marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

3 de setembre de 2016
0 comentaris

EL PROFIT QUE PRODUEIX LA BELLESA

A “El roig i el negre”,  Stendhal, referint-se a Verrières (petita ciutat inventada per l’autor “per evitar de tocar la vida privada”, com indica en la nota final), entre d’altres comentaris, diu:

“Aquesta és la paraula que ho defineix tot a Verrières: produir profit. Ella sola representa el pensament habitual de més de les tres quartes parts dels habitants d’aquest indret.

Produir profit és la raó que ho decideix tot en aquesta petita ciutat que us semblava tan bonica. L’estranger que arriba, seduït per la beutat de les fresques i profundes valls que la volten, s’imagina de bell antuvi que els seus habitants són sensibles al que és bell, perquè parlen massa sovint de la beutat de llur país: no es pot negar que no en facin gran cas; però és perquè atreu alguns forasters els diners dels quals enriqueixen els hostalers i això, pel mecanisme dels impostos, produeix profit a la ciutat”.

La bellesa com a mitjà per crear únicament i exclusiva riquesa –ultrariquesa en segons quins casos!- i mai no compartida a voler i en justícia, no per augmentar la densitat i l’extensió de la beutat. No es treballa –en el sentit més ampli i compromès- la bellesa, sinó que es tendeix a reduir-la a la mínima expressió per augmentar considerablement, estratosfèricament, els beneficis en poques i exclusives mans.

A Mallorca en som experts, en aquesta profanació de la bellesa, tant que li hem posat nom i tot: balearització. I per més ofendre, els que hi tenen la mà trencada no saben qui és Stendhal.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.