers de les guineus i l’aroma morta dels gladiols? Abandona l’home resignat a la llangor, somriu i mata’m com si fossis taranta i jo llagost. Ja saps que la vida balla al ritme que li marquen les bales disparades pels sicaris de l’aritmètica. I que el desig ja no obre
Entra a la consulta del dentista i molt baixet perquè no molesti l’espera irritada dels pacients, sent la cançó de John Legend “All of Me”. El dentista té una gran peixera en la sala i centenars de peixos de distintes mides i colors, i en sentir Legend dir que té el cap sota l’aigua però
Les figueres de Can Gazà s’han portat com a veritables dames, enguany, i ofereixen uns fruits exquisits. Més de cent classes de figuera relaciona el Diccionari Alcover-Moll i som incapaç de dir de quina casta són les gazanenques Lamentable, ja ho sé: som dels que han viscut massa d’esquena al camp, a la vida que
El proper divendres, dia 9 de setembre, l’Obra Cultural Balear, l’Assemblea Sobiranista de Mallorca i el Grup Blanquerna convoquen l’acte “Pel dret a decidir democràticament i de suport a la República Catalana 2016” que tindrà lloc a la Plaça Major de Palma a les 20 hores. Hi intervindran: Marisa Cerdó, vicepresidenta de l’OCB; Tomeu Martí,
Els pobles són les seves llegendes, ja ho sabem, i per això cal preservar-les i difondre-les, naturalment. I si sobre alguna de les seves llegendes se’n fa festa, s’haurà clos amb excel·lència el cercle prodigiós –i necessari- de la transmissió. Algunes de les anomenades neofestes que han esclatat a Mallorca els darrers anys obeeixen a
A “El roig i el negre”, Stendhal, referint-se a Verrières (petita ciutat inventada per l’autor “per evitar de tocar la vida privada”, com indica en la nota final), entre d’altres comentaris, diu: “Aquesta és la paraula que ho defineix tot a Verrières: produir profit. Ella sola representa el pensament habitual de més de les tres
Entre feres afamegades i captaires diletants passa l’aire que enamora incauts i desdenyosos per recordar als escopòfils que cap harmonia no vol cap calvari i que el delit sempre troba qui li besi els peus bruts i la carn viva. I que la felicitat acomplexada dels rebels és capaç de conquerir alcàssers de renúncies i
Si ens atansam als diaris –en paper o digitals- o als diferents telenotícies –pràctica recomanable sempre que no perdem una unça de sentit crític- ens adonarem aviat que hi ha molt poques coses en el nostre món més immediat que tenguin consol. I malauradament ens hi estam acostumant, a aquestes endemeses que passen de llis